Vés al contingut

Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Senat romà va enviar una ambaixada a Mutina l'any 43 aC.

Marc Antoni havia estat nomenat governador de Macedònia, però ell va canviar el destí per la Gàl·lia Cisalpina, on ja hi havia com a governador Dècim Juni Brut Albí, un dels assassins de Cèsar. Marc Antoni li va demanar que abandonés el càrrec però ell s'hi va resistir i el va haver de perseguir fins a Mutina. Ciceró va llegir uns discursos, les Filípiques criticant l'actuació hipòcrita de Marc Antoni, que aparentava reconciliar-se amb els assassins però després els perseguia i feia la seva voluntat com si fos un dictador. Ciceró també va instar al senat a traspassar el poder a Octavi.[1]

El senat va enviar ambaixadors a Mutina amb ordres de demanar a Marc Antoni que renunciés al govern de la Gàl·lia Cisalpina. Marc Antoni va demanar a canvi el govern per cinc anys de la Gàl·lia Comata més sis legions, i es va negar a negociar la seva decisió. A la tornada de l'ambaixada el senat va emetre un senatus consultum ultimum i va anul·lar les decisions preses per Marc Antoni l'any anterior.[2]

Aquesta ambaixada estava formada per un grup d'ambaixadors amb la missió de transmetre les decisions del Senat. El seu nomenament era considerat un gran honor i només es concedia a homes il·lustres.

En aquesta ocasió, l'any 43 aC, el senat va enviar a Mutina a negociar amb Marc Antoni a:[3]

Referències

[modifica]
  1. Plutarc, Vides paral·leles: Antoni, 18
  2. Hinard, F. (et al.). Histoire romaine vol. I: Des origines à Auguste. París: Fayard, 2000, p. 868, 890-891, 893, 900. ISBN 9782213031941. 
  3. Broughton, Robet S. (et al.). The Magistrates of the Roman Republic, vol. II. Nova York: American Philological Association, 1955, p. 355.