Amélie Perronnet
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Amelie Leopoldine Gousson 8 abril 1832 antic 1r districte de París (França) |
| Mort | 29 setembre 1903 (71 anys) rue Pierre-Fontaine (França) (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | chansonnier (en) , escriptora, llibretista, compositora, dramaturga |
| Alumnes | Anna Judic |
| Nom de ploma | Léon Bernoux |
| Instrument | Piano i veu |
| Família | |
| Fills | Joanni Perronnet |
| Premis | |
Signatura  | |
 
| |
Amélie Perronnet (París, 8 d'abril de 1832 - íd. 29 de setembre de 1903) fou una compositora, actriu, cançonetista, llibretista i dona de lletres francesa.[1][2]
Biografia
[modifica]Entre 1855 i 1865, Amélie Perronnet es va guanyar una bona reputació com a autora de romanços i cançons d'èxit, de les quals escrivia la música i les lletres.[3] Mestra durant un temps de l'actriu Anna Judic,[4] va compondre diverses partitures per a ella, però amb la música no semblava tenir-ne prou i començà també a escriure per al teatre.
L'any 1868, la seva comèdia en un acte La Sant-François[5] és representada reeixidament al teatre del Odéon.[6] L'any 1877 és la autora del llibret de Gilles de Bretanya,[7] una òpera en 4 actes i 5 quadres d'Henri Kowalski representat a l'Òpera de París. Sota el pseudònim de Lleó Bernoux escriurà de nou un llibret l'any 1889, per a l'òpera-còmica La cigale madrilène, del seu fill Joanni Perronnet, també compositor.[8]
L'any 1883 publicà un poemari en vers, l'Art d'être grand'mère,[9] versió femenina de l'Art d'être grand-père, de Victor Hugo.
El 1888 va ser condecorada amb les Palmes acadèmiques com a oficial de l'Acadèmia.[10] Morí l'any 1903, deixant una obra proteica, després d'haver barrejat molts gèneres.
Obres
[modifica]Composicions
[modifica]- Més d'un centenar de chansonnettes, romanços i melodies, entre les quals:[11]
- Au contraire
- Ça n'se voit pas
- Capon
- C'est étonnant
- C'est p'têtr'pour ça que j'l'aim tant
- Dame
- Des choses qu'on n'oublie pas
- En pénitence
- J'ai pleuré
- L'ange des jeunes filles
- L'avenir des petites filles
- La Loi du cœur
- La Mule
- Le bien de ceux qui n'ont rien
- Le péché
- Les bienheureux
- Les Ingrats
- Lire Lan Lère
- Pour être heureux
- Si Jeannot m'avait choisie
- Trop tôt
- Un gaillard
- La Reine Mab, gran vals per a piano (1861)
- Le Voyage de Titine, escena còmica
- Le songe d'un soir d'été, opereta
- Le Compère Loriot, opereta en un acte, 1865[12]
- La Cançó de l'aubépin, òpera-còmica en un acte, 1877[13]
- Je reviens de Compiègne, opereta en un acte, 1878[14]
- Cascarette, opereta en un acte, 1898[15]
Llibrets
[modifica]- Gilles de Bretagne, òpera en quatre actes i cinc quadres, música d'Henri Kowalski, Òpera de París, 24 de desembre de 1877[16]
- La cigale madrilène, òpera-còmica en dos actes, música de Joanni Perronnet, creada a l'Òpera-Còmica, 15 de febrer de 1889
Teatre
[modifica]- Le Ménage de Scapin, peça en un acte, en vers, 1866
- La Saint-François, comèdia en un acte, en prosa, 1868
- Le Petit billet, monòleg en vers
- Un coup de tête, comèdia en un acte, en prosa
- Pauv'zizi, comèdia en un acte
- Monsieur et Madame, monòleg, 1871
- Mozart enfant, comèdia en un acte, en prosa
- Catiche et Gribiche, peça infantil, 1880
- Les Révoltes de Liline, peça infantil en un acte, en prosa
- Malechance, monòleg per a nens
- Entre serin et moineau, diàleg filosòfic i humorístic
- La Part du butin, 1880
- Ce qui brouille les femmes
- Le drame de ma tante
- Les martyrs de l'orgueil
- Le Marchand de sable a passé
Llibres
[modifica]- En comptant les étoiles, Paris, E. Dentu, 1862
- L'Art d'être grand'mère, Paris, L. Michaud, 1883, obra coronada per l'Académie française[17]
- Fruguette et Gros-Goulu, J. Lévy, Paris, 1886
- Les premières amitiés, J. Lévy, Paris, 1887[18]
- Pour des prunes, Les 3 cuisiniers d'Isabelle et À chacun sa tâche, Charavay, Mantoux, Martin, Paris (1892)
- Deux copains, Charavay, Mantoux, Martin, Paris (1896)
Distincions
[modifica]- Chevalier de l'ordre des Palmes académiques (Officier d'Académie), 1888
Referències
[modifica]- ↑ «Amélie Perronnet» (en francès). SACEM. Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Archives numérisées d'état civil de Paris, 1903, 9e arr., acte de décès n° 1179, vue 6/31». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «La Gazette des femmes: revue du progrès des femmes dans les beaux-arts et la littérature, l'enseignement et la charité, la musique et le théâtre / rédacteur en chef Jean Alesson» (en francès). Gallica, 10-04-1881. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Le Monde artiste : théâtre, musique, beaux-arts, littérature» (en francès). Gallica, 04-10-1903. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «L'Indépendance dramatique ["puis" et la Libre jeunesse réunis. Revue des théâtres, de la littérature et des arts. Organe spécial de l'Agence centrale des artistes...]» (en francès). Gallica, 26-10-1867. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Le Ménestrel : journal de musique» (en francès). Gallica, 12-01-1868. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Le Ménestrel : journal de musique» (en francès). Gallica, 06-01-1878. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Gazette anecdotique, littéraire, artistique et bibliographique / publiée par G. d'Heylli» (en francès). Gallica, 28-02-1889. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Le Tintamarre: critique de la réclame, satire des puffiste: journal d'industrie, de littérature, de musique, de modes et de théâtres» (en francès). Gallica, 04-11-1883. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Officiel-artiste : journal hebdomadaire...» (en francès). Gallica, 05-01-1888. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Amélie Perronnet (18..-1903)». data.bnf.fr. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Revue et gazette musicale de Paris. Paris : Gazette musicale de Paris, 1865.
- ↑ «Le Gaulois : littéraire et politique» (en francès). Gallica, 12-03-1877. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Annuaire de la Société des auteurs et compositeurs dramatiques» (en francès). Gallica, 1890. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Annuaire de la Société des auteurs et compositeurs dramatiques» (en francès). Gallica, 1898. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Clément, Félix. Dictionnaire des opéras (dictionnaire lyrique) (en francès), 1881.
- ↑ «La Fronde / directrice Marguerite Durand», 01-03-1903. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Perronnet, Amélie (18-1903) Auteur du texte. Les premières amitiés / par Mme Amélie Perronnet; 120 illustrations par E. Mesplès (en francès), 1887.