Almaqah
| Tipus | déu  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
Almaqah o Almuqh (sabeu: 𐩱𐩡𐩣𐩤𐩠; àrab: المقه, Almaqah) era el déu de la Lluna de l'antic regne iemenita de Sabà. També va ser adorat a Dʿmt i Aksum, a Etiòpia i Eritrea.
Característiques
[modifica]Jacques Ryckmans afirma que «Almaqah és considerat una divinitat lunar, però Garbini i Pirenne han demostrat que el cap de bou i els motius de parra que se li associen són atributs solars i dionisíacs. Per tant, era un sacerdot de Ra, l'homòleg masculí de la deessa solar Shamash / Ishtar / Isis, que també va ser venerada a Sabà, tot i que com a deessa tutelar de la dinastia reial egípcia.»[1][2][3]
La dinastia governant de Sabà era considerada la seva llavor. Almaqah és representat als monuments per un feix de llamps que envolten una arma corba, semblant a una falç. Els bous li eren consagrats.
Temples
[modifica]Tant el temple de Barran com el temple d'Awwam estaven dedicats a Almaqah.[4]
El temple de Meqaber Gaʿewa, prop de la ciutat etíop de Wukro, també estava dedicat a Almaqah[5] i conté un altar que representa una maqueta en miniatura del Gran Temple de Yeha.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ryckmans, Jacques. «South Arabia, Religion of». A: Freedman, D.N. (ed.). The Anchor Bible Dictionary (en anglès). 6, 1992, p. 172.
- ↑ Ryckmans, Jacques «Le Panthéon de l'Arabie du Sud préIslamique: Etat des problèmes et brève synthèse». Revue de l'Histoire des Religions, vol. 206, 1989, pàg. 163. DOI: 10.3406/rhr.1989.1830.
- ↑ Ryckmans, Jacques. «The Old South Arabian Religion». A: Daum, W. (ed.). Yemen: 3000 Years of Art and Civilization in Arabia Felix (en anglès), c. 1987, p. 107.
- ↑ المقرمي, عبد الغني. «معبد برَّان.. هنا عاشت بلقيس سبأ» (en àrab). الجزيرة [Al Jazeera], 24-03-2014. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Wolf, Pawel; Nowotnick, Ulrike «The Almaqah Temple of Meqaber Gaʿewa near Wuqro (Tigray, Ethiopia)». Proceedings of the Seminar for Arabian Studies, 40, 2010, pàg. 367-380 [Consulta: 30 juny 2023].
- ↑ Nebes, Norbert «The Inscriptions of the Aksumite King Ḥafil and their Reference to Ethio-Sabaean Sources». Zeitschrift für Orient-Archäologie, 10, 2017, pàg. 356-369 [Consulta: 30 juny 2023].
