Alonso Muriel y Loyola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Madrid, presumiblement |
| Mort | 1743 Camposanto (Itàlia), presumiblement |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla de Camposanto |
Alonso Muriel y Loyola (Madrid, valor desconegut - Camposanto, 1743) va ser un militar espanyol.
Membre de la casa d'aquest cognom a Madrid. Fill segon de Nicolás Muriel de Tapia, senyor de Torrejón del Rey i gentilhome de boca del rei, i de Josefa de Loyola y Oyanguren. Va fer carrera militar servint al Cos de Reials Guàrdies d'Infanteria fins al grau de tinent primer. Va passar amb el seu regiment a les guerres d'Itàlia, on va assistir a la batalla de Camposanto el 8 de febrer de 1743, en la qual va morir a resultes d'una ferida.[1]
En l'àmbit personal estava casat amb Micaela Pacheco y Velarde, filla de Sebastián Pacheco, regidor degà de Madrid, i de Manuela Velarde. El matrimoni no va tenir fills,[1] i, d'acord amb Ruiz de Vergara, la seva mort, sumada a la dels seus germans sense descendència, va portar a l'extinció per via masculina de la Casa de Muriel.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 66-67.
- ↑ Ruiz de Vergara Álava, Francisco. Historia del colegio viejo de San Bartholomé, Mayor de la célebre Universidad de Salamanca (en castellà). Madrid: Andrés Ortega, 1768, p. 646-647.