Aloisea Inyumba
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1964  Uganda | ||
| Mort | 6 desembre 2012 (47 anys) Kigali (Ruanda) | ||
| Formació | Universitat Makerere | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Richard Masozera | ||
Aloisea Inyumba (Uganda, 28 de desembre de 1964 - Kigali, 6 de desembre de 2012) va ser una política de Ruanda, que va ser Ministra de Gènere i Promoció Familiar del país i secretària executiva de la Comissió per la Unitat Nacional i la Reconciliació.[1] Mentre estudiava treball social i administració social a la Universitat Makerere a Uganda, es va unir al Front Patriòtic Ruandès.[1]
L'elogi del seu funeral va ser lliurat pel president Paul Kagame.[1]
Primers anys
[modifica]Aloisea Inyumba va néixer el 28 de desembre de 1964 a Uganda, de pares nascuts a Ruanda.[1] Va néixer després de la revolució ruandesa de 1959, que va veure la creació d'una república dominada per la majoria hutu i la persecució de la minoria tutsi.[2] Mentre els seus pares encara vivien a Rwanda, i abans de néixer, el pare d'Inyumba va ser assassinat en una massacre de tutsis; la seva mare va escapar amb els seus cinc germans, i la família va fugir cap a la seguretat d'Uganda.[1]
Inyumba va viure la seva infància a Uganda, completant la seva escolarització allí, i després va arribar a la Universitat Makerere de Kampala per estudiar un grau en treball social i administració social.[1] En 1985, va tenir la seva primera trobada amb Paul Kagame,[3] un altre refugiat ruandès que es trobava al servei de l'exèrcit rebel de Yoweri Museveni.[4] Un any més tard, Museveni es va fer amb el país i va promoure Kagame i al seu compatriota ruandès Fred Rwigyema a oficials de l'exèrcit nacional del país.[5] Kagame i Rwigyema van prendre aquestes posicions, però el seu objectiu final era tornar amb força al seu propi país, per facilitar el retorn dels refugiats.[6] Kagame i Rwigyema es van unir i van crear el Front Patriòtic Ruandès,[7] una organització d'alliberament ruandesa, i Inyumba també s'hi va unir.[1]
Carrera política
[modifica]Després de la victòria militar del FPR al juliol de 1994, Inyumba va ser nomenada al nou govern de transició recentment format;[1] aquest govern era encapçalat pel President Pasteur Bizimungu, però el país era dirigit de facto per Paul Kagame.[8] Va ser nomenada per al càrrec de Ministra de Gènere i Promoció Familiar,[1] i va començar un programa concertat per implicar les dones en la reconstrucció de Ruanda.[1]
El 2011, va ser reelegida a la seva funció de Ministra de Promoció de Gènere i Família, paper que va mantenir fins a la seva mort el 2012.[1]
Vida personal i mort
[modifica]Aloisea Inyumba era casada amb Richard Masozera, antic Director-General de l'Office Rwandais de l'Aviation Civile (ORAC).[9] La parella es va conèixer quan tots dos eren estudiants a la Universitat Makerere a Kampala.[9] La parella va tenir dos fills, una nena i un nen.[3]
Inyumba va morir el 6 de desembre de 2012 a la seva casa de Kigali.[10] Havia estat patint de càncer de gorja,[11] i havia tornat a casa després de buscar tractament a Alemanya.[3] Inyumba va rebre un funeral estatal a l'edifici de Parlament de Ruanda a Kigali, i el seu elogi va ser llegit pel president del país, Paul Kagame.[3] Kagame la va descriure com una líder desinteressada que era "un quadre molt bo i ideològicament clar".[3] Altres parlants del funeral van ser el ministre d'Afers Exteriors Protais Musoni i la vice-governadora del Banc Nacional de Ruanda, Monique Nsanzabaganwa.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Melvern, Linda. «Aloisea Inyumba: Politician who played a key role in the rebuilding of Rwanda». The Independent, 08-03-2013. [Consulta: 15 octubre 2014].
- ↑ Prunier, 1999, p. 51.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 The New Times. «Kagame pays last respects to late Inyumba», 10-12-2012. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ Kinzer, 2008, p. 44–45.
- ↑ Kinzer, 2008, p. 50–51.
- ↑ Kinzer, 2008, p. 51–52.
- ↑ Kinzer, 2008, p. 48–50.
- ↑ Prunier, 1999, p. 369.
- ↑ 9,0 9,1 Rwirwahira, Rodrigue. «Kagame leads nation in eulogising patriot and freedom fighter Inyumba». The East African, 14-12-2012. [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ Musoni, Edwin. «Minister Aloisea Inyumba dies at 48». The New Times, 07-12-2012. [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ Nsanzimana, Jean-Christophe. «Aloisea Inyumba Laid to Rest». Rwanda Focus, 10-12-2012. [Consulta: 20 octubre 2016].