Vés al contingut

Alvito (Itàlia)

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlvito
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 41′ 20″ N, 13° 44′ 40″ E / 41.6889°N,13.7444°E / 41.6889; 13.7444
PaísItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Frosinone Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlvito (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.485 (2023) Modifica el valor a Wikidata (48,05 hab./km²)
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície51,72 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud475 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniValerio de Alvito Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03041 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0776 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT060004 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA244 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.alvito.fr.it Modifica el valor a Wikidata

Alvito és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat al sud de Roma. A 1 de gener de 2018 tenia 2.646 habitants.[1]

Història

[modifica]
Restes de la fortalesa d'Alvito

Alvito fou anomenat a l'antiguitat Albetum, i fou després possessió dels comtes d'Aquino i de la família Cantelmo.

Alvito va ser la seu d'un ducat, creat el 1454, al límit del Regne de Nàpols (més tard, Regne de les Dues Sicílies). Alvito, juntament amb el ducat de Sora, es va mantenir fidel a la Casa de Valois-Anjou durant la conquesta d'Alfons el Magnànim, sent conquerida pels catalans el 1496. Més tard va ser una possessió de la família Gallio.

Llocs d'interès

[modifica]
El Palazzo Sipari al carrer principal

El poble s'articula en tres nuclis urbans diferents: il Castello (fortalesa), il Peschio i la Valle, que es troben envoltats de llargues muralles encara ben conservades.

El palau ducal (Palazzo Ducale o Palazzo Gallio), construït en estil renaixentista per Tolomeo Gallio a finals del segle xvi-principis del xvii, està situat a la carretera principal del barri de la Valle, constituint el veritable nucli del poble actual. A la mateixa carretera es troben altres edificis importants del segle xix (Palazzo Sipari, Palazzo Graziani). Una mica endavant, a mà esquerra, un petit petit camí puja fins a l'església de Santa Teresa, d'estil barroc, amb un portal alt.

L'església principal, Parròquia de San Simeone (segle xvi), a prop del Palau Sipari (Palazzo Sipari), té un campanar romànic i un interior del segle xviii. Des de l'església, passant per una porta escultura gòtica gòtica, hi ha una escala que porta a l'antic monestir de Sant Nicolau, destruït pel terratrèmol de 1915 i restaurat el 1934: ha mantingut el cor i els armaris incrustats del segle xviii, ordenats pel papa Climent XIV.

Ciutats agermanades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Dato Istat Arxivat 2018-03-10 a Wayback Machine. - Popolazione residente al 1º gennaio 2018.

Enllaços externs

[modifica]