Alphonse Karr
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1808  París | ||
| Mort | 29 setembre 1890 (81 anys) Sant Rafèu (França) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Alphonse-Karr cemetery (en)  | ||
| President Ligue française contre la vivisection (fr) | |||
| 1882 – | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | França | ||
| Formació | Liceu Condorcet | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Periodista, escriptor | ||
| Activitat | Segle XIX | ||
| Ocupador | Liceu Condorcet (1828–) | ||
| Nom de ploma | Pierre Rosenkranz | ||
| Família | |||
| Fills | Thérèse Alphonse Karr | ||
| Pare | Henri Karr | ||
| Parents | Henri Karr, avi Carme Karr i Alfonsetti, neboda | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
 | |||
Jean Baptiste Alphonse Karr (París, 24 de novembre de 1808 — Saint-Raphaël, 29 de setembre de 1890) fou un novel·lista i periodista francès, oncle de l'escriptora feminista Carme Karr.
Biografia
[modifica]Debutà com a escriptor amb la seva novel·la més coneguda, Sous les tilleuls, que li permeté entrar a treballar per Le Figaro. El 1836, col·laborà amb La Chronique de Paris, fundada per Honoré de Balzac, però només per sis mesos, pel que fou un joiós intermedi.[1] La seva novel·la Histoire de Romain d'Étretat li permeté conèixer Étretat, on anava tot sovint. De 1839 a 1849, publicà una revista satírica: Les Guêpes (Les vespes). Tot seguit fundà Le Journal per donar suport al general Louis Eugène Cavaignac.
Opositor a Napoleó III, es retirà a la Costa Blava després del cop d'estat de 1851. El 1854 a Niça, mentre continuava escrivint, va llogar una propietat agrícola en el barri de Saint Etienne, on esdevingué horticultor. I amb molt d'èxit, al número 8 de la plaça del Jardin Albert 1er, obrí una botiga de venda de rams de flors, de fruites i llegums, destinat a una clientela d'hivernants.[2] Una pera, la Pera Alphonse Karr, i un bambú, el Bambusa multiplex Alphonse Karr, han estat anomenats en record seu. I ell va anomenar una rosa Eugène Karr, en record del seu germà.
Obres
[modifica]- Sous les tilleuls (1832) - Text on-line (Gallica) : «Sous les tilleuls / Alphonse Karr». [Consulta: 24 juliol 2012].
- Une heure trop tard (1833)
- Fa Dièze (1834)
- Vendredi soir (1835)
- Histoire de Romain d'Étretat (1836)
- Le chemin le plus court (1836)
- Les Paysans illustres, Plutarque des campagnes (1838)
- Histoire de Napoléon (1838)
- Einerley (1838)
- Geneviève (1838)
- Clothilde (1839)
- Hortense (1841)
- Pour ne pas être treize (1841)
- Midi à quatorze heures (1842)
- Am Rauchen (1842)
- Feu Bressier (1844)
- Un voyage autour de mon jardin (1845)
- La famille Alain (1848) - Text on-line (Gallica) : «Gallica - Karr, Alphonse (1808-1890). La famille Alain (Nouv. éd.) par Alphonse Karr. 1861.». [Consulta: 24 juliol 2012].
- Sous les orangers (1848)
- Le livre des cent vérites (1848)
- Clovis Gosselin (1851)
- Raoul Desloges (1851)
- Les Fées de la mer (1851)
- Contes et nouvelles (1852)
- Agathe et Cécile (1853)
- Devant les tisons (1853)
- Lettres écrites de mon jardin (1853)
- Les Soirees de Sainte-Adresse (1853)
- Les Femmes (1853)
- Histoire d'un pion, suivie de l'Emploi du temps, de Deux dialogues sur le courage et de l'Esprit des lois, ou les Voleurs volés (1854)
- Histoires normandes (1855)
- Dictionnaire du pêcheur. Traité complet de la pêche en eau douce et en eau salée (1855)
- Promenade hors de mon jardin (1856)
- Encore les femmes (1858)
- Une Poignée de vérités. Mélanges philosophiques. (1858) - Text on-line: «Alphonse Karr (1808-1890), Une poignée de vérités. Mélanges philosophiques. (1858)». [Consulta: 24 juliol 2012].
- Roses noires et roses bleues (1859)
- Au bord de la mer (1860)
- La Pénelope normande, pièce en 5 actes et en prose, Paris, Vaudeville, 13 janvier 1860.
- En fumant (1861)
- De loin et de près (1862)
- Sur la plage (1862)
- Les Dents du dragon (1869)
- Les Gaietés romaines (1870)
- La Maison close (1870)
- La Queue d'or (1871)
- La Promenade des Anglais (1874)
- Plus ça change et plus c'est la même chose (1875)
- Le Crédo du jardinier (1875)
- On demande un tyran (1877)
- Livre de bord (1879-80)
- Bourdonnements (1880)
- Grains de bon sens (1880)
- Les Cailloux blancs du Petit Poucet (1881)
- À l'encre verte. Miettes d'Histoire contemporaine (1881)
- Sous les pommiers (1882)
- Les points sur les i (1882)
- À bas les masques (1883)
- Dans la lune (1883)
- La Soupe au caillou, histoires contemporaines (1884)
- Roses et chardons, ou la Politique au jardin (1886)
- Le pot aux roses (1887)
- La Maison de l'ogre (1890)
- Hélène (1890)
- Au soleil (1890)
- Le Siècle des microbes (1891)
Llegat
[modifica]La seva història curta Les Willis va ser la base de l'òpera de Giacomo Puccini titulada Le Villi (1884).
Bibliografia
[modifica]- Charles-Armand Klein, Alphonse Karr, Prince de l'Esprit, Le Cherche Midi, Paris, 1994.
Notes i referències
[modifica]- ↑ André Maurois, Prométhée ou la vie de Balzac.Hachette 1965 P. 308-309
- ↑ Marie-Thérèse Dufour-Lion, Nice-Historique, 1962, p.115-116
