Alqueria de Falcó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i agrícola | |||
| Construcció | 1698 - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Torrefiel (Comarca de València) i València  | |||
| Localització | Torrefiel, València | |||
| ||||
| Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
| Data | 5 març 2019 | |||
| Identificador | alqueria-falco | |||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 46.250-9999-000450 | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
L'alqueria de Falcó és un conjunt arquitectònic del segle xvii situat a l'horta entre els barris de Torrefiel i Poble Nou de València, a la vora del camí de Montcada. Constitueix un exemple del barroc dins l'arquitectura rural valenciana.[1]
Descripció
[modifica]L'alqueria compta amb dues parts habitables, la casa senyorial i la de l'administrador de la finca; la resta d'estances són corrals i patis. L'edifici es presenta com un volum potent i de grans masses, destacant la manera de construir els diferents cossos, l'estabilitat formal de la coberta, la torre i la porta d'accés (amb una inscripció que data l'edifici en l'any 1698), a més té una decoració d'esferes i pinacles d'inspiració herreriana, però també típics valencians, els mateixos elements decoratius s'utilitzen a l'ampit del pont del Real.[1]
Història
[modifica]L'any 2007, pel seu estat d'abandó, l'alqueria va sofrir un incendi.[2]
L'any 2017 l'estat d'abandó de l'alqueria era lamentable, passant a mans del consistori valencià, després de romandre molts anys desocupada i sent objectiu d'incendis, okupes, així com problemes amb l'estat dels murs i altres elements constructius.[3][4]
Làpida Romana
[modifica]Molt a prop de la porta principal, es va descobrir una làpida funerària romana que podria datar-se entre els segles II i III dC. Mostra una inscripció completa en llatí en què una dona, de nom Primitiva, s'acomiada del cònjuge, de nom Hilaro, mort als 70 anys.[5]
La troballa en l'àrea septentrional de la ciutat romana i tan allunyada del nucli urbà fa pensar en algun tipus d'instal·lació rural, de tipus villae, que dependria de l'antiga Valentia.[5]
La làpida remet a uns personatges inicialment d'origen servil, esclaus o lliberts, que estarien exercint una tasca de responsabilitat en els treballs de l'explotació agrària de la vil·la romana.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 del Rey Aynat, Miguel. «Exemples de cases compactes». A: Arquitectura rural valenciana. València: Museu Valencià d'Etnologia, 2010, p. 397.
- ↑ «Una alquería del XVII sufre un incendio que acelera su ruina por abandono» (en castellà). Las Provincias, 27-02-2007.
- ↑ S.L., EDICIONES PLAZA,. «La fractura autonómica de Podemos se exporta a València» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ S.L., EDICIONES PLAZA,. «La paradoja de la EMT: Crece un 6,1% en viajeros, pero no aumenta sus ingresos» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «L’alqueria de Falcó, a València». Diari La Veu. [Consulta: 15 novembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Cristina Alcalde Blanquer et al.: Guía de Arquitectura de Valencia, ICARO, València, 2007. ISBN 978-84-86828-74-5
Enllaços externs
[modifica]