Vés al contingut

Porradell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Allium ampeloprasum)
Infotaula d'ésser viuPorradell
Allium ampeloprasum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN172192 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuAllieae
GènereAllium
EspècieAllium ampeloprasum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Allium porrum Modifica el valor a Wikidata

El porradell (Allium ampeloprasum),[1] és una espècie de planta amb flors perenne vivaç pertanyent a la família de les amaril·lidàcies.

Addicionalment pot rebre els noms d'all bord, all camperol, all de bruixa, all de moro, all de serp, all del dimoni, all porrer, all porret, all porrit, all porro, all salvatge, alla, alls porrers, calabruix, calabruixa, ceba, porrit, porro bord, porro salvatge i porro silvestre. També s'han recollit les variants lingüístiques porratell i porretell.[1]

Les diferents subespècies d'aquesta planta són comestibles i són utilitzades a la cuina.[2] Els porros són varietats cultivars d'aquesta espècie.

  • Nota: no cal confondre aquesta espècie amb Allium ampeloprasum Thunb., Prodr. Pl. Cap.: 65, 1794, nom. illeg. que és un sinònim de Allium rotundum L. l'all romà.
Il·lustració en Dioscòrides, Codex Aniciae Julianae, circa 512AD
Vista general en el seu hàbitat.
Ruptura de l'espata.
Antesi incipient.
Bulbs

Descripció

[modifica]

Són plantes que aconsegueixen una grandària d'1 m d'altura. Bulb ovoide amb bulbils, de 3-4 cm d'ample, amb escates. Escap que sorgeix del centre del bulb. Fulles 6-12, linears, de 1-2 cm d'ample, planes, caigudes. Les inflorescències en umbel·les globoses amb moltes flors. Espata de bec llarg. Tèpals lanceolats, 4-5 mm de llarg, de color blanca a rosat clar, cadascun amb una vena, la superfície exterior verda.[3]

És natiu del sud-oest d'Europa fins a l'Àsia, creix en fenassars i marges.[4] Les formes conreades estan presents a tot el món i es cultiven especialment a Europa, el nord d'Àfrica i Amèrica.

Taxonomia

[modifica]

Allium ampeloprasum va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 294. 1753.[3][5][6]

Etimologia

[modifica]

Allium: primitivament ālĭum, i també el vulgar aleum en llatí.[7] Tanmateix, sembla que el terme té un origen cèltic i significa "cremar", en referència a la forta olor acre de la planta.[8] Un dels primers a utilitzar aquest nom per a finalitats botàniques va ser el naturalista francès Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708).

ampeloprasum: epítet llatí, derivat del grec άμπδλόπρασον de άμπδλός, vinyer, i πρασον, zostera (l'"herba de vidriers" o "cebes de mar", planta marina de fulles verdes embainants llargues i estretes semblants a les de l'all porro), "espècie de porro que creix en els vinyers" (Ampeloprason in vinetis nascitur, foliis porri), segons Plini el vell (Naturalis Història, 24, 136).[7]

Subespècies

[modifica]

Hi ha tres subespècies reconegudes:

  • Allium ampeloprasum L. subsp. ampeloprasum (all bord o també all de bruixa i porro de bosc).[1]
  • Allium ampeloprasum L. subsp. polyanthum (all de bruixa o també porradell, porro bord i porro de porc, més la varietat lingüística porraguell)[1]
  • Allium ampeloprasum L. subsp. bimetrale (porradell,)[1]

Sinonímia

[modifica]

S'han descrit una gran quantitat de subespècies, varietats i formes que han romàs com a simples sinònims.

Homotípics

[modifica]
  • Porrum ampeloprasum (L.) Mill.
  • Allium ampeloprasum subsp. euampeloprasum Hayek, des. inval.
  • Allium porrum subsp. euampeloprasum Breistr.
  • Allium porrum var. ampeloprasum (L.) Mirb.

Heterotípics

[modifica]
  • Allium adscendens Kunth
  • Allium albescens Guss.
  • Allium ascendens Tingues.
  • Allium babingtonii Borrer
  • Allium bertolonii De Not.
  • Allium byzantinum K.Koch
  • Allium duriaeanum Regel, nom. illeg.
  • Allium durieuanum Walp.
  • Allium gasparrinii Guss.
  • Allium halleri G.Do, nom. illeg.
  • Allium holmense Mill. exKunth
  • Allium kurrat Schweinf. ExK.Krause
  • Allium laetum Salisb.
  • Allium lineare Mill., nom. illeg.
  • Allium porraceum Gray
  • Allium porrum L.
  • Allium pylium De Not.
  • Allium scopulicola Font Quer
  • Allium spectabile De Not.
  • Allium syriacum Boiss.
  • Allium thessalum Boiss.
  • Porrum amethystinum Rchb.
  • Porrum commune Rchb.
  • Porrum sativum Mill.
  • Allium ampeloprasum subsp. halleri Nyman
  • Allium ampeloprasum subsp. porrum (L.) Hayek
  • Allium ampeloprasum subsp. thessalum (Boiss.) Nyman
  • Allium scorodoprasum subsp. babingtonii (Borrer) Nyman
  • Allium ampeloprasum var. babingtonii (Borrer) Syme
  • Allium ampeloprasum var. bertolonii (De Not.) Nyman
  • Allium ampeloprasum var. bulbiferum Syme
  • Allium ampeloprasum var. bulgaricum Podp.
  • Allium ampeloprasum var. caudatum Pamp.
  • Allium ampeloprasum var. gasparrinii (Guss.) Nyman
  • Allium ampeloprasum var. gracile Cavés
  • Allium ampeloprasum var. holmense Asch. & Graebn.
  • Allium ampeloprasum var. porrum (L.) J.Gai
  • Allium ampeloprasum var. pylium (De Not.) Asch. & Graebn.
  • Allium ampeloprasum var. wiedemannii Regel
  • Allium porrum var. kurrat (Schweinf. ExK. Krause) Seregin
  • Allium ampeloprasum f. holmense (Asch. & Graebn.) Holmboe[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Allium ampeloprasum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 març 2022].
  2. Benavente, Marisa; Herrera, Pilar. La gastronomia dels camins. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2017, p. 28, 119, 127. ISBN 978-84-945041-7-4. 
  3. 3,0 3,1 «Allium ampeloprasum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 juliol 2013].
  4. «porradell ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «Allium ampeloprasum». World Checklist of Selected Plant Families. Arxivat de l'original el 2013-05-23. [Consulta: 8 juliol 2013].
  6. Allium ampeloprasum en PlantList
  7. 7,0 7,1 Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
  8. Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume primo, Milano, Federico Motta Editore, 1960, pag. 76.
  9. Sinónimos en The Euro+Medit Plantbase Project