Alfred Bachelet
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1864 París |
| Mort | 10 febrer 1944 (79 anys) Nancy (França) |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nancy |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, pedagog musical |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Ernest Guiraud |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Premis | |
     
| |
Alfred Bachelet (París, 26 de febrer de 1864[1][2] - Nancy (Gran Est), 10 de febrer, 1944), va ser un compositor, director d'orquestra i professor francès.
Biografia
[modifica]Bachelet va estudiar música al Conservatori de París amb Ernest Guiraud i va obtenir el 1890 amb la seva cantata Cléopâtre, amb un text de Fernand Beissier,[3] el Grand Prix de Rome de composició,[2][4] (un segon primer gran premi, sent el primer gran preumi Gaston Carraud).[5] Va ser mestre de cor, i des de 1907 director de l'Òpera de París.[4]
El 19192, Alfred Bachelet va succeir a Guy Ropartz com a director del conservatori de Nancy, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1944. Nomenat cavaller de l'ordre de la Legió d'Honor el 1920, va ser ascendit a oficial el 1932.[6] El 1929, va va ser elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts, a la càtedra d'André Messager.[7]
Va morir el 10 de febrer de 1944 a Nancy.[2]
Com a compositor, Bachelet és autor de tres òperes, escrites
| « | "sense la més mínima concessió al gust popular, però tanmateix rica en melodies entranyables"[4] | » |
obres simfòniques i corals, música de ballet i melodies. El seu poema líric Sûryâ va ser considerat pel crític musical Gustave Samazeuilh com una obra clau de la música francesa en l'època de la Segona Guerra Mundial.[8] La seva melodia Chère nuit (1897), composta per a la cantant Nellie Melba,[9] va tenir un èxit internacional i encara avui s'enregistra regularment.[8][10]
La ciutat de Nancy va donar el seu nom a una plaça del barri dels músics,[11] inaugurada el 2012.[12]
Obres
[modifica]Entre les seves composicions hi ha:[2]
- Drames lírics
- Scemo, creada à l'Òpera Garnier (Òpera de Paris), 6 maig 1914
- Quand la cloche sonnera,[13] llibret de Yoris d'Hansewick i Pierre de Wattyne, drama musical en un acte, Opéra-Comique, 6 novembre 1922
- Un jardin sur l'Oronte, llibret de Franc-Nohain segons Maurice Barrès, Òpera, 3 novembre 1932
- Ballets
- Fantaisie nocturne, à l'Opéra-Comique, 1944
- La Fête chez la Pouplinière i Castor et Pollux de Rameau (adaptat i reescrit)
- Música simfònica
- Ballade per a violí i orquestra
Referències
[modifica]- ↑ Constant Pierre, Le Conservatoire national de musique et de déclamation, Paris, Imprimerie nationale, 1900 (lire en ligne [archive]), p. 690
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Baker et Slonimsky 1995, p. 193.
- ↑ «Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 26 octobre 1890 (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Marc Vignal (dir.), Dictionnaire de la musique, Paris, Larousse, 2005 (lire en ligne [archive]), p. 50
- ↑ Le Ménestrel: journal de musique [archive], sur Gallica, 22 juin 1890 (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ Alfred Georges Bachelet - LH//86/79 [archive] », sur www.leonore.archives-nationales.culture.gouv.fr (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ Henri Danesi, « CTHS - BACHELET Alfred Georges [archive] », sur cths.fr, 21 janvier 2018 (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ 8,0 8,1 (en) Uncle Dave Lewis, « Alfred Bachelet | Biography & History [archive] », sur AllMusic (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ Susan Youens, « Chère nuit [archive] », sur www.hyperion-records.co.uk, 2015 (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ (en) « Chère Nuit, aria for voice &… | Details [archive] », sur AllMusic (consulté le 25 mai 2021)
- ↑ Square Alfred-Bachelet [archive]
- ↑ Inauguration Alfred Bachelet a son square. Le 17 e musicien [archive] », sur www.estrepublicain.fr, 22 juin 2012
- ↑ Quand la cloche sonnera... : drame musical en un acte [archive] », sur Bibliothèques spécialisées de la Ville de Paris (consulté le 7 mars 2018)
Bibliografia
[modifica]- Theodore Baker i Nicolas Slonimsky (trad. de l'anglès per Marie-Stella París, prefaci Nicolas Slonimsky), Dictionnaire biographique des musiciens [«Baker's Biographical Dictionary of Musicians»], t. 1 : A-G, Paris, Robert Laffont, coll. «Bouquins», 1995 (réimpr. 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8e éd. (1re éd. 1900), 4728 p. (ISBN 2-221-06510-7), p. 193.
- Marc Honegger (dir.), Dictionnaire de la musique: Les hommes et leurs œuvres. A-K, París, Bordas, coll. «Marc Honegger», 1993, nova éd. (1re éd. 1970), 1232 p. (ISBN 2-04-019973-X), p. 68-69.