Vés al contingut

Algorisme de Smith-Waterman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Taula de l'algoritme Smith-Waterman.

L'algorisme de Smith-Waterman és un dels algorismes més emprats per a l'alineament local de seqüències proteiques o nucleotídiques, i en permet determinar les regions de major similitud. La primera versió d'aquest algorisme va ser proposada per Temple Smith i Michael Waterman el 1981[1] i, de forma similar a l'algorisme de Needleman-Wunsch, es tracta d'un algorisme de programació dinàmica que garanteix que l'alineament trobat és òptim.

Una implementació de l'algorisme de Smith-Waterman, SSEARCH, es troba disponible en el programa d'anàlisi de seqüències FASTA.[2]

Funcionament de l'algorisme

[modifica]

Inicialment es construeix una matriu de la manera següent:

On:

  • a, b = Mots de l'alfabet
  • m = longitud(a)
  • n = longitud(b)
  • - és el màxim Similitud-Puntuació entre un submot de a amb una longitud i, i un submot de b amb una longitud j
  • , '–' correspon a buit en la seqüència

Exemple

[modifica]
  • Seqüència 1 = ACACACTA
  • Seqüència 2 = AGCACACA
  • w(coincidència) = +2
  • w(a,-) = w(-,b) = w(no-coincidència) = -1

Per obtenir l'alineament local òptim, es parteix de la posició (i,j) que conté el valor més gran elevat. A continuació, es passa d'aquest valor al valor més gran entre les posicions veïnes (i-1,j), (i,j-1), i (i-1,j-1). (En cas d'empat, el moviment diagonal és el prioritari). Aquest procés continua iterativament fins que s'arriba a la posició (0,0). A l'exemple anterior, el valor més gran de la matriu correspon a la posició (8,8) i a partir d'aquí es mou per les posicions (8,8), (7,7), (7,6), (6,5), (5,4), (4,3), (3,2), (2,1), (1,1), i (0,0),

Un cop finalitzat el recorregut per la matriu, l'alineament es reconstrueix a partir de l'últim valor seguint el camí definit anteriorment fins a assolir la posició inicial (i,j). Un salt en diagonal implica un alineament ja sigui una coincidència (match) o una no-coincidència (mismatch), mentre que un salt vertical implica una deleció, i un salt horitzontal implica una inserció.

Seguint l'exemple anterior, s'obté el següent alineament:

  • Seqüència 1 = A-CACACTA
  • Seqüència 2 = AGCACAC-A

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Smith TF, Waterman MS «Identification of Common Molecular Subsequences». Journal of Molecular Biology, 147, 1981, pàg. 195–197. DOI: 10.1016/0022-2836(81)90087-5.
  2. «UVa FASTA Downloads». virginia.edu. [Consulta: 2 gener 2017].

Enllaços externs

[modifica]