Alexandre de Palau i d'Aguilar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1671  |
| Mort | 1736 (64/65 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Membre de | |
Alexandre de Palau i d'Aguilar (Conques, Pallars Jussà, 1671[1] - 1736?) fou un noble austriacista català, castlà de Talarn,[2][3] senyor de Fígols,[2][3] comte de Toralla,[2] membre del Braç militar i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.[4][5]
Els seus pares foren Francesc de Palau i de Toralla i Maria d'Aguilar i de Casanova. Els avis paterns eren Alexandre de Palau i de Besturs i Orosia de Toralla, filla de Lluís Alemany de Toralla, varvassor de Toralla. Els avis materns, al seu torn, eren Isidre d'Aguilar i Francisca de Casanova.[5]
De molt jove prengué part en la guerra dels Segadors, en accions a la muntanya.[5] El 1699 ja consta que era a Barcelona, formant part del Braç militar, i el 1700 participà en la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats, de la que en fou membre.[5] Esdevingué oficial del Braç militar (1704) i participà (1706) en accions per deslliurar Barcelona del setge borbònic.[5] El 1708, amb motiu de la vinguda a Barcelona de la reina Elisabet Cristina, l'arxiduc Carles el nomenà comte de Toralla.[5][2]
Es casà, el 1711, amb Josepa de Magarola i de Sentmenat, filla de Josep de Magarola i de Gualbes i d'Antònia de Sentmenat i de Toralla.,[5] amb la que tingué un fill i quatre filles.[6]
Sembla que morí el 1736, als 65 anys.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Consta que fou batejat a l'església parroquial de Sant Miquel de Conques el dia 25 de maig de 1671.Carreras 1922: pàg. 292
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Alexandre de Palau i d'Aguilar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Campabadal 2006 p. 380 (PDF-2)
- ↑ Muntada 2002 p. 27
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Carreras 1922: pàg. 292
- ↑ 6,0 6,1 Carreras 1922: pàg. 293
Bibliografia
[modifica]- Carreras i Bulbena, Josep Rafael «Constitució y Actes conservades de la Academia Desconfiada, anomenada també Escola y Academia dels Desconfiats (Continuació)» (pdf). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 10, 75, 1922, pàg. 289-236 [Consulta: 8 abril 2015].
- Carreras y Bulbena, Joseph R. La Academia Desconfiada y sos acadèmichs. Barcelona: Tallers Gràfics «Atlas», 1922.
- Muntada i Artiles, Marta «Els integrants de l'Acadèmia dels Desconfiats» (pdf). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 48, 2002, pàg. 11-84 [Consulta: 8 abril 2015].
- «L'Acadèmia dels Desconfiats (1700-1703)». Web 11setembre1714.org. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 abril 2015].
- Campabadal i Bertran, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres en el segle xviii. L'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes PDF-1. Montserrat: Reial Acadèmia de Bones Lletres / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 8484158772. PDF-2