Alexandru Vaida-Voevod

Alexandru Vaida-Voevod
Biografia
Naixement	27 febrer 1872 ; Bobâlna (Imperi austrohongarès)
Mort	19 març 1950 (78 anys); Sibiu (Romania)
Sepultura	The Greek Catholic Church Saints Peter and Paul, Sibiu (en)
28è Primer ministre de Romania
	14 gener 1933 – 14 novembre 1933 ; ← Iuliu Maniu – Ion Duca →
28è Primer ministre de Romania
	6 juny 1932 – 19 octubre 1932 ; ← Nicolae Iorga – Iuliu Maniu →
Primer ministre de Romania
	1931 – 1932 ; ← Nicolae Iorga – Iuliu Maniu →
Minister of Internal Affairs (en)
	10 novembre 1928 – 7 juny 1930
28è Primer ministre de Romania
	9 desembre 1919 – 19 març 1920 ; ← Artur Văitoianu – Alexandru Averescu →
Ministre d'Afers Exteriors de Romania
	1r desembre 1919 – 13 març 1920
Minister of Health of Romania (en)
Membre de la Cambra de Diputats de Romania
Member of the Crown Council of Romania (en)
Dades personals
Religió	Església Romanesa Unida a Roma
Formació	Universitat de Viena
Activitat
Ocupació	metge, diplomàtic i polític
Partit	Partidul Național Român
Participà en
1r desembre 1918	Great National Assembly of Alba Iulia (en)
	Signatura

Alexandru Vaida-Voevod (Bobâlna, 27 de febrer de 1872 - Sibiu, 19 de març de 1950) va ser un metge, diplomàtic i polític romanès nascut a Àustria-Hongria, partidari de la unió de Transsilvània (llavors parteix d'Hongria dins de l'Imperi Austrohongarès) amb Romania. Va ser primer ministre d'aquest país en tres ocasions.

Biografia

Nascut en una família uniata al poble transilvanià de Bobâlna (anomenat en la seva època Olpret), en el districte de Cluj. Va estudiar medicina a Viena, on va conèixer a l'alcalde de la ciutat, el populista Karl Lueger, del que va adoptar el seu antisemitisme.^[1]

Voevod va recolzar inicialment la federalització de l'Imperi i va ser partidari de les idees de reforma de l'hereu al tron, Francesc Ferran d'Àustria.^[2] Va formar part, juntament amb altres polítics de les nacionalitats menys afavorides pel Compromís Austrohongarès com l'eslovac Milan Hodža, del cercle de l'arxiduc.^[2]

El 1906 es va unir al grup de nacionalistes romanesos del parlament hongarès en Budapest (Partit Nacional Romanès), sent un dels oponents principals a la política d'Hongarització defensada pel govern i defensant l'autodeterminació de Transsilvània. Desil·lusionat amb la postura austríaca després de l'assassinat del príncep hereu a Sarajevo, va passar a defensar la unió de Transsilvània amb Romania. Ell i els altres membres del seu partit van presentar una petició d'autodeterminació per a la regió d'acord amb els catorze punts del president Wilson al parlament hongarès a l'octubre de 1918.

Al desembre d'aquest any, després de la rendició hongaresa, va formar part del consell transilvany que va proclamar la unió amb Romania i, juntament amb Vasile Goldiş, Iuliu Hossu, i Miron Cristea, va ser un dels enviats que van presentar la decisió al rei Ferran I de Romania en Bucarest.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandru Vaida-Voevod

↑ Veiga, Francisco (1989). La mística del ultranacionalismo. Historia de la Guardia de hierro, Rumania, 1919-1941. Publicacions de la Universitat autònoma de Barcelona (Bellaterra). ISBN 9788474884975
↑ ^2,0 ^2,1 Vermes, Gabor (1985). Istvan Tisza (en anglès). East European Monographs. p. 627. ISBN 9780880330770

Càrrecs públics
Precedit per: Artur Vaitoianu	Primer ministre de Romania 1919-1920	Succeït per: Alexandru Averescu
Precedit per: Nicolae Iorga	Primer ministre de Romania 1932	Succeït per: Iuliu Maniu
Precedit per: Iuliu Maniu	Primer ministre de Romania 1933	Succeït per: Ion G. Duca

[1] Veiga, Francisco (1989). La mística del ultranacionalismo. Historia de la Guardia de hierro, Rumania, 1919-1941. Publicacions de la Universitat autònoma de Barcelona (Bellaterra). ISBN 9788474884975

[a-2] 2,0 ^2,1 Vermes, Gabor (1985). Istvan Tisza (en anglès). East European Monographs. p. 627. ISBN 9780880330770

[1]

[2]