1892
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1892 (mdcccxcii) |
| Islàmic | 1310 – 1311 |
| Xinès | 4588 – 4589 |
| Hebreu | 5652 – 5653 |
| Calendaris hindús | 1947 – 1948 (Vikram Samvat) 1814 – 1815 (Shaka Samvat) 4993 – 4994 (Kali Yuga) |
| Persa | 1270 – 1271 |
| Armeni | 1341 |
| Rúnic | 2142 |
| Ab urbe condita | 2645 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1889 1890 1891 - 1892 - 1893 1894 1895 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Del 25 de març al 27 de març a Manresa hi té lloc la primera assemblea de la Unió Catalanista que debat i aprova les Bases de Manresa, la primera proposta concreta del catalanisme per establir una autonomia a Catalunya.
- 14 de maig, Barcelonaː Estrena de L'ànima morta, d'Àngel Guimerà, al teatre Novetats.[1]
- Agost, Barcelona: el pintor Joan Baixas crea l'Acadèmia Baixas.[2]
- 21 de desembre, Barcelona: S'obre al públic el nou Mercat de l'Abaceria Central, al barri de Gràcia.
- Resta del món
- Arthur Conan Doyle publica les aventures de Sherlock Holmes.
- 18 de desembre, Sant Petersburg, Imperi Rus: S'estrena Teatre Mariïnski el ballet El Trencanous.
- Epidèmia de còlera a Hamburg per aigua sense filtrar.[4]
- Es pinta el Baptisme a l'església de Tanum.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 4 de febrer,
- el Vendrell, Baix Penedès: Andreu Nin, polític i escriptor català (m. 1937).
- Sant Gervasi de Cassoles: Mercè Plantada i Vicente, soprano catalana (m. 1976).[5]
- 25 de febrer, Barcelona: Pilar Rufí i Bosch, soprano liederista, professora de cant i compositora catalana (m. 1969).[6]
- 29 de febrer, València: Ana María Ibars Ibars, escriptora i mestra valenciana (m. 1965).[7]
- 14 de març, Olotː Carme Gotarde i Camps, fotògrafa catalana, i també pintora, dibuixant i escultora (m. 1953).[8]
- 26 de març,- Barcelona: Carles Soldevila i Zubiburu, dramaturg, poeta, periodista, novel·lista català i promotor cultural (m. 1967).[9]
- 29 de març - Santiago de Cubaː Caridad del Río –o Caritat Mercader–, militant comunista catalana, agent de l'NKVD soviètic (m. 1975).[10]
- 12 de maig - Barcelona: Roser Matheu i Sadó, poeta, escriptora, biògrafa i pintora catalana.[11]
- 22 de maig, Ontinyent, la Vall d'Albaida: Juan Calvo Domenech, actor valencià.
- 26 d'abril, Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (m. 1978).[12]
- 7 de juny, Hamburg, Alemanya: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (m. 1964).
- 25 de juny, Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.[13]
- 5 de juliol, Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (m. 1986).[14]
- 29 de juliol, Palamósː Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (m. 1960).[15]
- 5 de setembre, Santa Coloma de Gramenetː Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana (m. 1979).[16]
- 13 de setembre, Puig-reig: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
- 23 de setembre, Xera, Serransː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (m. 1970).[17]
- 27 de setembre, Alcúdia, Mallorcaː Maria Verger i Ventayol, poeta i bibliotecària mallorquina (m. 1983).[18]
- 4 d'octubre, Figueresː Mercedes Moner Raguer, pianista figuerenca (m.1991).[19]
- 29 d'octubre:
- Girona: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.[20]
- Barcelona: Lola Anglada, narradora infantil i dibuixant catalana.
- 11 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Joan Puig i Pujol, escriptor i polític català.
- 25 de novembre, Alaior, Menorca: Margarida Comas i Camps, biòloga (m. 1973).[21]
- Santa Coloma de Gramenet: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista (m. 1979).[22]
- Barcelona: Roser Matheu i Sadó, poeta i biògrafa catalana (m. 1985).[23]
- Resta del món
- 3 de gener, Bloemfontein, Sud-àfrica: J. R. R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès.
- 1 de febrer, Damasc: Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (m.1974).
- 3 de febrer, Las Palmas de Gran Canaria: Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (m. 1956).
- 6 de febrer, Stoughton, Wisconsin (EUA): William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1934 (m. 1987).[24]
- 29 de febrer, Green Cove Springsː Augusta Savage, escultora, educadora, activista estatunidenca en el Harlem Renaissance (m. 1962).[25]
- 6 de març - Màlaga: Victoria Kent Siano, primera dona advocada a exercir a Espanya (m. 1987).[26]
- 8 de març, Melo, Uruguai: Juana de Ibarbourou, poetessa uruguaiana.[27]
- 9 de març, Kent: Vita Sackville-West, poeta i novel·lista anglesa (m.1962).[28]
- 10 de març:
- Towanda, Pennsilvània (Estats Units): Gregory La Cava, director de cinema estatunidenc (m. 1952).[29]
- Le Havre, França: Arthur Honegger, compositor franco-suís (m. 1955).[30]
- Werneth, Oldham, Gran Manchester: Eva Turner, soprano anglesa (m. 1990).[31]
- 13 de març, Indianapolis (EUA): Janet Flanner, periodista nord-americana, corresponsal de The New Yorker a París de 1925 fins a 1975 (m. 1978)[32]
- 14 de març, Ada (Imperi Austrohongarès) (avui dia a Voivodina Sèrbia): Mátyás Rákosi, polític comunista hongarès que, entre 1945 i 1956, dirigí la República Popular d'Hongria (m. 1971)[33]
- 28 de març, Gant, Bèlgica: Corneille Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (m. 1968).[34]
- 8 d'abril, Toronto, Canadà: Mary Pickford, actriu canadenca.[35]
- 19 d'abril, Saint-Maur-des-Fossés (França): Marcelle Taillefesse, més endavant Germaine Tailleferre, compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical i formà part del cèlebre Groupe des Six francès (m. 1983)[30]
- 2 de maig, Breslau, actual Wrocław, Silèsia: Manfred von Richthofen, aviador alemany (m. 1918).[36]
- 3 de maig, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física de l'any 1937 (m. 1975).[37]
- 5 de maig, Londresː Dorothy Garrod, arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968).[38]
- 7 de maig, Kumrovec, Croàcia: Josip Broz, Tito polític iugoslau (m. 1980).[33]
- 9 de maig, Lucca, Toscana, Itàliaː Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa Habsburg de l'imperi austrohongarès (m. 1989).[39]
- 11 de maig, Londres, Anglaterraː Margaret Rutherford, actriu britànica (m. 1972).[40]
- 23 de maig:
- Stuttgartː Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1976).[41]
- Bilbao: Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, futbolista basc (m. 1922).
- 29 de maig, Sala Capriasca, Suïssa: Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina del Modernisme (m. 1938).[42]
- 12 de juny, Nova Yorkː Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (m. 1982).[43]
- 16 de juny, València: Luisa Puchol Butier, actriu espanyola (m. 1965).[44]
- 26 de juny, Hillsboro (Virgínia de l'Oest): Pearl S. Buck, escriptora nord-americana, Premi Nobel de Literatura 1938 (m. 1973).[45]
- 8 de juliol, Hampshire (Anglaterra): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta Britànic (m. 1962).[46]
- 15 de juliol, Berlín: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
- 22 de juliol, Stonařov (Moràvia, Àustria-Hongria): Arthur Seyss-Inquart,dirigent naziaustríac que va ser Canceller d'Àustria durant els dos dies anteriors a l'Anschluss (m. 1946).[33]
- 23 de juliol, Ejersa Goro, Hararge (Etiòpia): Haile Selassie I d'Etiòpia, darrer emperador d'Etiòpia (m. 1975).[33]
- 24 de juliol,
- Seattleː Alice Ball, química nord-americana que va desenvolupar un tractament efectiu contra la lepra (m. 1916).[47]
- Bonen, Bretanyaː Philomène Cadoret, escriptora bretona (m. 1923).[48]
- 15 d'agost, Dieppe, França: Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (m. 1987).[49]
- 19 d'agost,
- Medina de Riosecoː Luisa Cuesta, mestra, bibliotecària, advocada espanyola, pionera universitària (m. 1962).[50]
- Krasnoe Selo, Imperi rusː Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (m. 1975).[51]
- 28 d'agost, Filadèlfia: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.[52]
- 4 de setembre, Ais en Provença, França: Darius Milhaud, compositor francès (m. 1974).[53]
- 6 de setembre, Bradford, West Yorkshire, Anglaterra: Edward Victor Appleton, físic britànic, Premi Nobel de Física de 1947 (m. 1965).[54]
- 10 de setembre, Wooster, Ohio (EUA): Arthur Holly Compton. físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1962).
- 4 d'octubre, Texing, Baixa Àustria: Engelbert Dolfuss, polític conservador.
- 9 d'octubre, Dolac, Bòsnia-Hercegovina: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961 (m. 1975).
- 15 de novembre, Pottstown, Pennsilvàniaː Naomi Childers, actriu estatunidenca de cinema mut (m.1964).[55]
- 16 de novembre, Sichuan (Xina): Guo Moruo (en xinès: 郭沫若;):també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen(m. 1978).
- 4 de desembre, Ferrol, Galícia: Francisco Franco Bahamonde, militar i dictador espanyol.[56]
- 21 de desembre, Londresː Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (m. 1983).[57]
- Bedřich Voldan, compositor i musicòleg txec.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 12 de febrer, Barcelona: Antoni de Bofarull i de Brocà, historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català (n. 1821).
- 27 de febrer, Barcelona: Lluís Cutchet i Font, periodista i polígraf català (n. 1815).[58]
- 22 d'abril, Barcelona: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català que ideà la construcció del Temple de la Sagrada Família.
- 22 de maig, Laren, Holanda Septentrional: Bella Dutton, tennista instal·lada a Barcelona, pionera del tennis femení català (n. 1899).[59]
- 11 de juny, Le Havre: Giovanna Rossi-Caccia, soprano catalana que inaugurà el Liceu.[60]
- 29 de juny, Barcelona: Emili Pi i Molist, metge psiquiatre (n. 1824).[61]
- Resta del món
- 11 de gener: Arnold Joseph Blaes, clarinetista belga.
- 26 de març: Camden, Nova Jersey: Walt Whitman, poeta estatunidenc (n. 1819).
- 15 d'abrilː Weston-super-mareː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (n. 1831).[62]
- 29 de maig, Sant Joan d'Acre, Imperi Otomà: Bahà'u'llàh, fundador de la fe bahà'í (n. 1817).[63]
- 9 de juny, Edo (Japó): Tsukioka Yoshitoshi, artista gravador.
- 15 de juliol, Weimar: Victoria Åberg, pintora paisatgista finlandesa.[64]
- 23 d'agost, Manuel Deodoro da Fonseca primer president de la República de Brasil (n. 1827).[65]
- 6 de desembre, Charlottenber, Berlín (Alemanya): Werner von Siemens, inventor alemany (n. 1816).[66]
- 18 de desembre, Londres, Regne Unit: Richard Owen, biòleg, paleontòleg i estudiós de l'anatomia comparada anglès.
- Dresden: Maurycy Karasowski, compositor i musicòleg polonès del Romanticisme.
Referències
[modifica]- ↑ «Los estrenos de anoche. L'ànima morta» (en castellà). La Vanguardia, 15-05-1892. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «Edición del domingo, 28 agosto 1892, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 9 maig 2022].
- ↑ «Notas locaales» (en castellà). La Vanguardia, 22-12-1892. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ «The Effect of Water Filtration on Cholera Mortality» (en anglès). Research Institute of Industrial Economics, Daniel Knutsson [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ «Plantada i Vicente, Mercè». Arxiu Musical Massagué. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ «Pilar Rufí i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Anna Maria Ibars i Ibars». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Antoni, Mayans. «Notes biogràfiques». A: Carme Gotarde Camps (1892-1953) fotògrafa.. 1a. ed. Olot [Girona]: Arxiu d'Imatges d'Olot, 2009, pàg. 26-32. ISBN 978-84-936974-5-7.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «CARIDAD MERCADER, Politician, Spy.» (en anglès). TheCubanHistory.com. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ diversos autors. Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ Hernández Cardona, Àngel-Manuel. «Galeria de Metges Catalans. Teresa Campañà i Cassi». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ VELAZ, Anna M. «Carme Montoriol, música i poesia». Revista de Girona, 223, març-abril 2004, pàg. 54-59 [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «PARES. Portal de Archivos Españoles» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2019].
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, 12-2009, pàg 51-52 (i nota 60).
- ↑ «Monogràfic Maria Verger». Fundació Biblioteca d'Alcúdia Can Torró, 2020. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Moner Raguer, Mercedes». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 531. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Aurora Bertrana i Salazar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Delgado Martínez, María Ángeles. Margalida Comas Camps (1892-1972). Científica i pedagoga. Govern de les Illes Balears, 1.12.2009 (Col. La ciència a les Illes Balears. Núm. 9). ISBN 978-84-613-7422-9.
- ↑ «Carme Cortès Lledó. Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Roser Matheu | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «William P. Murphy. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Augusta Savage | American sculptor and educator | Britannica» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Victoria Kent Siano» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Juana de Ibarbourou». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Victoria Mary Sackville-West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 62. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ 30,0 30,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 524. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Corneille Heymans». The Nobel Prize. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Mary Pickford | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Manfred, baron von Richthofen | German World War I fighter ace» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1937» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Dorothy Annie Elizabeth Garrod» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Dame Margaret Rutherford» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Rössler, Elizabeth Otto & Patrick. Bauhaus Women: A Global Perspective (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-03-21, p. 42-43. ISBN 978-1-912217-97-7.
- ↑ Centro Virtual Cervantes. «Alfonsina Storni Martignoni». [Consulta: 19 juliol 2010].
- ↑ «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Luisa Puchol Butier (1894-1965)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Pearl Sydenstricker Buck | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Richard Aldington | English author» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «La fascinante historia de Alice Ball, la científica estadounidense que desarrolló el primer tratamiento efectivo contra la lepra» (en castellà). BBC News Mundo, 27-03-2022.
- ↑ «Philomène Cadoret (1892-1923)». PRELIB. Projecte de recerca sobre literatura en llengua bretona. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1929» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «Cuesta Gutiérrez, Luisa (1892-1962)». PARES. Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Ivanov, A. I. «ELIZABETH V. KOZLOVA» (en anglès). Ibis, 118, 1, 03-04-2008, pàg. 127–127. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1976.tb02020.x.
- ↑ Rivera, Sofía. «Elizabeth Hirsh Fleisher 1892-1975». Un dia, una arquitecta, 29-01-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Darius Milhaud». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1947» (en anglès americà). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Naomi Childers (1892-1964) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «1892». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Álbum Salón, 01-01-1900, p. 113.
- ↑ «Isabela Dutton de Pons | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint camí van canviar la història. 1. ed. Barcelona: Viena Edicions, 2020. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ «Emili Pi i Molist | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Amelia Edwards» (en castellà), 18-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-06. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ «Bahāʾ Allāh | Iranian religious leader» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Kruskopf, Erik. «Åberg, Victòria» (en finès). Uppslagsverket Finland. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Werner von Siemens | German electrical engineer» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1892