Ambrogio Minoja
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1752  Ospedaletto Lodigiano (Itàlia) | ||
| Mort | 2 agost 1825 (72 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Sepultura | cementiri de Sant Gregori | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pedagog musical, clavicembalista | ||
| Gènere | Òpera, música clàssica i música religiosa | ||
| Instrument | Clavicèmbal | ||
 
| |||
Ambrogio Minoja (Lodi, 22 d'octubre de 1752 – Milà, 3 d'agost de 1825) fou un compositor italià dels temps del Classicisme i Romanticisme.[1]
B iografia
[modifica]Minoja va començar els seus estudis musicals quan tenia catorze anys, adquirint una formació musical addicional del reconegut professor Nicola Sala, a Nàpols.[2] Al seu retorn a Milà des de Roma l'any 1772, on va romandre un curt període, va ser nomenat primer intèrpret de clavicèmbal del teatre, succeint llavors a Giovanni Battista Lampugnani com a director de música. De 1789 a 1809 va ser mestre al cembalo[notes 1] al Teatro alla Scala (1789–1809). Compositor molt estimat, mestre de capella i membre honorari del Conservatori de Música de Milà, va esdevenir inspector d'estudis del conservatori des de 1814 fins a 1824.
Obres musicals
[modifica]Minoja va ser un compositor d'òpera i música d'església. Va compondre dues òperes, que es van interpretar amb èxit:
- Tito nelle Gallie (1787)
- Zenobia (1788), una marxa i una simfonia fúnebre sobre la mort del general Hoche, fent-lo rebre aleshores una medalla d'or de mans de Napoleó Bonaparte[3]
- I Divertimenti della Campagna.: quatre quartets[4]
També va compondre una cantata i bon nombre de misses i altres composicions religioses. A més, publicà, Lettere sopra il canto (1812).
Notes
[modifica]- ↑ Maestro al cembalo significa líder al clavicèmbal. El terme s'utilitzava habitualment en contextos operístics del segle XVIII.
Referències
[modifica]- ↑ W. L. Hubbard. The American History and Encyclopedia of Music: Musical Biographies Part Two. Kessinger Publishing Co, 2005, p. 60. ISBN 1-4179-0713-4.
- ↑ Busby, Thomas. Concert room and orchestra anecdotes of music and musicians, ancient and modern, Vpl. 1. Clementi, 1825, p. 43.
- ↑ Moore, John Weeks. Complete Encyclopaedia of Music. New York: C. H. Ditson & Company, 1880, p. 602-603.
- ↑ Parthenon. Parthenon: A magazine of art and literature. Londres: Black, Young and Young., 1826, p. 385.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 704 (ISBN 84 239-4535-9)