Vés al contingut

Alice Clark

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlice Clark
Biografia
Naixement1r agost 1874 Modifica el valor a Wikidata
Street (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Street (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióLondon School of Economics - doctorat (1912–1919) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesWilliam Clark Modifica el valor a Wikidata  i Helen Bright Clark Modifica el valor a Wikidata
GermansDr Hilda Clark Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 98171314 Project Gutenberg: 54541 Modifica el valor a Wikidata

Alice Clark (1 d'agost de 187411 de maig de 1934) va ser una acadèmica, historiadora i feminista anglesa.[1]

Biografia

[modifica]

Alice era filla d'Helen Priestman Bright (1840–1927) i de William Stephens Clark (1839-1925). La família Clark era quàquera, del gremi de sabaters - C. i J. Clark Ltd. fabricants de botes, sabates i també de catifes de pell d'ovella.[cal citació] Una de les seves germanes, la Dra. Hilda Clark, va ser una influent metgessa, especialista en el tractament de la tuberculosi.[2]

En una anàlisi de l'explosió social, del industrialisme a la Gran Bretanya, Alice Clark va argumentar que al segle xvi a Anglaterra, les dones estaven involucrades en molts aspectes de la indústria i l'agricultura.[3][4] La llar era una unitat central de producció i les dones exercien un paper central en la gestió de les granges, i en alguns comerços i finques. Els seus útils rols econòmics els van donar una espècie d'igualtat amb els seus esposos. No obstant això, Clark argumenta que, a mesura que el capitalisme es va expandir al segle xvii, va haver-hi més i més divisió del treball, amb el marit prenent treballs remunerats fora de la llar i l'esposa reduïda al treball domèstic no remunerat. Les dones de classe mitjana estaven confinades a una existència domèstica ociosa, supervisant el servei; on, les dones de classe baixa van ser obligades a prendre treballs mal pagats. El capitalisme, per tant, va tenir un efecte negatiu en les dones poderoses.[5]

Obra

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ware, Susan Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century. Harvard University Press, 5 Notable American Women Series, 2004, pàg. 729.[Enllaç no actiu]
  2. (en anglès) Generations of Women Historians: Within and Beyond the Academy. Springer, 2018, pàg. 320 p..[Enllaç no actiu]
  3. Eleanor Amico (en anglès) Reader's guide to women's studies, 1998, pàg. 102–04, 306–08.
  4. Janet Thomas «"Women and capitalism: oppression or emancipation? A review article"» (en anglès). Comparative studies in society and history. JSTOR, 30#3, 1988, pàg. 534–49.
  5. Alice Clark Working life of women in the seventeenth century, 1919.

Vegeu també

[modifica]