Alfons X de Castella

Alfons X de Castella
Nom original	(es) Alfonso X de Castilla, Alfons X el savi
Biografia
Naixement	23 novembre 1221 ; Toledo (Espanya)
Mort	4 abril 1284 (62 anys); Sevilla (Espanya)
Sepultura	Santa Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla
Sobirà de Castella i de Lleó
	1252 – 1284 ; ← Ferran III de Castella – Sanç IV de Castella →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Astronomia i història
Ocupació	escriptor, poeta, historiador, compositor, astrònom, governant, jurista
Gènere	Poesia
Altres
Títol	Rei de Castella, de Toledo, de Lleó, de Galícia, de Sevilla, de Còrdova, de Múrcia, de Jaén i de l'Algarve
Família	Casal de Borgonya a Lleó
Cònjuge	Violant d'Aragó i d'Hongria (1246 (Gregorià)–)
Parella	Maria Alfons de Lleó ; Maria Guillén de Guzmán
Fills	Violant de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Isabel de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Martí Alfons de Castella; () ; Urraca Alfonso de Castilla; () Maria Guillén de Guzmán; Beatriu de Castella i de Guzmán; () Maria Guillén de Guzmán; Alfonso Fernández el Niño; () ; Berenguera de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Ferran de la Cerda; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Elionor de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Sanç IV de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Constança de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Pere de Castella, senyor de Ledesma; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Jaume de Castella, senyor de Cameros; () Violant d'Aragó i d'Hongria
Pares	Ferran III de Castella i Beatriu de Suàbia (Elisabet)
Germans	Enric de Castella el Senador; Felip de Castella; Ferran de Castella-Aumale; Manuel de Borgonya; Frederic de Castella; Sanç de Castella; Elionor de Castella; Ferran de Castella; Lluís de Castella; Berenguera de Castella; Maria de Castella
Premis
	(1980) Dia de les Lletres Gallegues ;

Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Orígens familiars

Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, quan el seu pare va iniciar el setge d'Isbiliya va atacar sense èxit l'Algarve.^[1] Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.

Polític exterior

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic contra Rodolf I d'Alemanya a la qual va dedicar molt esforç i diners com a net de Felip de Suàbia, però finalment va renunciar a la seva candidatura en 1275.^[2] Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Salé.^[3]

Política interior

Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Siete Partidas. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.

A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,^[4] Alfons va decretar el desheretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare.

Revoltes internes

Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I d’Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. any en què el sultà marínida del Magreb Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'Estret apoderant-se de Tarifa i Algesires derrotant els castellans a la batalla d'Écija,^[5] iniciant la Guerra de l'Estret. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans.

Política cultural

Il·lustració d'un problema d'escacs al *Libro de axedrex, dados y tablas*, publicat a Sevilla el 1283.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.^[6]

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Núpcies i descendents

Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills:

la infanta Beatriu de Castella (1242-1303), casada el 1253 amb Alfons III de Portugal
l'infant Martí Alfons de Castella, abat a Valladolid
la infanta Urraca Alfons de Castella

El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:

l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos.
la infanta Berenguera de Castella (1253-1300), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas.
la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat.
l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castellà. La seva mort prematura permeté que el seu germà Sanç es convertí en rei.
la infanta Elionor de Castella (1257-1275)
l'infant Sanç IV de Castella (1258-1295), rei de Castella i rei de Lleó
la infanta Constança de Castella (1258-1280), abadesa de Las Huelgas.
l'infant Pere de Castella (1260-1283), senyor de Ledesma
l'infant Joan de Castella (1262-1319), senyor de València de Campos
la infanta Isabel de Castella (v1272), morta molt jove
la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Dídac López de Haro, senyor de Biscaia
l'infant Jaume de Castella (1266-1284), senyor de Cameros

Referències

↑ Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.
↑ Guerrero Navarrete, Yolanda. «Espacios políticos y estructuras de poder». A: Fermín Miranda García, Yolanda Guerrero Navarrete. Medieval territorios, sociedades y culturas (en castellà). Silex, 2008, p. 335. ISBN 9788477371991.
↑ O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236.
↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
↑ Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.
↑ Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2010. [Consulta: 21 abril 2010].

Enllaços externs

Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X Arxivat 2006-02-13 a Wayback Machine. a la Biblioteca Cervantes.
Alacant i Alfons X el savi.

Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa

Lapidario a la Biblioteca Cervantes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons X de Castella

[1] Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.

[2] Guerrero Navarrete, Yolanda. «Espacios políticos y estructuras de poder». A: Fermín Miranda García, Yolanda Guerrero Navarrete. Medieval territorios, sociedades y culturas (en castellà). Silex, 2008, p. 335. ISBN 9788477371991.

[3] O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236.

[4] (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.

[5] Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.

[6] Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2010. [Consulta: 21 abril 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)