Alexis Fontaine des Bertins
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Alexis Fontaine  13 agost 1704 Claveyson (Regne de França) | ||
| Mort | 21 agost 1771 (67 anys) Cuiseaux (Regne de França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Membre de | |||
| Professors | Louis Bertrand Castel | ||
| Alumnes | Alexandre-Théophile Vandermonde | ||
Alexis Fontaine des Bertins (Claveyson, 13 d'agost de 1704 - Cuiseaux, 21 d'agost de 1771) fou un matemàtic francès del segle xviii conegut pel seus treballs sobre càlcul diferencial.
Vida
[modifica]Alexis Fontaine era fill d'un notari reial i va tenir una bona educació assistint al Collège de Tournon i, segurament, com deixeble privat de Castel.
A partir de 1732 i gràcies a l'amistat que va encetar amb Clairaut[1] i Maupertuis, va presentar diverses memòries a l'Acadèmie des Sciences, que li van valer l'ingrés en aquesta institució el 1733 com a adjunt de mecànica.[2] El 1739 va ser promogut al càrrec de geòmetra i el 1742 a geòmetra pensionat.
Tot i haver mantingut aquests càrrecs, Fontaine no va treballar gaire per a l'acadèmia ni va mantenir contactes assidus amb els matemàtics de la seva època. El 1765 es va retirar a unes possessions que tenia a Borgonya, la compra de les quals havia estat a punt de portar-lo a la ruïna.
Va morir poc després d'haver encetat una absurda polèmica amb Lagrange.
Obra
[modifica]René Taton[3] afirma que l'obra de Fontaine és d'un abast limitat, a vegades obscura i ignorant de les contribucions d'altres matemàtics. Però a vegades, la seva inspiració és original i presenta, entre desenvolupaments confusos, algunes idees que poden ser fèrtils, especialment en els camps del càlcul de variacions, de les equacions diferencials i de la teoria de les equacions.
Són importants les seves aportacions al càlcul de la braquistòcrona i de la tautòcrona,[4] així com els seus treballs seminals a l'origen del càlcul de funcions de més d'una variable,[5] que ell va denomninar mètode fluxio-diferencial (1733), aplicant dos operadors diferencials leibnitzians independents: i .[6]
També va fer algunes aportacions interessants en el camp de la teoria de la probabilitat, especialment en el camp del conflicte entre el sentit comú i l'aparent racional del càlcul aleatori.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Sonar, 2021, p. 472.
- ↑ Greenberg, 1984, p. 22.
- ↑ Taton, 2008, p. Dict..
- ↑ Greenberg, 1995, p. 266.
- ↑ Greenberg, 1981, p. 264-272 i 283 i ss.
- ↑ Greenberg, 1984, p. 23.
- ↑ Belmas, 2021, p. 64.
Bibliografia
[modifica]- Belmas, Elisabeth. «The Origins of the Gamification Process: The Case of Pre-Industrial Societies». A: Stéphane Le Lay, Emmanuelle Savignac, Jean Frances, Pierre Lénel (eds.). The Gamification of Society (en anglès). John Wiley & Sons, 2021, p. 49-65. ISBN 978-1-78630-645-6.
- Greenberg, John Leonard «Alexis Fontaine's ‘Fluxio-differential method' and the origins of the calculus of several variables» (en anglès). Annals of Science, Vol. 38, Num. 3, 1981, pàg. 251-290. DOI: 10.1080/00033798100200231. ISSN: 0003-3790.
- Greenberg, John Leonard «Alexis Fontaine's route to the calculus of several variables» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 11, Num. 1, 1984, pàg. 22-38. DOI: 10.1016/0315-0860(84)90003-X. ISSN: 0315-0860.
- Greenberg, John Leonard. The Problem of the Earth's Shape from Newton to Clairaut (en anglès). Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-38541-5.
- Sonar, Thomas. 3000 Years of Analysis: Mathematics in History and Culture (en anglès). Birkhäuser, 2021. ISBN 978-3-030-58221-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexis Fontaine des Bertins» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Taton, René. «Fontaine (Fontaine Des Bertins), Alexis» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 gener 2015].
- Greenberg, John Leonard. «Alexis Fontaine Des Bertins, Alexis-Claude Clairaut, Integral Calculus, and the Earth's Shape, 1730-1743» (en anglès). University of Wisconsin - Madison, 1979. [Consulta: 24 gener 2015].