Vés al contingut

Alexandreis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreAlexandreis

Frontis del manuscrit (ms.13) de 1419
conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona
Tipusobra literària i poema èpic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGualter de Châtillon Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1558 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1180
Dades i xifres
TemaAlexandre el Gran Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoema èpic Modifica el valor a Wikidata

Alexandreis és un poema èpic medieval del segle xii. És l'obra més coneguda de Gualter de Châtillon, escriptor medieval en llatí, en hexàmetres, i una de les obres cabdals d'aquest període de l'edat mitjana.[1] S'inspira sobretot en l'obra clàssica de Quint Curci Ruf Història d'Alexandre el Gran.[2][3]

Es tracta d'una extensa obra dividida en deu llibres, escrita aproximadament entre 1178 i 1182, en forma de 5.464 versos hexamètrics, on l'autor descriu les gestes d'Alexandre el Gran. El llibre era dedicat al seu protector Guillem de Reims; així, la unió de la primera lletra de cada capítol configura el seu nom en llatí (GVILLERMUS).[4] Aquesta obra va exercir una gran influència en la transmissió de la figura d’Alexandre a la literatura occidental.[5] Popular arreu de l'Europa medieval, als Països Catalans, setze manuscrits, molts amb glosses en català, se n'han conservats fins al temps present.[6]

Contingut

[modifica]
Frontis d'una impressió francesa de 1558[7]

L'obra comença quan Alexandre és encara infant, sota els mestratge d'Aristòtil. Es reconsilia amb Atenes i destrueix Tebes. Pren la decisió de combatre el poder dels perses. Successivament, es narren les seves gestes primer consolidant les conquestes del seu pare Filip II de Macedònia, a Grècia, i després creant el vast imperi que prèviament constituïa els dominis perses, fins a la seva entrada a l'Índia. Descriu les principals batalles i dona un gran protagonisme a l'estratègia militar emprada per Alexandre el Gran. També hi ha lloc per a referir-se a les revoltes del seu exèrcit i fets com el judici i l'execució del general Filotes. Finalitza amb el relat dels últims moments de la vida d'Alexandre el Gran. L'autor dedica tant el primer com l'últim paràgraf al seu protector Guillem i l'hi agraeix per a la seva ajuda.

Als Països Catalans

[modifica]

Aquesta obra va tenir un gran èxit en la seva època, tal com ho demostra el gran nombre de manuscrits que han arribat fins als nostres dies, n'hi ha més de dos-cents. Era un llibre pedagògic en nombroses escoles i universitats en els segles xiv i xv. Hi ha uns quants manuscrits d'origen català, amb gloses en català. Se'n han trobat més de setenta referències en inventaris de biblioteques, sobretot a Barcelona i Mallorca dels quals setze han sobreviscut fins avui,[8] però no hi ha constància d'una traducció.[9] Va servir com a font d'inspiració per a molts escriptors, llatins o romànics, del segle xiii o posteriors, com les obres que constitueixen el mester de clerecia, obra cabdal de la literatura medieval castellana.[10][11]

La biblioteca pública de Tarragona té un exemplar particular que data del 1419 que prové del monestir de Santes Creus:[12] per a raons pedagògiques, el text es transformat en prosa, segons l'orde natural del llatí i és farcit de glosses i comentaris en llatí i català, d'almenys dos autors.[13] S'hi troben neologismes interessants, que mostren com els traductors van enriquir la llengua vernacular a partir de mots llatins que no tenien equivalent en català, com ara «madrastejar», ‘comportar-se com una madrastra’, per a traduir el llatí medieval novercari o encara ‘bladal’, de blat, per cerealis.[14]

Edicions

[modifica]
  • de Castiglione, Gualterus. bibliotheca Augustana. Alexandreis, sive Gesta Alexandri Magni (en llatí). Edició en línia del text original. ed. Marvin L. Colker, 1978 (Bibliotheca Scriptorum Latinorum Mediæ et Recentioris Ætatis 17) [Consulta: 30 desembre 2023]. 
  • de Châtillon, Gautier; Pejenaute Rubio, Francisco (trad.). Alejandreida (en castellà, traduït del llatí). Madrid: Ediciones Akal, 1998 (Clásicos Latinos Medievales). ISBN 84-460-0609-X. 
  • Stephanus. N°1. Historia Alexandri Magni de bello persico N°2 Mithologica continentur (Pdf de manuscrit) (en llatí amb glosses en català). Monestir de Santes Creus: Ms.13 conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona. 

Referències

[modifica]
  1. de Castellione, Philippus Ghaltherus; Muedener, F.A.W. (ed.). M. Philippi Gualtheri ab insulis dicti de Castellion: Alexandreis ad fidem librorum. Leipzig: B.G. Teubneri, 1863. 
  2. Curci Rufus, Quint. Història d'Alexandre el Gran. Traducció: Manuel de Montoliu, Josep Vergés. Revisió: Joan Estelrich. Barcelona: Fundació Bernat Metge, anys 1925 - 1926 i 1935. 
  3. Pomer Monferrer, Luis «Continentia i clementia en la tradició d'Alexandre el Gran: el tracte rebut per la família de Darios» (pdf). Stuia Philologica Valentina, 14, 2012. ISSN: 1135-950.
  4. «bibliotheca Augustana». [Consulta: 30 desembre 2023].
  5. Pomer Monferrer, 2012, p. 413.
  6. Pujol, 2022, p. 3.
  7. Alexandreidos : libri decem, nunc primum in Gallia gallicisque characteribus editi. Lió: Roburtus Granjon, 1558, p. 1. 
  8. Pujol, 2022, p. 2, 3.
  9. Mölck, Ulrich. Herrschaft, Ideologie und Geschichtskonzeption in Alexanderdichtungen des Mittelalters (en alemany). Göttingen: Wallstein, 2002, p. 424. ISBN 978-3-89244-620-0. 
  10. Valero Moreno, Juan Miguel «"El Alejandro de las Escuelas": la "Alexandreis" de Gautier de Châtillon en Castilla (I)». Troianalexandrina: Anuario sobre literatura medieval de materia clásica, 16, 2016, pàg. 215–250. ISSN: 1577-5003.
  11. Valero Moreno, Juan Manuel «El Alejandro de las Escuelas: La Alexandreis de Gautier de Châtillon en Castilla (II) (con unas palabras sobre el Alexandre de María Rosa Lida).» (en castellà). Troianalexandrina, 17, 1-2017, pàg. 111–162. DOI: 10.1484/J.TROIA.5.115129. ISSN: 1577-5003.
  12. «Biblioteca Virtual de Patrimoni Bibliogràfic». Ministeri de Cultura i Esport, 2008. [Consulta: 31 desembre 2023].
  13. Pujol, 2022, p. 4.
  14. Pujol, 2022, p. 12.

Bibliografia

[modifica]