Altet
|
Per a altres significats, vegeu «Altet (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Urgell | |||
| Municipi | Tàrrega | |||
| Població humana | ||||
| Població | 104 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 370 m | |||
| Codi INE | 25217000100 | |||
| Codi IDESCAT | 2521730001700 | |||
Altet és poble de la comarca de l'Urgell integrat al terme de Tàrrega. Fins al 1969 va formar part del municipi de la Figuerosa,[1] però anteriorment havia estat municipi independent, des de la creació d'aquests el 1812 fins a la seua reorganització el 1847.[2] Administrativament s'organitza en una junta de veïns que representa al poble davant de l'Ajuntament targarí.[3]
Estructura urbana
[modifica]L'ordenació urbana d'Altet fa pensar en l'existència d'un desaparegut clos del període medieval amb almenys dos portals, un al carrer de Baix i un altre al del Centre.[1] Tanmateix, l'augment de la població en els segles xviii i xix eixamplà el poble més enllà del seu nucli originari i suposà l'obertura de nous carrers, que encara avui es diferencien dels primigenis.[1][3]
Història
[modifica]La primera notícia d'Altet es remunta al 1099, quan l'acta de consagració de l'església de Guissona cita el temple del poble.[1] A finals del segle xv, el lloc va ser comprat per la baronia de Soldevila i, al segle xvii, era propietat dels Erill, barons de l'Albi i de Cervià.[1][3] El 1746, Francesc Galceran de Cartellà, Sabastida, Erill, Cardona, Fons i Desplà, baró de l'Albi i de Falgons,[4] va vendre el lloc d'Altet i Lluçà al comerciant ennoblit Francesc de Clota i de Teixidor (vegeu Can Clota).[5]
Vers el 1845, Altet comptava amb una escola pròpia que servia també als altres pobles veïns.[2]
Monuments d'interés
[modifica]- Església de sant Pere. Temple neoclàssic construït el 1792, que deu substituir un edifici del període romànic.[3][6] Consta d'una sola nau de quatre trams, amb coberta de volta, capelles laterals i cor elevat als peus.[6]
- Castell de l'Ofegat. Fortalesa en ruïnes al cim d'un tossal. D'època medieval, apareix documentat per primera vegada el 1133.[7]
Fauna i flora
[modifica]Flora
[modifica]- Orquídea Ophrys peculum
- Malrubí negre (Ballota nigra subsp. foetida)
- Ruca - Oruga (Eruca vesicaria)
Fauna
[modifica]- Guineus, Raboses, Renards o Guilles
- Milà Reial (Milvus milvus)
- Gaig blau (Coracias garrulus)
- Voltor comú
- Cruixidell (Miliaria calandra)
- tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla)
- Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Altet». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Volum II, 1845.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Altet». Ajuntament de Tàrrega. [Consulta: 29 agost 2016].
- ↑ «Fco. Galcerán de Cartellá, Sabastida, Ardena, Fons, Erill y Cardona». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.[Enllaç no actiu]
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/13, f. 66-72, 12-5-1746.
- ↑ 6,0 6,1 «Parròquia de Sant Pere d'Altet - TÀRREGA (L'URGELL) (CATALUNYA)». Campaners.com. [Consulta: 29 agost 2016].
- ↑ «Castell de l'Ofegat». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 agost 2016].
