Amfiteatre de Pèrgam
| ||||
| Tipus | amfiteatre romà estructura romana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Pèrgam | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bergama (Turquia) i Província d'Esmirna (Turquia) | |||
| ||||
,_Pergamon_(7107158993).jpg)
L'Amfiteatre de Pèrgam fou un antic amfiteatre situat a Pèrgam, a Anatòlia, a l'actual Turquia. Les ruïnes en són al nord-oest de l'actual ciutat de Bergama. Formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO de Pèrgam i el seu paisatge cultural d'estrats múltiples.[1][2][3]
L'amfiteatre va ser construït durant l'Imperi romà en els segles I i II.[1] S'hi realitzaven lluites de gladiadors i d'animals, i també, sembla, naumàquies, (representacions de batalles navals).[2][4]
Es trobava al vessant nord-occidental del turó del sud-oest de l'Acròpoli de Pèrgam, hui coneguda com a Mussala o Mezarlik. Es va construir a la vall entre el pujol i la muntanya de l'oest, de manera que les graderies dels costats més llargs aprofitaven els pendents geogràfics i només calia construir-ne més als extrems més curts, a l'altra banda de la vall. En direcció nord-sud, el diàmetre de l'amfiteatre era d'uns 136 m, i en direcció est-oest, d'uns 128 m. L'arena del centre de l'amfiteatre tenia 51 m de diàmetre en direcció nord-sud i 37 m en direcció est-oest.[1][2][3]
.jpg)
L'aigua que recorria la vall, que desembocava en el riu Selinus (actual Bergama Çayı), passava per un túnel amb volta davall l'edifici. Es creu que podria haver-se aprofitat per a fer servir el teatre per a representacions de naumàquies abocant-hi aigua. Tanmateix, encara no se n'han trobat proves definitives.[2] Una estructura semblant es troba en l'amfiteatre de Cízic, que també es va construir a la vall.[5]
L'emperador bizantí Teodor II Làscaris va visitar l'amfiteatre el 1250. Llavors ja estava en ruïnes, i només se n'esmenten els murs i voltes.[3] Hui, fins i tot en ruïnes, l'edifici és un dels amfiteatres romans més ben conservats d'Anatòlia. Algunes de les estructures per a espectadors segueixen en peus amb una alçada d'uns 30 m.[1][2] L'excavació arqueològica de l'amfiteatre va començar al 2018, amb l'objectiu d'acabar d'estudiar-lo en cinc anys.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 ; MacDonald, William L; Stillwell «”PERGAMON Mysia, Turkey» (en anglés). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J], 1976 [Consulta: 19 setembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Yeneroğlu, Ihsan. «The Amphitheater of Pergamon» (en anglés). Transformation of the Pergamon Micro-Region, 11-07-2019. [Consulta: 19 setembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The amphitheatre of Pergamon» (en anglés). On the traces of ancient cultures. [Consulta: 19 setembre 2024].
- ↑ «Turkey’s ‘Colosseum’ to reunite with sun» (en anglés). Hürriyet Daily News, 12-08-2018. [Consulta: 19 setembre 2024].
- ↑ William, Smith «Cyzicus» (en anglés). Dictionary of Greek and Roman Geography. Little, Brown and Company, [Boston], 1854 [Consulta: 19 setembre 2024].
- ↑ «Turkey’s ‘Colosseum’ to reunite with sun» (en anglés). Hürriyet Daily News, 2018-08-12.. [Consulta: 19 setembre 2024].