Amarant gràcil
Amaranthus viridis  | |
|---|---|
 Hàbit | |
 Il·lustració botànica | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Gènere | Amaranthus |
| Espècie | Amaranthus viridis L., 1763 |
.svg){kind=icon}
L'amarant gràcil (Amaranthus viridis),[1] és una espècie d’Amaranthus cosmopolita.[2] Es considera com a planta invasora a Catalunya.[3]
Addicionalment pot rebre els noms de blet, blet verd i moc de tito.[1]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia anual que pot arribar a fer uns 75 cm d'altura. Les fulles són ovades amb pecíol llarg. Les flors masculines i femenines es distribueixen en Inflorescències, en espigues de fins a 12 cm de llargària, i són de color verd. El fruit és una càpsula que conté petites llavors d'aproximadament 1 mm.[4]
Distribució
[modifica]Originari d'Amèrica del Sud i Amèrica Central, avui dia es troba a bona part del món, Austràlia, sud-est asiàtic, l'Índia, península Aràbiga, Caucas, Europa del sud i alguns països nòrdics, gairebé a la totalitat d'Àfrica, costa est i sud dels Estats Units, al Quebec i a Mèxic.[4]
Gastronomia
[modifica]Amaranthus viridis es fa servir com a planta comestible al nord-est de l'Índia, a l'estat de Manipur, també a Kerala. A Grècia aquesta espècie rep el nom de vlita (βλήτα) i se serveix bullida i amb oli d'oliva i llimona. També es consumeix en algunes zones africanes.[5] A Jamaica es menja com a verdura i rep el nom de callaloo. A les Maldives se'n fa un plat anomenat mas huni.[6]
L'amarant gràcil es fa servir a l'Ayurveda com a herba medicinal amb el nom sànscrit de Tanduliya.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Amaranthus viridis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «Amarant gràcil». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Amaranthus viridis». Exocat. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 14 octubre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Amaranthus viridis» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. Plants of the Worls Online. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ Grubben, G.J.H; Denton, O.A.. Prota Foundation. Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. Wageningen: Backhuys, 2004.
- ↑ The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom, 1999. ISBN 84-7254-801-5.
- ↑ R.V. Nair, Controversial drug plants
Enllaços externs
[modifica]
- PROTAbase on Amaranthus viridis Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine..