Alonso de Solís y Osorio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 11 desembre 1662  Salamanca (Espanya) |
| Mort | Després de 12 gener 1718 |
| Altres | |
| Títol | Ducat de Montellano |
| Fills | José de Solís y Gante |
| Pare | José de Solís y Valderrábano |
Alonso de Solís y Osorio (Salamanca, c. 11 de desembre de 1662 - Després de 12 de gener de 1718) va ser un noble espanyol, II duc de Montellano.
Va néixer a Salamanca, on va rebre el baptisme l'11 de desembre de 1662. Era fill de José de Solís y Valderrábano i de Clara Osorio de Fonseca,[1][2] filla del senyor de Villacís.[3] Va ser el segon duc de Montellano, amb Grandesa d'Espanya, senyor de diversos estats, i el 1705 va rebre el títol de comte de Saldueña, quan el títol de comte de Montellano, ostentat pel seu pare, va ser elevat a ser ducat, pel que el rei va transferir el comtat a la vila de Saldueña.[2][4] Així mateix va tenir el títol d'adelantado major de Yucatán i va ser gentilhome de cambra amb exercici del rei Felip V.[2]
Es va casar amb Luisa de Gante y Sarmiento,[1] filla de Felip Baltasar de Gante, príncep d'Issenghen, comte de Midleburg i governador de Luxemburg.[2] Del matrimoni en van néixer diversos fills: José, successor als títols i estats, Clara, casada amb el marquès de Villalba de los Llanos, Jerónimo, cavaller de l'orde de Calatrava i mariscal de camp de l'exèrcit, Manuel, batlle de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Felipe i Melchor, del mateix orde i militars, Jaime, prior de la col·legiata de Roncesvalls, Ignacia, i Isabel, monja del monestir de l'Encarnació.[1][5]
Solís va fer testament a Loeches el 12 de gener de 1718, davant el notari Juan Alonso de Salcedo.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cadenas y Vicente, Vicente de. Caballeros de la Orden de Calatrava que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XVIII: Años 1716 a 1750, números 224 a 409 (en castellà). Madrid: Ediciones Hidalguía, 1986, p. 330-331.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fernández de Béthencourt, Francisco. Anales de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1885, p. 81-82.
- ↑ Salazar y Acha, Jaime de «Los Osorio: un linaje de más de mil años al servicio de la Corona». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, núm. 4, 1996-1997, pàg. 170.
- ↑ Catálogo de la Colección "Pellicer", antes denominada "Grandezas de España" (en castellà). vol. 1. Madrid: Real Academia de la Historia, 1957, p. 2.
- ↑ Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta de D. Pedro Montero, 1859, p. 176-177.