Vés al contingut

Alexis Fontaine des Bertins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexis Fontaine des Bertins
Imatge
Portada del seu Tractat de Càlcul Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alexis Fontaine Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1704 Modifica el valor a Wikidata
Claveyson (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1771 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Cuiseaux (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLouis Bertrand Castel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlexandre-Théophile Vandermonde Modifica el valor a Wikidata


Alexis Fontaine des Bertins (Claveyson, 13 d'agost de 1704 - Cuiseaux, 21 d'agost de 1771) fou un matemàtic francès del segle xviii conegut pel seus treballs sobre càlcul diferencial.

Vida

[modifica]

Alexis Fontaine era fill d'un notari reial i va tenir una bona educació assistint al Collège de Tournon i, segurament, com deixeble privat de Castel.

A partir de 1732 i gràcies a l'amistat que va encetar amb Clairaut[1] i Maupertuis, va presentar diverses memòries a l'Acadèmie des Sciences, que li van valer l'ingrés en aquesta institució el 1733 com a adjunt de mecànica.[2] El 1739 va ser promogut al càrrec de geòmetra i el 1742 a geòmetra pensionat.

Tot i haver mantingut aquests càrrecs, Fontaine no va treballar gaire per a l'acadèmia ni va mantenir contactes assidus amb els matemàtics de la seva època. El 1765 es va retirar a unes possessions que tenia a Borgonya, la compra de les quals havia estat a punt de portar-lo a la ruïna.

Va morir poc després d'haver encetat una absurda polèmica amb Lagrange.

Obra

[modifica]

René Taton[3] afirma que l'obra de Fontaine és d'un abast limitat, a vegades obscura i ignorant de les contribucions d'altres matemàtics. Però a vegades, la seva inspiració és original i presenta, entre desenvolupaments confusos, algunes idees que poden ser fèrtils, especialment en els camps del càlcul de variacions, de les equacions diferencials i de la teoria de les equacions.

Són importants les seves aportacions al càlcul de la braquistòcrona i de la tautòcrona,[4] així com els seus treballs seminals a l'origen del càlcul de funcions de més d'una variable,[5] que ell va denomninar mètode fluxio-diferencial (1733), aplicant dos operadors diferencials leibnitzians independents: i .[6]

També va fer algunes aportacions interessants en el camp de la teoria de la probabilitat, especialment en el camp del conflicte entre el sentit comú i l'aparent racional del càlcul aleatori.[7]

Referències

[modifica]
  1. Sonar, 2021, p. 472.
  2. Greenberg, 1984, p. 22.
  3. Taton, 2008, p. Dict..
  4. Greenberg, 1995, p. 266.
  5. Greenberg, 1981, p. 264-272 i 283 i ss.
  6. Greenberg, 1984, p. 23.
  7. Belmas, 2021, p. 64.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]