Alfonsina Bueno Vela
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1915  Moros (província de Saragossa) |
| Mort | 3 gener 1979 (63 anys) Tolosa (França) |
| Ideologia | Anarcosindicalisme |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política, mestressa de casa, obrera, anarcosindicalista |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola i aliats de la Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Josep Ester Borràs (1932–1947) |
Alfonsina Bueno Vela (Moros, 26 de gener de 1915 - Tolosa de Llenguadoc, 3 de gener de 1979) va ser una obrera tèxtil aragonesa, militant antifeixista. Exiliada a França després de la Guerra Civil espanyola, va col·laborar amb la Resistència francesa. Va ser detinguda pels nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbruck. Va sobreviure a l'Holocaust.[1]
Biografia
[modifica]Alfonsina Bueno Vela (Moros, Saragossa, 26 de gener de 1915 - , era filla de Miguel Bueno, anarquista molt actiu a la comarca del Berguedà, i de la seva segona esposa.[1] Ben joveneta va entrar a treballar a la fàbrica Hilados Asensio S.A, coneguda com «Ca l'Asensio» o la «fàbrica del canal», on va conèixer Josep Ester Borràs i van començar una relació amorosa. L'octubre de 1931, s'assabenta que està embarassada; tot i que cap dels dos volia tenir un fill aleshores, no va interrompre l'embaràs i la parella es va casar el 9 de gener de 1932. El 3 de juny van tenir una nena, a qui van posar de nom Àngela, que era el nom de la seva àvia materna.[2]
Exiliats a França després de la Guerra Civil espanyola, el juliol de 1940, Alfonsina Bueno, el seu pare i el seu marit van unir-se a la Resistència francesa contra el nazisme en el grup que dirigia Francisco Ponzán, format per anarquistes aragonesos i catalans. El grup va integrar-se a la xarxa Pat O'Leary, relacionada amb els serveis secrets de diversos països aliats contra el nazisme.[2] Segons el testimoniatge d'Alfonsina Bueno recollit per Neus Català, malgrat que el marit de Bueno s'hagués unit a la Resistència, no volia que ella hi estigués implicada; pensava que era un risc per a ella i per a la seva filla. Malgrat haver d'ocupar-se ella sola de la filla quan el marit va ser internat en el camp de Vernet d'Arièja, sentia la necessitat de participar en la Resistència.[3] Amb la nena, va instal·lar-se en una casa de Banyuls, que ella dirigia, en què s'allotjaven altres membres de la Resistència en espera d'entrar a Espanya.[3] També era un lloc de recepció de material dels aliats.[4] Com altres dones, la seva tasca a la Resistència era diferent a la dels homes; no participaven en la lluita armada, sinó que s'ocupaven del correu, el transport, la intel·ligència i l'allotjament.[4]
Després de Banyuls, Alfonsina Bueno va establir-se a Tolosa,[3] on el 2 de novembre de 1943 va ser detinguda per la Gestapo després que el seu germà Josep (detingut amb el pare a Banyuls, tot i que ell no havia participat en les activitats polítiques de la família), revelés, sota tortura, l'adreça d'ella a Tolosa.[2] Primer van internar-la a la presó de Saint Michel, de Tolosa, des d'on van deportar-la al camp de Ravensbruck, amb el número de presonera 37884.[4] Allà, junt amb altres moltes dones, va ser sotmesa al «mètode Clauberg» d'esterilització, ideat pel ginecòleg Carl Clauberg per impedir que les dones poguessin reproduir-se, però que els seus cossos poguessin seguir sent aptes per al treball. Consistia a injectar, a les trompes de Fal·lopi de nenes i dones, un líquid càustic que les inflamava i segellava i els causava una infertilitat permanent.[5]
El març de 1945 els alemanys van evacuar el camp de Ravensbruck i les internes van ser traslladades a Mauthausen, on Alfonsina Bueno va arribar el 7 de març junt amb altres dones republicanes, entre les quals, Angelita Martínez, Carlota García, Herminia Martorell, Rosita de Silva o Carmen Zapater.[6] A Mauthausen va poder trobar-se amb el seu marit.[2] El 22 d'abril de 1945 van ser evacuats de Mauthausen per la Creu Roja i, a través de Suïssa, van ser retornats a França.[1]
L'any 1947 la parella va separar-se; ella va quedar-se a Tolosa i ell va marxar a París.[2]
Alfonsina Bueno va morir a Tolosa de Llenguadoc el 3 de gener de 1979.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bueno Vela, Alfonsina» (en castellà). Amical de Mauthausen - Aragoneses deportados a los campos nazis 1940-1945. [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cara Rincón, Josep «Josep Ester Borràs. Esbós biogràfic d'un anarquista berguedà» (pdf). L'Erol, revista cultural del Berguedà, 117, 2013, pàg. 30-35 [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hurtado Morán, Marina. «Les femmes espagnoles dans la Résistance française» (en francès). Université Paris 1, setembre 2020. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gaspar Celaya, Diego; Koreman, Megan «Pirineos: la última frontera. Estudio del tránsito clandestino de la cordillera entre 1940 y 1945». Revista de Historia Jerónimo Zurita, 100, 2022, pàg. 85-113.
- ↑ Rosado Orquín, Amalia «La cosificación de las mujeres como instrumento de una ideología perversa: los cuerpos del fascismo» (pdf) (en castellà). Asparkía, 33, 2018, pàg. 1185-204. DOI: //dx.doi.org/10.6035/Asparkia.2018.33.11. ISSN: 1132-8 [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ Toran, Rosa «L'infern de les dones, el camp de concentració de Ravensbrück» (pdf). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2016, pàg. 133-150 [Consulta: 4 febrer 2023].