Vés al contingut

Aliona Bolsova Zadoinov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAliona Bolsova Zadoinov
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Chisinau (Moldàvia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPalafrugell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat1.593.955 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaMoldàvia (–2013)
Espanya (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 265–171 Modifica el valor a Wikidata  88 (2019)
Tennis dobles 144–82 Modifica el valor a Wikidata 54 (2022)
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2015- equip de la Copa Federació de tennis d'Espanya
Participà en
2015Copa Federació 2015 (tennis) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesVadim Zadoynov Modifica el valor a Wikidata  i Olga Bolșova Modifica el valor a Wikidata


X: alionaa12 Instagram: alibolsova Modifica el valor a Wikidata

Aliona Bolsova Zadoinov (Chișinău, Moldàvia, 6 de novembre de 1997) és una tennista catalana d'origen moldau, resident a Palafrugell. Va començar la seva carrera defensant la nacionalitat moldava però el 2013 va obtenir l'espanyola.[1][2]

Biografia

[modifica]

Filla de Vadim Zadoynov i Olga Bolșova, ambdós atletes olímpics per l'URSS i Moldàvia, un en la modalitat de 400 metres tanques i l'altra en salt d'alçada i triple salt, va néixer a Chișinău, capital de Moldàvia, però de petita es van traslladar a Palafrugell.[3] Té una germana petita de nom Taisia.

Durant la temporada 2016-2017 es va desplaçar als Estats Units per estudiar en l'Oklahoma State University i formar part del seu equip de tennis en la NCAA.

Carrera esportiva

[modifica]

En el circuit júnior va arribar al número 4 del rànquing. Durant la seva estada a l'Oklahoma State University (Estats Units) es va unir al seu equip de tennis que competia en la NCAA. Va formar part de l'equip de la universitat que va arribar a quarts de final del campionat de la NCAA 2017.[4]

Va ser convocada per l'equip espanyol de Copa Federació l'any 2015, quan tenia 17 anys, i va disputar un partit de dobles amb victòria.

Va aconseguir la seva primera victòria en un quadre principal del circuit WTA l'any 2019 a Charleston, tot i que no va aconseguir avançar més rondes.[5] Aquest mateix any va disputar la fase prèvia de l'Open d'Austràlia 2019 sense èxit, però no en el Roland Garros 2019, on venint de la fase prèvia es va classificar pel quadre principal d'un Grand Slam per primera vegada, i va arribar a quarta ronda. Aquest resultat li va permetre entrar al Top 100 del rànquing individual per primer cop a la seva carrera.

Palmarès

[modifica]

Dobles femenins: 1 (0−1)

[modifica]
Llegenda
Grand Slam (0−0)
WTA Finals (0−0)
WTA 1000 (0−0)
WTA 500 (0−0)
WTA 250 (0−1)
Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 17 de juliol de 2021 Budapest, Hongria Terra batuda Tamara Korpatsch Mihaela Buzărnescu
Fanny Stollár
4−6, 4−6

Circuit ITF: 14 (6−8)

[modifica]

Individual: 13 (6−7)

[modifica]
Circuit ITF
Torneigs 100.000$  (0−0)
Torneigs 75.000$  (0−0)
Torneigs 50.000$  (0−2)
Torneigs 25.000$  (2−3)
Torneigs 15.000$  (0−0)
Torneigs 10.000$  (4−2)
Títols per superfície
Dura (1−4)
Gespa (0−0)
Terra batuda (5−3)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 29 d'octubre de 2012 Coïmbra, Portugal Dura Kathinka von Deichmann 1−6, 3−6
Guanyadora 1. 15 de setembre de 2013 Lleida, Catalunya Terra batuda Mayar Sherif 0−6, 6−3, 6−2
Guanyadora 2. 27 de juliol de 2014 Les Contamines-Montjoie, França Terra batuda Tayisiya Morderger 3−6, 6−3, 6−0
Finalista 2. 9 de maig de 2015 Pula, Itàlia Terra batuda Bianca Turati 6−2, 4−6, 5−7
Guanyadora 3. 13 de juny de 2015 Madrid, Espanya Terra batuda Lucía Cervera Vázquez 7−5, 3−6, 6−4
Guanyadora 4. 11 de juliol de 2015 Getxo, País Basc Terra batuda Corinna Dentoni 6−0, 6−2
Finalista 3. 12 de maig de 2018 Montsó, Espanya Dura Katie Swan 2−6, 3−6
Finalista 4. 17 de juny de 2018 Barcelona, Catalunya Dura Estrella Cabeza Candela 2−6, 3−6
Guanyadora 5. 8 de juliol de 2018 Getxo, País Basc Dura Olga Sáez Larra 6−0, 6−1
Guanyadora 6. 22 de juliol de 2018 Darmstadt, Alemanya Terra batuda Katharina Gerlach 6−2, 6−1
Finalista 5. 30 de setembre de 2018 València, País Valencià Terra batuda Paula Badosa Gibert 1−6, 6−4, 2−6
Finalista 6. 14 d'octubre de 2018 Riba-roja de Túria, País Valencià Terra batuda Marie Benoit 0−6, 6−7(2)
Finalista 7. 23 de febrer de 2020 El Caire, Egipte Dura Marta Kostyuk 1−6, 0−6

Dobles: 11 (8−3)

[modifica]
Circuit ITF
Torneigs 100.000$  (0−0)
Torneigs 75.000$  (0−0)
Torneigs 50.000$  (0−1)
Torneigs 25.000$  (1−0)
Torneigs 15.000$  (1−0)
Torneigs 10.000$  (6−2)
Títols per superfície
Dura (0−1)
Gespa (0−0)
Terra batuda (8−2)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 29 d'octubre de 2012 Coïmbra, Portugal Dura Ulyana Ayzatulina Nadezda Gorbachkova
Ekaterina Pushkareva
2−6, 3−6
Guanyadora 1. 14 de juliol de 2014 Knokke, Bèlgica Terra batuda Cecilia Costa Melgar Justine De Sutter
Sofie Oyen
4−6, 6−3, [10−4]
Guanyadora 2. 27 de juliol de 2014 Les Contamines-Montjoie, França Terra batuda Carla Touly Sara Castellano
Chiara Quattrone
6−1, 6−1
Guanyadora 3. 28 de setembre de 2014 Madrid, Espanya Terra batuda Olga Sáez Larra Marta Huqi González Encinas
Estela Pérez Somarriba
6−1, 6−4
Guanyadora 4. 27 d'octubre de 2014 Benicarló, País Valencià Terra batuda Andrea Gámiz Alexandra Nancarrow
Inés Ferrer Suárez
6−2, 6−3
Guanyadora 5. 10 de novembre de 2014 Castelló de la Plana, País Valencià Terra batuda Andrea Gámiz Federica Arcidiacono
Martina Spigarelli
6−1, 6−2
Guanyadora 6. 9 de maig de 2015 Pula, Itàlia Terra batuda Priscilla Hon Cristina Bucșa
Eva Guerrero Álvarez
6−0, 6−3
Finalista 2. 13 de juny de 2015 Madrid Terra batuda Lucía Cervera Vázquez Elyne Boeykens
Steffi Distelmans
3−6, 6−7(4)
Guanyadora 7. 31 d'agost de 2015 Barcelona, Catalunya Terra batuda Gaia Sanesi Estrella Cabeza Candela
Oleksandra Korashvili
6−3, 6−4
Guanyadora 8. 12 d'octubre de 2018 Riba-roja de Túria, País Valencià Terra batuda Despina Papamichail Marina Bassols Ribera
Angela Fita Boluda
6−2, 6−2
Finalista 3. 22 de setembre de 2019 Sant-Maloù, França Terra batuda Tereza Mrdeza Ekaterine Gorgodze
Maryna Zanevska
7−6(8), 5−7, [8−10]

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Títols V – D
Open d'Austràlia A A Q2 Q2 1R Q3 Q2 0 / 1 0 – 1
Roland Garros A A 4R 1R Q1 Q1 2R 0 / 3 4 – 3
Wimbledon A A Q1 NC 1R Q1 0 / 1 0 – 1
US Open A Q3 2R 2R Q1 Q1 0 / 2 2 – 2
Total Victòries−Derrotes 0−0 0−0 6−6 2−4 3−8 0−0 30 – 11
Rànquing a final d'any 477 163 114 103 157 193
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins

[modifica]
Torneig 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A A 3R 3R 1R 0 / 3 4 – 3
Roland Garros A 1R 1R A 1R 0 / 3 0 – 3
Wimbledon A NC A 2R 0 / 1 1 – 1
US Open A A A 2R 2R 0 / 2 2 – 2
Total Victòries−Derrotes 2−2 0−2 7−6 7−5 16 – 17
Rànquing a final d'any 301 290 85
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

[modifica]
  1. «Aliona Bolsova | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2022].
  2. «Aliona Bolsova s'imposa a Zvonareva i accedeix a la segona ronda de Roland Garros». 324.cat, 27-05-2019 [Consulta: 27 maig 2019].
  3. Mühlenberg, Nacho. «Aliona Bolsova: “Era España o nada”» (en anglès). PuntoDeBreak.comm, 15-04-2015. [Consulta: 23 juliol 2018].
  4. «Aliona Bolsova - 2016-17 Women's Tennis - Oklahoma State University» (en anglès). OKState.com. [Consulta: 23 juliol 2018].
  5. «La catalana Aliona Bolsova obté el primer triomf en un quadre principal de la WTA». CCMA, 02-04-2019. [Consulta: 7 abril 2019].

Enllaços externs

[modifica]