Vés al contingut

Alfons Serra i Baldó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfons Serra i Baldó
Biografia
Naixement26 juliol 1909 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Estudis Universitaris Catalans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, poeta, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMaria Baldó i Massanet Modifica el valor a Wikidata

Alfons Serra i Baldó (Barcelona, Barcelonès, 26 de juliol de 1909 - Barcelona, Barcelonès, 31 de març de 1993) fou un filòleg, poeta i bibliotecari català.[1][2]

Fill de Josep Serra i Chartó, mort al 1911[3] i de la mestra Maria Baldó i Massanet. Va rebre la seva formació a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Ben aviat destacà amb la seva vinculació primerenca a revistes com L'Estudiant, publicada durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, o Ginesta. Fou lector a la Universitat de Tübingen, on entrà en contacte amb Gerhard Rohlfs, un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del segle xx. De tornada a Catalunya, exercí com a professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya republicana a Barcelona[1][4] i pronuncià diverses conferències.[5] La Guerra Civil va estroncar la seva productiva trajectòria impedint que llegís la seva tesi doctoral. Acabat el conflicte bèl·lic, va anar a parar al camp de concentració de Bram i l'any 1939 s'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on impartí cursos de català i castellà i ocupà un lloc a la Biblioteca Universitària. Col·laborà als Estudis Universitaris Catalans, a Quaderns de Poesia i a la Revista de Catalunya. L'any 1947, va aconseguir el diploma de bibliotecari i va ser, a més, secretari dels Jocs Florals a l'Exili de 1952 a Tolosa. Serra i Baldó, després de jubilar-se l'any 1974, va tornar a Catalunya, on va morir el 1993.[1][4]

Reconeixements

[modifica]

Publicacions

[modifica]
  • Resum de poètica catalana (1932), en col·laboració amb Rossend Llates i Serrat.[1]
  • Els trobadors (1934),[1][7] antologia, on es tradueixen, per primera vegada al català, les cançons de setze trobadors.[8]
  • Càrcer (1933-1935), recull de poemes, amb el pseudònim d'Andreu Maristany.[1][6]
  • Dotze sonets (1942), dedicats a dotze dames, editat amb traducció francesa a Tolosa.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Alfons Serra i Baldó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Llecha Llop, 2011, p. 17.
  3. ↑ «Esquela de José Serra i Chartó». La Vanguardia - Hemeroteca, 26-10-1911, pàg. 2.
  4. ↑ 4,0 4,1 Duarte, Carles «Alfons Serra-Baldó, cent anys». Diari de Girona, 15-11-2009 [Consulta: 22 setembre 2016].
  5. ↑ «Conferencia». La Vanguardia (Hemeroteca), 02-04-1936, pàg. 10 [Consulta: 22 setembre 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Aramón i Serra, R. «Homenatge a Serra-Baldó». Universitat de Lleida [Consulta: 22 setembre 2016].
  7. ↑ Junoy, José María «La poesía de los Trovadores». La Vanguardia (Hemeroteca), 30-10-1935, pàg. 9 [Consulta: 22 setembre 2016].
  8. ↑ Riquer, Isabel de «Las "trobairitz" provenzales en el fin de siglo». Lectora: revista de dones i textualitat, Núm. 3, 1997, pàg. 27-37. ISSN: 1136-5781 [Consulta: 22 setembre 2016].
  9. ↑ Llecha Llop, 2011, p. 85.
  10. ↑ «“Dels trobadors a la poesia actual”: Homenatge a l'erudit Alfons Serra i Baldó». E-Notícies recerca. UPF, 20-05-2009. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2012. [Consulta: 22 setembre 2016].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfons_Serra_i_Baldó&oldid=34045659»