Alfred Uhl
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1909  Viena (Àustria) | ||
| Mort | 8 juny 1992 (83 anys) Viena (Àustria) | ||
| Sepultura | cementiri de Grinzing, 8/2/8 | ||
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena (–1932) | ||
| Director de tesi | Franz Schmidt | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra, compositor de bandes sonores | ||
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Alumnes | Marianne Gary-Schaffhauser i Anestis Logothetis | ||
| Instrument | Viola i clarinet | ||
| Premis | |||
   
| |||
Alfred Uhl (Viena, 5 de juny, 1909 - Idem. 8 de juny, 1992), va ser un compositor i director d'orquestra austríac.[1]
Biografia
[modifica]Alfred Uhl, era fill d'un treballador de correus, va assistir a l'escola secundària a Viena[2] i va estudiar composició com a alumne de Franz Schmidt a l'Acadèmia de Música de Viena (avui: Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena). Va completar els seus estudis amb un doctorat. fil. de.[3] Després de l'annexió d'Àustria, el 1938 va esdevenir president del districte de la Secció I del Departament de Música Folk de la Cambra de Música del Reich.[3] El 1940 va ser reclutat per la Wehrmacht, però va ser donat d'alta el 1941 després de ser greument ferit. El 1943, a proposta del governador del Reich i del Gauleiter Baldur von Schirach, va rebre el premi Schubert de la ciutat de Viena, va ser nomenat professor a la Universitat de Música de Viena i nomenat professor.[3] En aquesta època ja va emergir com a compositor amb obres com una música d'obra (1939), una marxa simfònica (1942) i, el 1944, una fanfàrria per a joves i una simfonia de concert per a clarinet sol i orquestra, que es va estrenar sota Clemens Krauss.[3]
De 1949 a 1954 va ser president de la Societat Austríaca de Música Contemporània, que va ser cofundador.[4] El 1964 va ser nomenat professor associat i el 1966 professor titular.[3] Els seus alumnes van incloure, entre d'altres: Friedrich Cerha, Georg Ebert, Karlheinz Essl, Heinz Karl Gruber, Augustin Kubizek, Anestis Logothetis, Gerhard Lampersberg, Johann Sengstschmid i Franz Georg Pressler àlies Fatty George. De 1970 a 1975 Uhl va ser president de l'AKM (Societat d'Autors, Compositors i Editors Musicals). Va continuar sent professor de composició i teoria musical a la Universitat de Música de Viena fins al 1979.
Va aconseguir el seu avenç com a compositor l'any 1957 amb l'estrena de l'oratori Gilgamesh. També va fer grans aportacions com a professor de música i va escriure un quadern d'exercicis bàsics per al clarinet que encara avui és fonamental.
Alfred Uhl descansa en una tomba honorífica al Grinzinger Friedhof (Grup 8, Fila 2, Número 8) a Viena.[5]
Estil musical
[modifica]Inicialment en la tradició del romanticisme tardà vienès, la seva tendència musical es va desenvolupar aviat. Moderadament modern, Uhl va romandre connectat a la tonalitat al llarg de la seva vida i va intentar combinar melodies contemporànies però enganxadores amb ritmes diferenciats.
Premis
[modifica]- Premi Estatal de Música 1953[6][7]
- 1959 Gran Premi Estatal Austríac de Música (juntament amb Theodor Berger)[7]
- 1961 Premi Ciutat de Viena de Música[8]
- 1969 Medalla d'Or d'Honor de la Capital Federal Viena
- 1970 Medalla Mozart de la Comunitat Mozart a Viena[9]
- 1980 Creu d'Honor austríaca per a la ciència i l'art, 1a classe
- 1980 Condecoració d'Honor austríaca per a la ciència i l'art
Referències
[modifica]- ↑ Barbara Boisits: Alfred.xml Uhl, Alfred. In: Oesterreichisches Musiklexikon. Online-Ausgabe, Wien 2002 ff., ISBN 3-7001-3077-5; Druckausgabe: Band 5, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2006, ISBN 3-7001-3067-8., Stand: 27. April 2023, abgerufen am 21. Juli 2024
- ↑ Uhl, Alfred. In: Munzinger Online/Personen - Internationales Biographisches Archiv; abgerufen am 4. Januar 2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945. CD-Rom-Lexikon. Kiel 2004, S. 7284–7285.
- ↑ Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. S. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 624
- ↑ Ehrengrab von Alfred Uhl auf Kunst und Kultur in Wien
- ↑ outstanding artist award – Musik. (Memento vom 8. Januar 2014 im Internet Archive) bmukk.gv.at; abgerufen am 28. Oktober 2012.
- ↑ 7,0 7,1 R. Flotzinger, G. Gruber (Hrsg.): Musikgeschichte Österreichs. Band 2. Verlag Styria, 1979, S. 498.
- ↑ R. Flotzinger, G. Gruber (Hrsg.): Musikgeschichte Österreichs. 1979, S. 505–506.
- ↑ Inschrift Deutschordenshof, Durchgang: Alfred Uhl 1970. viennatouristguide.at; abgerufen am 7. Juni 2014.
Bibliografia
[modifica]- A. Witeschnik: Alfred Uhl. A: Compositors del nostre temps. Vol. 8. Lafite, Viena 1966, ISBN 3-85151-045-3, p.
- G. Brosche (Red.): Documentació musical Alfred Uhl. Catàleg de l'exposició. Biblioteca Nacional d'Àustria, Viena 1995.
- J. Libbert: L'artista solitari. A la mort del compositor Alfred Uhl. A: Revista de música arrancada. 3/1992, pàg 89.
Enregistraments sonors
[modifica]- Wer einsam ist, der hat es gut. Amb Gabriele Fontana, Jörg Dürmüller, Andreas Scheibner, orquestra i cor de difusió WDR Colònia, director: Anton Marik. CD (Capriccio 60 120)
Enllaços web
[modifica]- Obres de i sobre Alfred Uhl al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
- Alfred Uhl a la wiki d'història de Viena de la ciutat de Viena
- Entrada sobre Alfred Uhl (PDF; 0,2 MB) a Doblinger
- EBERT-TRIO Vienna interpreta Alfred Uhl, "Little Concert" (versió de 1975). YouTube.