Américo Castro

Américo Castro

Nom original	(es) Américo Castro Quesada
Biografia
Naixement	4 maig 1885 Cantagalo (Imperi del Brasil)
Mort	25 juliol 1972 (87 anys) Lloret de Mar (Selva)
Sepultura	Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 19″ N, 3° 38′ 08″ O
Ambaixador d'Espanya al Reich Alemany
1931 –
Dades personals
Formació	Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada Facultat d'Art de París Universitat Central Universitat de Granada
Activitat
Ocupació	diplomàtic, escriptor, crític literari, professor d'universitat, historiador, historiador de la literatura, antropòleg, historiador de la cultura, filòleg
Ocupador	Universitat Central Universitat de Princeton Universitat de Wisconsin-Madison Universitat de Texas a Austin Universitat de Barcelona
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Unió Ibero-Americana Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Alumnes	Rafael Lapesa Melgar i Manuel García Blanco
Participà en
7 novembre 1918	Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres
Obra
Estudiant doctoral	Samuel G. Armistead, Joan Coromines i Vigneaux i Juan Marichal
Família
Fills	Carmen Castro Madinaveitia
Premis
(1953)  Beca Guggenheim (1935)  honorary doctor of the University of Poitiers (en) (1921)  doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa  Oficial de la Legió d'Honor

Américo Castro (Cantagallo, Brasil, 4 de maig de 1885 − Lloret de Mar, 25 de juliol de 1972) va ser un filòleg especialitzat en el Segle d'or espanyol. Vinculat al noucentisme i a la vida universitària, va destacar en l'edició i comentari d'obres clàssiques. Una de les seves tesis és que l'aportació musulmana i jueva a la península Ibèrica havia estat menystinguda per la cultura oficial, de caràcter cristocèntric, i per això va buscar antecedents conversos i al·lusions a altres religions entre els autors canònics, especialment en Cervantes. En la seva anàlisi del pensament heterodox, va aprofundir en l'obra d'Erasme i la seva influència a Espanya.