Amal El-Mohtar

Amal El-Mohtar
	; (2017)
Biografia
Naixement	13 desembre 1984 (39 anys); Ottawa (Canadà)
Activitat
Ocupació	escriptora de ciència-ficció, escriptora
Gènere	Ficció especulativa
Instrument	Arpa
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2019) This Is How You Lose the Time War (en) ;
Premis
	(2020) Ignyte Award for Best Novella (en) , per l'obra This Is How You Lose the Time War (en) ; (2020) Premi Hugo a la millor novel·la curta, per l'obra This Is How You Lose the Time War (en) ; (2019) Premi Nebula a la millor novel·la curta, per l'obra This Is How You Lose the Time War (en) ; (2017, 2017) Premi Hugo al millor relat curt, per l'obra Seasons of Glass and Iron (en) ; (2017) Premi Locus al millor relat curt; (2016) Premi Nebula al millor relat de ficció, per l'obra Seasons of Glass and Iron (en) ; (2015) Premi Locus al millor relat curt; (2009, 2011, 2014) Premi Rhysling ;
Lloc web	amalelmohtar.com

Amal El-Mohtar (Ottawa, 13 de desembre de 1984) és una poeta i escriptora canadenca. Ha publicat relats curts, poesia i ressenyes i també és l'editora de la revista trimestral Goblin Fruit des del 2006.^[1] Al 2018 es va fer càrrec de la columna de ressenyes de ciència-ficció i fantasia «Otherworldy» del New York Times Book Review.^[2]

Premis i nominacions

Amal El-Mohtar ha rebut aquests premis:

Premi Rhysling al millor poema curt al 2009, 2011 i 2014^[3]
Premi Locus al millor relat curt per The Truth About Owls, al 2015^[4]
Premi Nebula al millor relat curt per Seasons of Glass and Iron, al 2016^[5]
Premi Locus al millor relat curt per Seasons of Glass and Iron, al 2017^[6]
Premi Hugo al millor relat curt per Seasons of Glass and Iron, al 2017^[7]

Els seus relats també han estat nominats al Premi Nebula al 2010 (per The Green Book) i al 2016 (per Madeleine), així com al premi Mundial de Fantasia de 2016 (per Pockets) i al de 2017 (per Seasons of Glass and Iron).^[8]^[9]^[10]

El seu relat escrit conjuntament amb Max Gladstone Així es perd la guerra del temps (primera obra seva traduïda al català) va ser finalista al premi Nebula de millor relat curt de 2019.^[11]

Obra

The Honey Month, antologia de ficció curta, Papaveria Press 2010, ISBN 978-1907881008

Referències

↑ Diane Severson (2013-10-25). Interview: Amal El-Mohtar (en anglès). Consulta: 2020-01-01.
↑ «Amal El-Mohtar Replaces N.K. Jemisin as The New York Times Book Review’s Otherworldly Columnist» (en anglès). Tor.com. [Consulta: 27 febrer 2018].
↑ «SFPA Rhysling Award Archive» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2015].
↑ «2015 Locus Awards Winners» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2015].
↑ «Announcing the 2016 Nebula Awards Winners» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2017].
↑ «2015 Locus Awards Winners» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2017].
↑ «2017 Hugo Awards» (en anglès). The Hugo Awards. [Consulta: 11 agost 2017].
↑ «Nebula Awards» (en anglès). SFWA. [Consulta: 18 juny 2016].
↑ «World Fantasy Awards 2016» (en anglès). Science Fiction Awards Database. Locus Science Fiction Foundation. [Consulta: 15 juliol 2016].
↑ «Nominees» (en anglès). World Fantasy Convention. [Consulta: 7 setembre 2017].
↑ «Així es perd la guerra del temps». maimes.cat. [Consulta: 14 maig 2020].

[amazing-1] Diane Severson (2013-10-25). Interview: Amal El-Mohtar (en anglès). Consulta: 2020-01-01.

[2] «Amal El-Mohtar Replaces N.K. Jemisin as The New York Times Book Review’s Otherworldly Columnist» (en anglès). Tor.com. [Consulta: 27 febrer 2018].

[3] «SFPA Rhysling Award Archive» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2015].

[4] «2015 Locus Awards Winners» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2015].

[5] «Announcing the 2016 Nebula Awards Winners» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2017].

[6] «2015 Locus Awards Winners» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2017].

[7] «2017 Hugo Awards» (en anglès). The Hugo Awards. [Consulta: 11 agost 2017].

[8] «Nebula Awards» (en anglès). SFWA. [Consulta: 18 juny 2016].

[Loc16-9] «World Fantasy Awards 2016» (en anglès). Science Fiction Awards Database. Locus Science Fiction Foundation. [Consulta: 15 juliol 2016].

[10] «Nominees» (en anglès). World Fantasy Convention. [Consulta: 7 setembre 2017].

[11] «Així es perd la guerra del temps». maimes.cat. [Consulta: 14 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]