Alfred Rodríguez Picó
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 setembre 1958 (66 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | periodista, presentador meteorològic |
Activitat | 1976 - |
Ocupador | Betevé (2003–2012) TV3 (1984–2002) Catalunya Ràdio (1983–2002) |
Família | |
Germans | Jesús Rodríguez Picó |
Premis | |
| |
Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 13 de setembre de 1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Va ser premiat per Òmnium Cultural pel millor programa de televisió (2007, 28è premi Òmnium Cultural de TV per El temps del Picó).[1]
Biografia
[modifica]Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte.
De 1976 a 1982 i de 1987 a 1996 va escriure les prediccions del temps per a La Vanguardia, i entre els anys 1987 i 1996 va col·laborar amb El Periódico, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Avui i Mundo Diario. A la ràdio, Picó ha treballat a Catalunya Ràdio (1983-2002) i Ràdio Olot. Des de 1984 i fins al 2002 fou informador de meteorologia de TV3. Des de juny de 2003 presenta el programa El temps del Picó a Barcelona Televisió fins a desembre de 2012.[2] Ha estat autor de diversos llibres de caràcter divulgatiu.[3] Rodríguez Picó és també un dels personatges del llibre Jo no sóc espanyol, de Víctor Alexandre, publicat l'any 1999. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó,[4] toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica a El temps del Picó. Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.[5]
Obra
[modifica]- Contes del nen del temps Barcelona: Baula, 2006. ISBN 978-84-479-1586-6
- Eduard Martorell, Alfred Rodríguez Picó Meteorologia ESO crèdit variable tipificat, segon cicle Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. 2 vol. ISBN 84-412-2715-2
- Observant el temps Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (1994, 1997). ISBN 84-7739-331-1 (Barcelona: Pòrtic, 2002)
- Quin temps farà Barcelona: Proa, 1988 (1995, 1997, 2000, 2004) ISBN 978-84-8256-073-1
- Al cel cabretes... Barcelona: Barcanova, 2016 ISBN 978-84-4893-926-7
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ MELERO, HELENA GARCÍA. «Alfred Rodríguez Picó: "En casa están acostumbrados a mis locuras meteorológicas"» (en castellà), 25-11-2007. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Alfred Rodríguez Picó: "Quan vaig deixar TV3, van dir que tenia la sida"», 14-11-2021. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Todos los libros del autor Rodriguez Pico Alfred». [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Política - Jesús Rodríguez Picó, músic i germà bessò del meteoròleg (ICV-EUiA)» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Alfred Rodríguez Picó: “La meteorología puede anticipar previsiones de consumo y el desarrollo económico” – Pime al dia» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 maig 2022].