Alonso Fernández de Madrigal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1400  Madrigal de las Altas Torres (província d’Àvila) | ||
| Mort | 3 setembre 1455 (54/55 anys) Bonilla de la Sierra (província d’Àvila) | ||
| Sepultura | Sepulchre of Alonso Fernández de Madrigal (en)  , Catedral d'Àvila | ||
 Bisbe d'Àvila | |||
| 7 abril 1445 – 3 setembre 1455 ← Alonso de Fonseca y Acevedo – Martín Fernández de Vilches → | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | El Tostado | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Ocupador | Universitat de Salamanca | ||
.jpg)
Alonso Fernández de Madrigal (Madrigal de las Altas Torres, c.1400/10-Bonilla de la Sierra, 3 de setembre de 1455)[1][2] dit «el Tostado» o «el Abulense» va ser un religiós i erudit castellà, bisbe d'Àvila entre 1454 i 1455.
Inicià els seus estudis amb els franciscans estudiant gramàtica. Després, va estudiar arts, teologia i dret a la Universitat de Salamanca. Conegut per la seva extraordinària memòria, va acumular un gran saber i fou un gran coneixedor del llatí, el grec i l'hebreu, de fet, als vint-i-dos anys ja donava conferències a un ampli públic atret pel seu vast coneixement i era conegut com a «savi» i com a «biblioteca ambulant». A més, fou professor de llengües a la universitat, així com de filosofia moral, teologia, poètica i exegesi bíblica, i arribà a ser rector del Col·legi de San Bartolomé.[2][1]
Va assistir al Concili de Basilea, i poc després, el 1443, per encàrrec de Joan II de Castella, va viatjar a la cort papal de Siena el 1443, on va defensar 21 tesis sobre qüestions teològiques, algunes d'elles consideres herètiques i temeràries, tres de les quals relatives al perdó dels pecats i a la data de mort de Crist que no va agradar a Eugeni IV, que encarrega la refutació al que serà el gran contrincant de Tostado, Juan de Torquemada. Finalment no aconseguí refutar-lo, però va motivar que li contestès Madrigal en l'obra Defensorium trium propositionum. En tornar a Castella, va ser nomenat membre del Consell Reial el 1444, i a instàncies del rei el 1454 va ser nomenat bisbe d'Àvila, on va romandre fins a la seva mort el 1455. El seu sepulcre és una destacada obra renaixentista, obra de Vasco de la Zarza.[2][1]
Va tenir una intensa activitat literària tot i la seva curta vida. Va escriure més de quinze grans volums, que va donar a l'expressió «escribir más que el Tostado», que s'inicià el 1432 amb el comentari Postilla brevis sobre el pentateuc, i serà el primer d'una sèrie d'escrits en llatí sobre els llibres de la Bíblia.[1] Destacà també en la seva activitat traductora i les seves reflexions sobre la traducció, per exemples d'obres traduïdes antigament, i que ell traduí al castellà, com el Chronici canones, traducció llatina de sant Jeroni de l'original grec d'Eusebi de Cesarea.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cartagena, 2009, p. 93.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bechtel, 1913.
- ↑ Cartagena, 2009, p. 94.
Bibliografia
[modifica]
- Bechtel, Florentine Stanislaus. «Alonso Tostado». A: Wikisource. Catholic Encyclopedia (en anglès). Vol. 14. Nova York: Catholic Encyclopedia Press, 1913.
- Cartagena, Nelson. La contribución de España a la teoría de la traducción: introducción al estudio y antología de textos de los siglos XIV y XV (en castellà). Madrid: Iberoamericana, 2009.
| Precedit per: Alonso de Fonseca |
Bisbe d'Àvila 1454-1455 |
Succeït per: Martín Fernández de Vilches |