Amadeu Carbó i Martorell
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 7 març 1970  (54 anys)Barcelona | |
| Activitat | ||
| Ocupació | educador social, escriptor, folklorista, activista cultural | |
Amadeu Carbó i Martorell (Barcelona, 7 de març de 1970) és educador social, folklorista, escriptor i promotor i gestor cultural català.[1]
Amb estudis d'Història de l'Art, treballa com a educador social al Taller Sant Camil, que atén persones adultes amb discapacitat intel·lectual.[2] Ha destacat com a dinamitzador i gestor cultural, així com a activista en el món festiu des de diversos àmbits, com els gegants, el bestiari, els diables, el teatre i la coral, entre altres. Ha escrit més d'un centenar d'articles per a diverses publicacions, i també és autor/coautor de diversos llibres de temàtica relacionada amb festes i tradicions. Ha participat en ponències per a congressos, alguns internacionals, relacionats amb temes festius. Ha exercit la docència en postgraus, campus d'estiu especialitzats i seminaris.[3][4][1] Entre les seves publicacions destaquen El llibre dels gegants a la ciutat (2011, resultat d'una investigació de més de vint anys,[2] o Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran (2016) i Corpus, la festa de la festa (2020).[5]
Ha participat en exposicions, espectacles i esdeveniments en tasques diverses, que van de la recerca, al guió i a la direcció. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Gegants, coordinador de l'Any Amades 2009 i 2015. Ha estat membre del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[4] És coordinador de l'inventari del patrimoni immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona i un dels impulsors dels actes commemoratius dels set-cents anys del Corpus de Barcelona, una festa amb set-cents anys d'història que es commemora entre el 2020 i el 2021. Aquesta història es presenta el seu llibre Corpus. La festa de les festes (2020).[6]
És codirector del programa Fes ta Festa, que primer s'emetia per Ràdio 4, i més endavant a través d'Internet. Ha presidit l'Associació Cultural Joan Amades, dedicada a preservar el llegat del mestre folklorista. Forma part del consell de redacció del Calendari de l'Ermità dels Pirineus i ha estat col·laborador del Calendari dels Pagesos. És membre de la Comissió de seguiment del protocol festiu de la Ciutat de Barcelona.[4] També és membre de la Comissió Assessora de la 1a Conferència Internacional d'ONG acreditades per la convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[7]
Publicacions
[modifica]- Corpus: la festa de les festes (2021)
- Fins aquí hem arribat: què fem i com celebrem el darrer adéu (2018)
- Els Falcons (2018)
- Celebrem el Nadal: quan, com i perquè de la festa més gran (2016)
- El Llibre dels gegants de la ciutat: una aproximació a la tradició i a la història dels gegants de la ciutat de Barcelona (2011)
- Les Veus del carrer (2000)
- "Géants en Catalogne: la survie d'un élément de fête". A: Géants, dragons et animaux fantastiques en Europe (2000)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Puyuelo, Núria «Amadeu Carbó». El Culturista [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Trenzano, Jordi «Amadeu Carbó: «Les festes populars no paren de créixer». Amadeu Carbó combina el seu treball d'educador social amb la passió per les festes tradicionals, en especial pels gegants». El Periódico, 21-09-2011 [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Amadeu Carbó i Martorell». Festes.org. L'espai on comença la festa. [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Amadeu Carbó i Martorell». Consell de la Cultura de Barcelona. [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Partal, Txell «Amadeu Carbó: “Amb la pandèmia recuperem un Nadal que no hauríem hagut de perdre mai”. Entrevista al folklorista i educador social, autor del llibre 'Celebrem el Nadal'». VilaWeb, 21-12-2020 [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Amadeu Carbó: ‘Aquests set-cents anys, el Corpus sempre ha fet visible el moment històric que es viu’». VilaWeb, 06-06-2020 [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Amadeu Carbó i Martorell». Calendari de l'Ermità. [Consulta: 21 desembre 2020].