Vés al contingut

Amadeu Cristià i Rotches

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmadeu Cristià i Rotches
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 desembre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1924 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, pedagog musical, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Gèneresarsuela, opereta, poema simfònic, sardana, cuplet
Família
FillsRosalia Cristià Fernández, Amadeu Cristià Fernández Modifica el valor a Wikidata
PareJoan Cristià Vial Modifica el valor a Wikidata

Amadeu Cristià i Rotches (Gràcia, 28 de desembre de 1876Barcelona, 7 d'agost de 1924) fou un pianista, director d'orquestra, concertador, compositor i pedagog de cant, piano, solfeig i tècnica musical.[1]

Biografia

[modifica]

Fou fill de Joan Cristià Vial (1835-1915), degà dels directors dels Cors de Clavé, i de Dolors Rotches Tomasini (1856-1930).[2]

Professor de cant, de piano, de solfeig, d'harmonia i de tècnica musical;[3] membre de la junta directiva del Sindicat de Mestres i Pianistes,[4] així com de la “Agrupación Española de Maestros Directores – Concertadores”,[5] Amadeu Cristià i Rotches destacà per la seva labor com a director musical de l'Orfeó Vilanoví, entre 1910 i 1912,[1] i per la seva participació en diverses companyies de teatre líric, com la “Gran Compañía de Ópera Española”,[6] entre d'altres, amb les quals dirigí les orquestres més notòries de l'època, com ara l'Orquestra Muixins,[7] Els Fatxendes,[8] La Moderna de Granollers,[9] La Principal de Palafrugell,[10] o l'orquestra del Sindicat Musical de Catalunya.[11] Amadeu Cristià i Rotches morí de manera inesperada el 7 d'agost de 1924 a Barcelona.[12]

Obra

[modifica]

Com a compositor, el mestre Cristià treballà diversos gèneres musicals. En el seu llegat consten obres per a teatre líric, així com poemes simfònics, com ara Flors silvestres (1910),[13] Les roselles (1910), entre d'altres;[14] música d'escena; cuplets, com ara El estudiante (1917), interpretat per Raquel Meller;[15] sardanes, com Rosalia (1922);[1] i d'altres petites creacions, a més de musicar textos d'Ambrosi Carrion i Juan, com ara Agar (1907), La filla del marxant, o Lo torrent de les fades;[1] de Joan Tomàs Biscamps, de Francesc Ferrer Ferret, de Francesc Oltra Dalmau, de Ramon Rovira Gallemí o de Joseph Asmarats Viñas o d'Adrià Gual, per a qui va compondre la música per a les representacions d'uns assajos d'Aristòfanes, Els ocells i Les granotes.[16]

Programa de mà del Teatre de l'Orfeó Gracienc per al dilluns 5 de juny de 1922

Reconeixements

[modifica]

Després de la seva sobtada mort, se celebrà al Teatre Tívoli de Barcelona un homenatge pòstum en benefici de la família d'Amadeu Cristià mitjançant una funció especial que comptà amb un gran nombre d'artistes.[17] L'any 2022, per tal de commemorar el centenari de l'estrena de la sardana Rosalia (1922), així com per a homenatjar la figura del compositor, la Cobla Ciutat de Granollers interpretà aquesta obra.[18]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Amadeu Cristià i Rotches | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 maig 2023].
  2. «Family tree of Amadeo Cristià Rotches» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2023].
  3. La Vanguardia, 01-02-1916, pàg. 3.
  4. «Conferencias y reuniones». El Diluvio, núm. 34, 03-02-1916, pàg. 13.
  5. «Sociedades y Conferencias». Diari de Barcelona, núm. 180, 29-06-1920, pàg. 8.
  6. «Documents Històrics. Amadeu Cristià». El Full, Portbou – any XXV – número 97, 8-2021, pàg. 17.
  7. Revista de Sabadell, núm. 6698, 19-09-1909, pàg. 5.
  8. Diari de Sabadell, núm. 1335, 31-12-1914, pàg. 3.
  9. «Gacetillas». El Demócrata (Granollers), núm. 8, 12-03-1922, pàg. 3.
  10. «De Palamós. Teatre Carmen». Baix-Empordà, núm. 229, 05-04-1914, pàg. 3.
  11. «INFORMACIÓ COMARCAL. De Palamós». Baix-Empordà, núm. 342, 10-06-1916, pàg. 2.
  12. «Necrològica». La Veu de Catalunya, núm. 8.786, 08-08-1924, pàg. 1.
  13. Capdevila, C. «Estrenes de la Setmana. Orfeó Vilanoví - "Flors silvestres"». La Escena catalana, 24-12-1910, pàg. 2.
  14. Pubill, J. «De nostres Corresponsals. Vilanova y Geltrú». La Escena catalana, 26-11-1910, pàg. 6.
  15. El Arte del Cuplé: primeros éxitos de la canción española moderna 1906-1926. Blue Moon, Vol. 2, 46, 2000.
  16. Gual, Adrià. Mitja vida de teatre: memòries. Barcelona: Editorial Aedos, 1960, pàg. 262. 
  17. M. M. R. «TEATROS Y CINES». Diario de Barcelona, 24-08-1924, pàgs. 15 i 16.
  18. «Sardana Rosalia». Grup de Recerca Cristià. [Consulta: 1r juny 2023].