Alfonso Lessa
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Alfonso Lessa Carvallido 13 gener 1958 (66 anys) Montevideo (Uruguai) |
Nacionalitat | Uruguai |
Formació | Universitat de la República |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, periodista, politòleg |
Premis | |
| |
Alfonso Lessa Carvallido, (Montevideo, 13 de gen de 1958) és un periodista, professor, investigador, politòleg i escriptor uruguaio.[1][2][3]
Durant més de 10 anys direcotr del noticiari de «Canal 12» de Telemundo fins al 2016, director i columnista del programa periodístic «Código País».[4] Lessa, a més, és doctor en Diplomàcia, màster en Ciències Polítiques i professor de l'assignatura Política y Sociedad Uruguaya de la Facultat d'Administració i Ciències Socials de la universitat privada ORT Uruguai.[5]
El 1987, va publicar el thriller polític, Espías de la basura: de agentes secretos de Pinochet a refugiados en Montevideo, una investigació que revela una minuciosa operació d'intel·ligència realitzada pels serveis secrets xilens, un testimoni, aliè a la ficció literària, sobre els darrers anys de la dictadura de Pinochet i l'espionatge a les ambaixades dels països veïns.[3] També és autor del llibre Estado de Guerra que repassa els antecedents del cop d'estat de 1973 a l'Uruguai, alguns dels principals fets viscuts durant la dictadura, així com la transició cap a la democràcia, una obra a partir de la qual es va realitzar la sèrie documental El Golpe: 30 años después, la qual va comptar amb el mateix autor com a director, guionista i conductor.[6]
A aquests dos llibres, seguirien cronològicament: La revolución imposible: los tupamaros y el fracaso de la vía armada en el Uruguay del siglo XX, publicat el 2003;[7][8] una reedició ampliada de l'obra Espías de la basura: de agentes secretos de Pinochet a refugiados en Montevideo, publicada el 2004; La primera orden, de 2009, i El pecado original: la izquierda y el golpe militar de febrero de 1973, de 2012.[5] El 2019 va publicar De las armas, las urnas y las letras: 40 años de periodismo en 23 entrevistas, un repàs a la història uruguaiana de les últimes dècades, on l'autor recull les entrevistes que va fer a grans personatges públics, com ara, els Nobels de literatura Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa, però també a d'altres personatges com el dictador colpista uruguaià Juan María Bordaberry.[9][10]
El 1997 va rebre el Premi Morosoli.[11] El 2010 va guanyar el Premi Bartolomé Hidalgo el guardó que atorga la Cámara Uruguaya del Libro, pel seu llibre La primera orden (2009) en la categoria d'assaig periodístic i polític,[12] un premi que ja havia guanyat anteriorment, el 2004, per la seva obra La revolució imposible (2003).[13][14]
Llibres
[modifica]- 1987, Espías de la basura
- 1996, Estado de guerra
- 2003, La revolución imposible
- 2004, Espías de la basura
- 2009, La primera orden
- 2012, El pecado original
- 2018, De las armas, las urnas y las letras
Referències
[modifica]- ↑ sociedaduruguaya. «Lessa presenta su Libro “La primera orden”» (en castellà), 27-05-2010. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ El País Uruguay. «Entregaron los premios Hidalgo de literatura» (en castellà), 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 La Red 21. «Espías de la basura» (en castellà), 06-02-2005. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ El País. «Cambios en Telemundo: Alfonso Lessa deja la dirección» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ 5,0 5,1 ORT Uruguai. «Publicación de libro del Prof. Alfonso Lessa» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ tvciudad. «El Golpe: 30 años después» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ La Red 21. «La revolución imposible» (en castellà), 05-01-2003. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ LR21. «Tomás de Mattos fue distinguido con el Premio "Bartolomé Hidalgo"» (en castellà), 10-09-2003. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Carmelo Portal. «Periodista Alfonso Lessa reúne entrevistas a nobeles, políticos y dictadores» (en castellà), 16-02-2019. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «Entrevistas clave: “De las armas, las urnas y las letras”, de Alfonso Lessa» (en castellà), 29-12-2018. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Fundación Lolita Rubial. «Premios Morosolli» (en castellà), 1997. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ CUL. «Premios Bartolomé Hidalgo 2010» (en castellà), 16-05-2010. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ CUL. «Breve historia del Premio Bartolomé Hidalgo» (en castellà). Cámara Uruguaya del Libro. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2021. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ CUL. «Legionarios del libro» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2021].