Alonso Guerrero Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 novembre 1962  (62 anys)Mèrida (Província de Badajoz) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Instituto Ramiro de Maeztu |
| Ocupació | escriptor |
| Família | |
| Cònjuge | Letícia Ortiz Rocasolano (1998–1999), divorci |
| Premis | |
| |
Alonso Guerrero Pérez (Mèrida, Badajoz, 12 de novembre de 1962) és un escriptor i professor d'ensenyament secundari.[1]
Va néixer a Mèrida, però es va educar a Almendralejo (Badajoz). És llicenciat en Filosofia i Lletres. Ha guanyat diversos premis literaris, incloent-hi el Premi Felipe Blat de Villanueva de la Serena (1982)[2] i el Premi Navarra de Novel·la (1987). A més de ficció, ha escrit assaig, crítica literària i periodisme d'opinió.
Pel que fa a la seva vida privada, el 1998 es va casar amb Letizia Ortiz, que després seria Reina d'Espanya.[3]
Obres
[modifica]- Tricotomía (1983)
- Los años imaginarios (1987)
- Los ladrones de libros (1991)
- El hombre abreviado (1998)
- El durmiente (1998)
- Fin del milenio en Madrid (1999)
- De la indigencia a la literatura (2004)
- El edén de los autómatas (2004)
- La muerte y su antídoto (2004)
- Doce semanas del siglo XX (2007)
- Un palco sobre la nada (2012)
- Un día sin comienzo (2014)
- El mundo sumergido (2016)
- El amor de Penny Robinson (2018)
Referències
[modifica]- ↑ Pàgina d'Alonso Guerrero Pérez a Geneall.net Consultat el 19 de Desembre de 2018.
- ↑ Bernal, José Luis. «Alonso Guerrero Pérez. Una obsesión por la palabra». Alcántara. Revista del Seminario de Estudios Cacereños, Gener-Abril 1985, p.75-78.. Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 20 desembre 2018].
- ↑ Portero, Pilar. «Aprendiz de reina». El Mundo, 01-04-2004. [Consulta: 20 desembre 2018].