Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio
Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio (1905-1978) va ser un militar i polític espanyol d'extrema dreta,[1] tinent general de l'Exèrcit de Terra, capità general de la IV Regió Militar durant la dictadura franquista, adscrit al sector militar de l'anomenat búnker durant les últimes raneres del règim.[2]
Biografia
[modifica]Nascut a Mèrida el 28 de febrer de 1905[3] Graduat com alferes en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 1924, va estar present en el desembarcament d'Alhucemas de 1925. Conspirador contra la Segona República,[4] va començar a preparar al costat de Joaquín González Martín i Francisco Visedo Moreno la revolta militar a la ciutat de Càceres al maig de 1936, en línia directa amb militars colpistes de Valladolid, cap de la VII divisió orgànica.[5] Després del cop d'estat, va combatre durant la guerra civil en el bàndol revoltat, al comandament d'un tabor de regulars,[3] prenent part en les batalles de Brunete, Belchite, Terol i de l'Ebre.[6]
Designat a l'abril de 1944 com a conseller nacional de FET y de las JONS,[7] es va incorporar en aquesta qualitat a les Corts franquistes aquest mateix mes, exercint el càrrec de procurador en un primer període fins a 1958.[8]
Ascendit a tinent general el 1967, va ser capità general de la IV Regió Militar (Catalunya) des de 1967 fins a 1971.[3] Va passar a la reserva el 1975. Procurador de nou en les Corts franquistes entre 1971 i 1977,[8] va ser una de les altes en el XII i últim Consell Nacional del Movimiento.[9] Va ser un dels integrants del Frente Nacional de Alianza Libre (FNAL), al costat d'altres figures com Manuel Hedilla, Blas Piñar o Tomás García Rebull.[10]
Decidit partidari segons Josep Clara d'una «concepció antidemocràtica de l'organització social»,[11] i adscrit al grup de militars involucionistes de l'Exèrcit de Terra d'Espanya durant el tardofranquisme,[12] va ser un dels militars que, durant aquest període, va manifestar la seva simpatia o va oferir suport puntual a CEDADE.[13] Es va trobar en el grup de 59 procuradors que va votar en contra de la llei de Reforma Política d'Adolfo Suárez.[14][15]
Va morir el 4 d'abril de 1978 a Càceres, on havia estat traslladat des de la seva finca de «El Barco», emplaçada en el terme municipal de Piedras Albas, en agreujar-se el seu estat de salut.[16]
Distincions
[modifica]- Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1947)[17]
- Gran Creu de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo (1961)[18]
- Gran Creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1968)[19]
- Gran Creu del Mèrit Naval, amb distintiu blanc (1969)[20]
- Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar, amb distintiu blanc (1969)[21]
- Fill Adoptiu de Berga (1969)[22]
- Medalla d'Or de Berga (1969)[22]
- Medalla d'Or al Mèrit Esportiu (1971)[23]
- Medalla d'Or de la Província de Girona (1971;[24] revocada en 2016)[25]
- Medalla d'Or de la Provincia de Lleida (1971)[26]
- Medalla d'Or de Barcelona (1971)[27]
- Medalla d'Or de la Província de Barcelona (1971)[27]
Referències
[modifica]- ↑ Payne, 1999, p. 444.
- ↑ Giménez Martínez, 2014, p. 469.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Murió el teniente general Pérez-Viñeta». ABC [Madrid], 05-04-1978.
- ↑ Giménez Martínez i León Càceres, 2014, p. 526.
- ↑ Aguado Benítez, 2002, p. 15.
- ↑ Giménez Martínez i León Càceres, 2014, p. 526-527.
- ↑ Secretaría General del Movimiento: «Decretos por los que se nombra Consejeros nacionales de Falange Española Tradicionalista y de las J. O. N. S. a don Alfonso Pérez Viñeta y a don Francisco Norte Remón». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 2906. ISSN: 0212-033X.
- ↑ 8,0 8,1 «Pérez Viñeta y Lucio, Alfonso». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ Ysàs, 2013, p. 367.
- ↑ Ellwood 1984, p. 239; Payne 1999, p. 444; Rodríguez Puértolas 2008, p. 1021; Casals Meseguer 2009, p. 238
- ↑ Giménez Martínez i León Càceres, 2014, p. 527.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 2012.
- ↑ Casals Meseguer, 2009, p. 237.
- ↑ Frieyro de Lara, 2006, p. 176.
- ↑ «Los que votaron no». ABC [Madrid], 19-11-1976, pàg. 12.
- ↑ «Entierro en Mérida de los restos del teniente general Pérez Viñeta». El País, 05-03-1978.
- ↑ Secretaría General del Movimiento: «Decreto de 1 de octubre de 1947 por el que se concede la Gran Creu de l'Orde de Cisneros a don Alfonso Pérez Viñeta». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 6282. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 1520/1961, de 20 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo al General de Brigada de Infantería don Alfonso Pérez-Viñeta Lucio». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 12354. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Jefatura del Estado: «Decreto 75/1968, de 18 de gener, por el que se concede la Gran Creu de l'Orde Imperial del Yugo y las Flechas a don Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 898. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio de Marina: «Decreto 497/1969, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Creu del Mérito Naval, con distintivo blanco, al Teniente General don Alfonso Pérez-Viñeta Lucio». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 4737. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 1701/1966, de 17 de julio, por el que se concede la Gran Creu de l'Orde del Mérito Militar, con distintivo blanco, al General de División don Alfonso Pérez-Viñeta Lucio». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 9097. ISSN: 0212-033X.
- ↑ 22,0 22,1 «Homenaje de Berga al capitán general». ABC [Madrid], 10-06-1969, pàg. 44.
- ↑ «Pérez Viñeta, medalla d'Or al Mérito Deportivo». Odiel, XXXVI, 9.760, 19-01-1971, pàg. 10. Arxivat de l'original el 2018-03-13 [Consulta: 28 abril 2018]. Arxivat 2018-03-13 a Wayback Machine.
- ↑ Gil Bonancia, 1971, p. 18-22.
- ↑ «La Diputación de Girona le retira los títulos honoríficos a Francisco Franco». La Vanguardia, 21-06-2016.
- ↑ «Medalla d'Or de Lérida». ABC [Madrid], 04-03-1971, pàg. 5.
- ↑ 27,0 27,1 «Imposición de las medallas d'Or de la ciudad y de la provincia de Barcelona al capitán general de Cataluña». ABC [Madrid], 10-03-1971, pàg. 42.
Bibliografia
[modifica]- Aguado Benítez, Raúl «Cáceres en el verano de 1936». Revista Alcántara, IV, 55, 2002, pàg. 11-28. Arxivat de l'original el 2018-02-03 [Consulta: 28 abril 2018].
- Casals Meseguer, Xavier «La renovación de la ultraderecha española: una historia generacional (1966-2008)». Historia y Política. Universidad Complutense de Madrid; Centro de Estudios Políticos y Constitucionales; Universidad Nacional de Educación a Distancia [Madrid], 22, 2009, pàg. 233-258. ISSN: 1575-0361.
- Ellwood, Sheelagh M. Prietas las filas: historia de Falange Española, 1933-1983. Barcelona: Editorial Crítica, 1984.
- Frieyro de Lara, Beatriz «Las fuerzas armadas españolas en la transición a la democracia». Revista de Historia Actual, 4, 4, 2006, pàg. 173-183. ISSN: 1697-3305.
- Gil Bonancia, Miguel «Entrega de la Medalla de Oro de la Provincia, al Capitán General de Cataluña, Don Alfonso Pérez Viñeta». Revista de Girona, 54, 1971, pàg. 18-22.
- Giménez Martínez, Miguel Ángel «El ejército de Franco: un gigante con pies de Barro». Passagens. Revista Internacional de História Política e Cultura Jurídica [Rio de Janeiro], 6, 3, 2014, pàg. 439-479. DOI: 10.5533/1984-2503-20146302.
- Giménez Martínez, Miguel Ángel; León Cáceres, Guillermo «Las raíces de Acción Regional Extremeña. Enrique Sánchez de León, Procurador en Cortes (1971-1977)». Revista de Estudios Extremeños. Centro de Estudios Extremeños [Badajoz], LXX, 1, 2014. ISSN: 0210-2854.
- Payne, Stanley G. Fascism in Spain, 1923–1977. Madison: The University of Wisconsin Press, 1999. ISBN 0-299-16560-4.
- Rodríguez Jiménez, José Luis «La prensa de extrema derecha en la transición del franquismo a la democracia (1973-1982)». El Argonauta español, 9, 2012. DOI: 10.4000/argonauta.1421. ISSN: 1765-2901.
- Rodríguez Puértolas, Julio. Historia de la literatura fascista española. 2. Tres Cantos: Ediciones Akal. ISBN 978-84-460-2930-4.
- Ysàs, Pere «El Consejo Nacional del Movimiento en el franquismo tardío». Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco. Institución Fernando el Católico [Zaragoza], 2013, pàg. 365-380.
Enllaços externs
[modifica]- Alfonso Pérez Viñeta al Tesauro Linz
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Luis de Montesino-Espartero y Averly |
Capità General de Catalunya.svg){kind=small} 1967-1971 |
Succeït per: Joaquín Nogueras y Márquez |