Alphonse Hasselmans
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 març 1845  Lieja (Bèlgica) | ||
| Mort | 19 maig 1912 (67 anys) París | ||
| Formació | Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música, harp performance (en)  , educació musical, composició i composició musical | ||
| Ocupació | compositor, músic, músic de corda, professor d'universitat, pedagog musical, arpista | ||
| Ocupador | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa (1884–1912) Conservatoire de Paris | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Alumnes | Lili Boulanger, Lily Laskine, Marcel Tournier, Carlos Salzedo, Marcel Grandjany, Henriette Renié i Micheline Kahn | ||
| Instrument | Arpa | ||
| Família | |||
| Fills | Marguerite Hasselmans, Louis Hasselmans | ||
| Pare | Joseph Hasselmans | ||
| Premis | |||
  
| |||
Alphonse Hasselmans (Lieja, 5 de març de 1845 - París, 19 de maig de 1912) fou un arpista, compositor i pedagog francés, belga de naixement.
Estudià inicialment al Conservatori d'Estrasburg, el qual dirigia son pare, el compositor Joseph Hasselmans (1814-1902), des del 1854. Continuà els seus estudis amb Gottlieb Krüger (1824-1895) a Stuttgart i amb Ange-Conrad Prumier (1820-1884) a París. Començà la seua carrera professional en l'orquestra del Théâtre Royal de la Monnaie a Brussel·les. Una sèrie de vuit concerts com a solista a París el 1877 donà lloc a diversos contractes d'actuació com a solista amb altres orquestres parisenques. A la mort de Prumier el 1884, Hasselsmans el succeí com a professor d'arpa al Conservatori de París, on tingué d'assistent a Caroline Luigini, i ocupà aquest càrrec fins a la seua mort sobtada als 67 anys. Hasselmans va formar una generació d'arpistes francesos, entre els quals alguns dels més importants del segle xx, com ara Henriette Renié, Marcel Tournier, Carlos Salzedo, Marcel Grandjany, Lily Laskine, Pierre Jamet i la italiana Ada Sassoli-Ruata.[1] Adquirí la ciutadania francesa el 1903.[2]També li va donar classes a Lili Boulanger.
Hasselmans compongué unes quantes desenes de solos originals per a arpa, el més famós dels quals és un concert titulat La Source (La font) op. 44, i transcriví per a arpa moltes obres d'altres compositors escrites originalment per a altres instruments. També va editar importants col·leccions d'estudis de l'arpista del segle xix Nicolas-Charles Bochsa.
La seua filla Marguerite (1876-1947) i el seu fill Louis (1878-1957) també foren músics: ella pianista (i durant molt de temps amant de Gabriel Fauré), i ell violoncel·lista i director d'orquestra.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Gran Enciclopedia de la Música Clásica, SARPE, vol. IV, pàg. 1277. ISBN 84-7291-226-4
- ↑ Janssens, Sylvie. «Hasselmans, Alphonse». A: Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Kassel: Bärenreiter, 2002, vol. 8 (part biogràfica), p. 827-828.
- ↑ Milton Govea, Wenonah. «Hasselmans, Alphonse Jean». A: Nineteenth- and Twentieth-century Harpists: A Bio-critical Sourcebook. Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, 1995, p. 121-123. ISBN 9780313278662.