Vés al contingut

Amaia Pérez Orozco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmaia Pérez Orozco
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Amaya Pérez Orozco Modifica el valor a Wikidata
1977 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - Philosophiæ doctor en economia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, activista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
IMDB: nm8226293 Modifica el valor a Wikidata

Amaia Pérez Orozco (Burgos, 1977) és una doctora en economia, activista social i feminista espanyola dedicada a l'estudi de la sostenibilitat de la vida.[1]

Va estudiar Economia a la Universitat Carlos III on va descobrir l'economia feminista i ecologista.[2] Es va doctorar en Economia Internacional i Desenvolupament a la Universitat Complutense de Madrid. Exerceix un rol important dins de l'economia feminista.[3] Forma part del col·lectiu "XXK, feminismos, pensamiento, acción"[1]

Treballa principalment sobre la sostenibilitat de la vida com el conjunt de necessitats materials i afectives de les persones. En la seva obra Subversió feminista de l'economia, publicat el 2014, Orozco fa una crítica profunda del sistema i insisteix sobre el concepte de "sostenibilitat de la vida" i en "posar la vida al centre".[4][5] Ha estat responsable en l'UN-INSTRAW de l'estudi de propostes per reorganitzar les cures.[6]

La seva és una posició anticapitalista i ecofeminista que integra la perspectiva feminista queer i la teoria post-colonial. Segons l'autora, la vida és vulnerable i precària i això ho hem de resoldre en comú perquè som interdependents, assumint la responsabilitat col·lectiva que possibiliti el buen vivir. I això és incompatible amb el capitalisme, que amenaça constantment la vida. Aquest conflicte entre capital i vida s'acaba resolent en esferes feminitzades i invisibilitzades, fonamentalment en les llars. L'autora denuncia que en aquest conflicte capital-vida, l'heteropatriarcat ha tingut un paper fonamental silenciant el conflicte. Posar la sostenibilitat de la vida al centre significa considerar el sistema socioeconòmic amb totes les activitats (monetaritzades o no), on el què cal valorar és l'impacte final en els processos vitals. Actualment, la visió hegemònica de la vida escindeix vida humana i natura, imposa el somni boig de l'autosuficiència, nega la vulnerabilitat i identifica benestar amb consum mercantil en permanent creixement.[7][cal citació]

Quan parla de cures parla dels anomenats treballs reproductius o domèstics, aquells que gestionen i mantenen el quotidià de la vida i la salut. La major part es realitza a les llars a través del treball no remunerat o mal pagat de les dones, sostenint la vida en un sistema que no té aquesta prioritat.[8] [cal citació]

A més parla de les cadenes de cures, denunciant que les dones immigrants han hagut de deixar les cures de les seves famílies per venir a cuidar al Nord global, on són mal pagades i sense drets socials. Constatant que l'ecosistema és finit, es reconeix l'ecodependència i posa en qüestió la idea mateixa de desenvolupament, progrés i creixement. Aposta pel decreixement en l'ús de materials i energia i també en la generació de residus. Aquest decreixement ha de fonamentar-se en l'austeritat i en la redistribució enfront del creixement i no pot ser igual arreu, ha de fer-se en funció del dèficit ecològic dels diferents territoris i grups socials. Sobre el treball, l'autora es qüestiona el per què s'anomena producció a l'extracció o transformació de recursos i energia. Amb quina finalitat treballem? Quins són els treballs socialment necessaris? Quins els socialment prescindibles? I quins són els treballs nocius?[cal citació]

Des de l'economia feminista es denuncia que el paradigma neoclàssic té un clar biaix androcèntric: es nega rellevància econòmica a les esferes associades a la feminitat (àmbit privat-domèstic, llar i treball no remunerat) i l'experiència masculina en els mercats serveix per definir la normalitat econòmica. De fet parla del BBVAh, el subjecte polític per antonomàsia: Blanc, Burgès, Varon (home), Adult i afegeix Heterosexual i amb funcionalitat normativa, i com més allunyat d'aquests eixos de privilegis, menys privilegis. La seva proposta és desplaçar l'eix analític dels mercats i els processos d'acumulació de capital cap a la sostenibilitat de la vida. El repte és definir democràticament a què anomenarem buen vivir i com ho convertirem en responsabilitat col·lectiva.[7][cal citació]

A més, la seva perspectiva crítica de la gestió i anàlisi de la crisi del 2007 i de l'Estat del Benestar han estat fonamentals per fer avançar el debat en els moviments socials. Segons l'economia feminista, la crisi no va ser només financera, la crisis és multidimensional i acumulada, civilitzatòria i precedeix a l'esclat financer. L'autora parla de la crisi ecològica de dimensions globals, de la crisi de reproducció social que afecta el Sud global i de la crisi de cures en el Nord global. Va ser crítica amb les polítiques d'austeritat perquè augmentaven la pressió a les llars (i a les dones) que eren qui en última instància resolien les carències de l'Estat. Davant la crisi-estafa, que va derivar en precarietat vital i una crisi de reproducció social per a les majories,[9] l'autora proposava deixar de pagar el deute i fer una auditoria ciutadana que determinés si aquest deute era il·legítim o no. Sobre l'Estat del Benestar denuncia que s'ha basat en l'explotació de la natura, en l'espoli del Sud Global i en la invisibilització dels treballs no remunerats feminitzats.[7][cal citació]

Amaia Pèrez Orozco és molt prolífica en la creació de texts, assistència a jornades, entrevistes, vídeos, on busca obrir el debat amb una postura crítica al sistema socioeconòmic que integri el gènere com una categoria analítica central intentant trobar nexes teòrics i polítics de confluència i enriquiment mutu entre l'economia feminista i altres perspectives de pensament crític des dels marges.[10][cal citació]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pereda, Rubén. «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 30 agost 2019].
  2. ↑ «“Deberíamos plantearnos qué idea de vida merece la pena ser vivida de manera colectiva y democrática” | Periódico Diagonal». www.diagonalperiodico.net. [Consulta: 30 agost 2019].
  3. ↑ «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia».
  4. ↑ Aguilar, Ana Requena. «"Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quién limpia el váter en casa"» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 4 agost 2019].
  5. ↑ «Entrevista a Amaia Pérez Orozco, economista que acaba de publicar "Subversión feminista de la economía" | Traficantes de Sueños». www.traficantes.net. [Consulta: 20 agost 2019].
  6. ↑ femeconomiafeminista. «Quién es quién: Economía Feminista para otro modelo de sociedad (I) | FemEconomiaFeminista» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 30 agost 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Pérez Orozco, A.. Subversión feminista de la economía. Madrid:, 2014. ISBN 9788496453487, OCLC 10152102887.. Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. (en castellana). Madrid: Traficantes de Sueños, 2014, p. 305. [[Special:BookSources/ISBN 9788496453487|ISBN ISBN 9788496453487]]. 
  8. ↑ Pérez Orozco, Amaia «Cadenas globales de cuidado. ¿Qué derechos para un régimen global de cuidados justo?». ONU Mujeres, 2010, pàg. 45.
  9. ↑ Pérez Orozco, Amaia «Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida». Investigaciones Feministas, 2011, pàg. Vol. 2, 29-53.
  10. ↑ Pérez Orozco, Amaia «Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico.». Revista de Economía Crítica, núm. 5, 2006., pàg. 7-37.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  1. Arjona, S. 2013/03/07. . “Deberíamos plantearnos qué idea de vida merece la pena ser vivida de manera colectiva y democrática". Periódico Diagonal». Consultat el 2 de juny 2020.  
  2. Pereda, R. 2019/06/09. «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia». Eldiario.es. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.eldiario.es/norte/economia/Miradas-feministas-situacion-urgencia_0_906760195.html
  3. Aguilar, Ana Requena. 2014/08/10. «Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quién limpia el váter en casa». Eldiario.es. https://www.eldiario.es/economia/igualdad-mercado-laboral-replantearse-limpia_0_289771553.html. Consultat el 2 de juny de 2020.
  4. Pérez Orozco, A. Ajenjo Calderon, A. 2018/05/07. «Economia feminista: viva, abierta y subversiva». Consultat el 2 de juny de 2020. http://www.economiacritica.net/?p=10990#more-10990
  5. Requena Aguilar, A. 2020/04/03. «Es el momento de garantizar ingressos con una renta mínima, però a futuro la renta básica no es lo más potente». Eldiario.es. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.eldiario.es/economia/Amaia-Perez-Orozco_0_1011399352.html
  6. Marcos, J. Fernández, M. 2019/12/11. «La reproducción asistida naturaliza que la vida no tiene límites”. Pikara magazine. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.pikaramagazine.com/2019/12/la-reproduccion-asistida-naturaliza-que-la-vida-no-tiene-limites/
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amaia_Pérez_Orozco&oldid=33794459»