Aloe aculeata
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asphodelaceae |
| Gènere | Aloe |
| Espècie | Aloe aculeata Pole-Evans |
.svg){kind=icon}
Aloe aculeata és una espècie del gènere Aloe, de la família de les asfodelàcies. És originària de Sud-àfrica.
Descripció
[modifica]
Aloe aculeata és fàcilment diferenciada d'altres espècies similars pel conspicu tubercle d'espines a les fulles. Sol confondre's amb Aloe peglerae quan no està en flor, però la presència d'espines a la superfície foliar és una característica exclusiva d'Aloe peglerae.
Té una sola roseta de fins a un metre d'alçada i d'ample. Les fulles són llargues i bastant amples a la base (de 120 mm d'ample), de color verd, corbades cap a l'interior atorgant a la roseta un aspecte arrodonit. El marge de la fulla està armat amb dents triangulars de color marró rogenc. Una característica distintiva de la fulla és la presència de nombroses espines a la superfície. En algunes espècies les espines són d'un color diferent al teixit circumdant que donen a la planta un aspecte motejat.
A les plantes joves la inflorescència és única, ja que la planta madura al maig i es divideix en 3 o 4 branques. Cada raïm és llarg i estret, disminuint gradualment a la punta. Les flors són de forma tubular, de 40 mm de longitud, i varien de color groc a taronja vermellós. Alguns espècimens són uniformes en color, mentre que altres són bicolors. Floreix de maig a juliol (a l'hemisferi nord).
Distribució i hàbitat
[modifica]Viu en zones de Sud-àfrica. Es pot trobar a diverses àrees de la Província de Limpopo i a l'extrem nord de Mpumalanga, estenent-se a Zimbàbue, a les zones rocoses dels prats.[1]
Taxonomia
[modifica]Aloe aculeata va ser descrita per Illtyd Buller Pole-Evans i publicada a Transactions of the Royal Society of South Africa 5: 34. 1915.[2]
- Aloe: nom genèric d'origen molt incert: podria ser derivat del grec άλς, άλός (als, alós), "sal" - donant άλόη, ης, ή (aloé, oés) que designava tant a la planta com al seu suc - a causa del seu gust, que recorda a l'aigua del mar.[3] D'aquí va passar al llatí ălŏē, ēs amb la mateixa acceptació, i que, en sentit figurat, significava també "amarg". S'ha proposat també un origen àrab, alloeh, que significa "la substància amarga brillant"; però és més probable un origen complex a través de l'hebreu ahal (אהל), freqüentment citat a texts bíblics.[4][5]
- aculeata: epítet llatí que significa "amb espines, agullons", fa referència a les que hi ha en el marge de les fulles.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Dades a Suculents
- ↑ «Aloe aculeata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ La Llave del Mundo
- ↑ Balashon-Hebrew Language Detective
- ↑ Douglas Harper, Online Etimology Dictionary, 2001-2012
- ↑ aculeata a Epítetos Botánicos.
Bibliografia
[modifica]- Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
