Alois II de Liechtenstein

Alois II
	;
Nom original	(de) Alois II. von und zu Liechtenstein
Biografia
Naixement	(de) Alois II. Josef Maria Johannes Baptista von und zu Liechtenstein ; 26 maig 1796 ; Viena (Àustria)
Mort	12 novembre 1858 (62 anys); Castell de Lednice (Txèquia)
Sepultura	Church of the Nativity of the Virgin Mary (Vranov) (en)
11è Prince de Liechtenstein (oc)
	1836 – 1858 ; ← Johann I Josef de Liechtenstein – Joan II de Liechtenstein →
Membre de la Dieta de Moràvia
Dades personals
Altres noms	Alois Josef Maria Franz Johannes Baptista
Formació	Universitat de Viena
Activitat
Camp de treball	Política
Ocupació	polític, mecenes
Altres
Títol	Príncep de Liechtenstein, duc d'Opava, duc de Jägerndorf i comte de Rietberg
Família	Casa de Liechtenstein
Cònjuge	Countess Franziska Kinsky of Wchinitz and Tettau (1831–valor desconegut)
Fills	Princess Marie Franziska von und zu Liechtenstein, Princess Karoline of Liechtenstein, Princess Sophie of Liechtenstein, Princess Aloysia of Liechtenstein, Princess Ida of Liechtenstein, Joan II de Liechtenstein, Princess Franziska von und zu Liechtenstein, Princess Henriette of Liechtenstein, Princess Anna of Liechtenstein, Thérèse de Liechtenstein, Franz I de Liechtenstein
Pares	Johann I Josef de Liechtenstein i Josepha de Fürstenberg-Weitra
Germans	Franz Joachim Liechtenstein; Prince Karl Johann of Liechtenstein; Prince Eduard Franz of Liechtenstein; Sophie Esterházy-Liechtenstein; Princess Ida of Liechtenstein
Premis
	Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or ;

Alois II. (1796 - 1858) fou des de 1836 l'onzè príncep de Liechtenstein i el setè sobirà d'aquest estat. També va tenir els títols de duc d'Opava, duc de Jägerndorf i comte de Rietberg.

Vida

Batejat amb el nom Alois Josef Maria Johannes Baptista va néixer el 26 de maig de 1796 al castell Eisgrub (avui anomenat castell Lednice) essent fill del príncep Johann I Josef (1760–1836) i de Josepa de Fürstenberg-Weitra (1776–1848). Quan tenia nou anys va morir el seu avi i això va fer que el seu pare esdevingués príncep regent i ell un futur successor.

Entre els seus professors estava el filòsof Friedrich Schlegel. Com a part de la seva educació, el 1818, va viatjar a Itàlia, Suïssa, Anglaterra i Escòcia. En aquests llocs va visitar museus, galeries d'art i esglésies.^[1]

Sobirà

Influenciat per les seves experiències amb el sistema polític d'Anglaterra va tendir cap a una aristocràcia liberal dins d'una societat conservadora. Després de rebre el títol el 20 d'abril de 1836, va decidir invertir diners en la restauració de la casa senyorial(Majorpalatz)(1836-47) a Viena que havia heretat dels seus avantpassats. També va fer restaurar la capella familiar que tenien a la catedral de sant Esteve, va fer construir un gran hivernacle als jardins del caastell de Lednice i una església a Adamov (Txèquia) obra de l'arquitecte Josef Hiesera.^[2] Una altra part dels diners els va invertir en la compra de pintures, continuant així la col·lecció familiar. El 1837 el Príncep Alois II va viatjar a Anglaterra com a convidat als actes que commemoraven la coronació de la reina Victòria.

El 1842 va viatjar per primera vegada a Liechtenstein, el país del qual era sobirà. L'1 d'agost d'aquell any va fer publicar al castell de Vaduz, un nou projecte de la Cambra, en què la llei de primogenitura es revisava d'acord amb la Pragmàtica Sanció de 1713. El 1847, una altra visita a Liechtenstein. El 1852 va signar un tractat de cooperació duanera amb Àustria i un altre acord de cooperació amb el Cantó de Sankt Gallen (Suïssa). El 1849 el príncep va adoptar una nova constitució, encara que provisional, que recollia les demandes dels residents al principat. Aquesta constitució reflectia les idees revolucionàries del moment.

Príncep Alois II va ser nomenat el 1836 cavaller núm. 931 de l'Orde del Toisó d'Or. El 1847 va fundar a Liechtenstein el . Guardó al Mèrit Militar.

Matrimoni i descendència

Ell 8 d'agost de 1831 es va casar amb la comtessa Franziska Kinsky von Wchinitz und Tettau (1813–1881). Els seus fills van ser:

Maria (1834–1909), casada amb el comte Ferdinand von und zu Trautmansdorff^[3]
Carolina (1836–1885), casada amb el príncep Alexander von Schönburg-Hartenstein^[4]
Sofia (1837–1899), casada amb el príncep Karl Heinrich zu Löwenstein-Wertheim-Rosenberg^[5]
Aloysia (1838–1920), casada amb el comte Heinrich von Fünfkirchen
Ida (1839–1921), casada amb el príncep Adolph Joseph Schwarzenberg (Adelsgeschlecht)^[6]
Johannes Maria Franz Placidus
Franziska (1841–1858)
Henriette (1843–1931), casada amb el príncep Alfred de Liechtenstein
Anna Maria Francesca(1846–1924), casada amb el príncep Georg Christian von Lobkowitz (1835–1908)^[7] and had issue
Teresa (1850–1938), casada amb el príncep Arnulf de Bayern^[8]
Franz de Paula Maria Karl Augustcasat amb Elsa von Gutmann

Mort i successió

Cripta nova de la família Liechtenstein a Vranau U Brna

Va morir el 12 de novembre del 1858 i va ser sepultat a la nova cripta de ll família Liechtenstein a Wranau (Moràvia). Li va succeir el seu fill Johannes.

Referències

↑ JUŘÍK, Pavel. Moravská dominia Liechtensteinů a Dietrichsteinů. Praga : Libri, 2009. 424 s. ISBN 978-80-7277-403-6
↑ Adamovská farnost a Světelský oltář
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/trauttmansdorff.html Princely House of Trauttmansdorff-Weinsberg
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/schonburg.html Princely House of Schönburg-Hartenstein
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/lowenstein.html Princely House of Löwenstein-Wertheim-Rosenberg
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/schwarzenberg.html Princely House of Schwarzenberg
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/lobkowicz.html Princely House of Lobkowicz
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/bavaria.html Royal House of Bavaria

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alois II de Liechtenstein

Deutsches Adelsarchiv e.V. (Hrsg.): Genealogisches Handbuch des Adels (GHdA). Genealogisches Handbuch der Fürstlichen Häuser. Fürstliche Häuser Band XIV. C.A. Starke Verlag Limburg a.d.Lahn, 1991, (GHdA Band 100), S. 65-84.
Wilhelm Karl Prinz von Isenburg: Stammtafeln zur Geschichte der europäischen Staaten. Band I. Die deutschen Staaten. 2.verbesserte Auflage. J.A.Stargardt Verlag, Marburg 1953, Tafeln 175-179.
Detlef Schwennicke (Hrsg.): Europäische Stammtafeln. Stammtafeln zur Geschichte der europäischen Staaten. Neue Folge (EST NF), Band III / 1. J.A.Stargardt Verlag, Marburg, (EST NF III/1) Tafeln 30-39.
Norbert Jansen: Franz Josef II. Regierender Fürst von und zu Liechtenstein. Festschrift zum 40.Regierungsjubiläum S.D. . Amtlicher Lehrmittelverlag, Vaduz 1978. (mehrsprachige Ausgabe deutsch-englisch-französisch).
Harald Wanger: Die regierenden Fürsten von Liechtenstein. Frank P.van Eck Verlagsanstalt, Triesen 1995, ISBN 3-905501-22-8.
Portal de la casa principesca de Liechtenstein - Fürst Alois II. Arxivat 2016-06-08 a Wayback Machine.

[1] JUŘÍK, Pavel. Moravská dominia Liechtensteinů a Dietrichsteinů. Praga : Libri, 2009. 424 s. ISBN 978-80-7277-403-6

[2] Adamovská farnost a Světelský oltář

[3] {[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/trauttmansdorff.html Princely House of Trauttmansdorff-Weinsberg

[4] {[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/schonburg.html Princely House of Schönburg-Hartenstein

[5] {[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/lowenstein.html Princely House of Löwenstein-Wertheim-Rosenberg

[6] {[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/schwarzenberg.html Princely House of Schwarzenberg

[7] {[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/lobkowicz.html Princely House of Lobkowicz

[8] {[enllaç sense format]} http://www.angelfire.com/realm/gotha/gotha/bavaria.html Royal House of Bavaria

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Caps d'Estat d'Europa
Albània · Alemanya · Andorra · Armènia¹ · Àustria · Azerbaijan¹ · Bèlgica · Belarús · Bòsnia i Hercegovina · Bulgària · Ciutat del Vaticà · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Geòrgia¹ · Grècia · Hongria · Irlanda · Islàndia · Itàlia · Kazakhstan¹ · Letònia · Liechtenstein · Lituània · Luxemburg · Macedònia del Nord · Malta · Moldàvia · Mònaco · Montenegro · Noruega · Països Baixos · Polònia · Portugal · Regne Unit · República Txeca · Romania · Rússia¹ · San Marino · Sèrbia · Suècia · Suïssa · Turquia¹ · Ucraïna · Xipre¹
Abkhàzia^1,2 · Kosovo² · Transnístria² · Ossètia del Sud^1,2 · República d'Artsakh^1,2 · Xipre del Nord^1,2
¹ Parcialment o entera a Àsia, depenent de la definició de la frontera entre Europa i Àsia. ² Països reconeguts parcialment.