Alonso Álvarez de Toledo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  Toledo (Espanya) |
| Mort | 1457 Madrid |
Alonso o Alfonso Álvarez de Toledo (Madrid o Toledo, fi s. XIV–Madrid, 1457)[1] va ser un cavaller i membre de la cort de Joan II i Enric IV de Castella, on exercí com a comptador reial.
Es desconeix si va néixer a Toledo o Madrid,[1] era fill de García Fernández de Toledo, senyor de Casasbuenas, i de la seva cosina germana, Mayor Fernández de Toledo,[2][3] en una família de mercaders rics judeoconversos, entre els que destaca el seu cosí Fernando Díaz de Toledo.[4][1]
Cortesà i humanista, va ser protagonista dels successos de Castella durant la primera meitat de segle XV, obtenint la seva preeminència al servei de la monarquia. Va començar a ascendir política i socialment el 1428, quan Joan II el va nomenar regidor de la ciutat de Toledo, la nòmina de regidor de la qual encara hi constava entre 1444 i 1456.[1] A la cort va ser primer escrivà de Cambra, conseller reial i comptador major, nomenat primer el 1429 amb Joan II i després el 1440 amb el príncep d'Astúries, el futur Enric IV,[4] que el va confirmar en el càrrec sent rei el 1455.[1] El 1445 va ser nomenat també comptador major de Castella.[4] Durant el regnat d'aquest monarca va intervenir activament en política i va ser membre de la cort itinerant gràcies a la dispensa que tenia de l'ofici de regidor.[1]
Joan II sempre el va tenir en alta estima i li va concedir diversos privilegis, el va nomenat cavaller de l'orde de la Banda,[3][2] una de les més prestigioses del moment, i va atorgar-li l'escut d'armes i exempcions fiscals, a més de veu i vot al consell municipal de Madrid tot i no ser regidor.[1] Segons el cronista Gil González Dávila, va arribar a posseir unes 380 cases a diversos indrets i ciutats importants de Castella, que a la seva mort les va dividir entre amics, parents i criats.[3] També va ser un important propietari rústic i d'importants quantitats monetàries.[1]
Es va casar dues vegades: en primeres núpcies amb la madrilenya Aldonza Fernández de Valera,[2] amb qui va tenir a Juan Álvarez de Toledo;[3] en segones núpcies amb Catalina Núñez de Toledo, de la qual va néixer Pedro Núñez de Toledo, i la qual vídua va fundar el convent de Santa Clara de Madrid el 1460.[5][3] Gràcies a aquests matrimonis, Alonso va instituir dos majorats per als seus dos fills, un incloent les viles de Cervera i Villanueva del Palomar, entre d'altres, i un altre al voltant de Villafranca del Castillo i altres.[3][1]
Va morir el 1457. Va ser enterrat al monestir de San Bernardo, anomenat Montesión, extramurs de la ciutat de Toledo, que havia fundat i dotat ell mateix anys enrere.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Puñal Fernández, Tomás. «Alfonso Álvarez de Toledo» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Burgos, A. de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 6. Madrid: Imprenta de Don Pedro Montero, 1860, p. 264.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 17-19.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Fernández de Palencia, Alfonso. edició, estudi i notes de Brian Tate i Jeremy Lawrance. Gesta Hispaniensia ex Annalibvs Svorvm Diervm Collecta (en castellà). vol. 2. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1998, p. 560.
- ↑ Parcerisa, Francisco Javier; Quadrado, José María. Recuerdos y bellezas de España: Castilla la Nueva (en castellà). Madrid: Imprenta de D. José Repullés, 1853, p. 113.