Amina Mama
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1958 (66 anys) Kaduna (Nigèria) |
Prince Claus Chair (en)  | |
| setembre 2003 – setembre 2004 | |
| Dades personals | |
| Formació | Birkbeck College - doctorat (–1987) London School of Economics - màster (–1981) Universitat de St Andrews - llicenciatura (–1980) |
| Activitat | |
| Ocupació | acadèmica, escriptora de no-ficció |
| Ocupador | Mills College (2008–) Universitat de Ciutat del Cap (1998–2008) Institut Internacional d'Estudis Socials (1989–1991) Universitat de Califòrnia a Davis |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Nuruddin Farah |
Amina Mama (19 de setembre del 1958) és una escriptora feminista i acadèmica britaniconigeriana. S'ha centrat en el postcolonialisme, el militarisme i les qüestions de sexe. Ha viscut a Àfrica i Amèrica del Nord i ha lluitat per a crear relacions entre intel·lectuals feministes d'arreu del món.
Biografia
[modifica]Mama nasqué al nord de Nigèria el 1958, en una casa mixta.[1] El seu pare és nigerià i sa mare, anglesa.[2] Segons Mama, el seu context familiar i la seua educació eclèctica li donaren una visió particular del món.[3] El 1992 es casà amb Nuruddin Farah, amb qui tingueren dos fills.[4]
Cresqué a Kaduna, un poble diferent a nivell religiós i ètnic del nord de Nigèria. Les seues arrels paternes es poden rastrejar fins a Bida.[3] Alguns parents de Mama s'implicaren en el sistema educatiu postcolonial de Nigèria.(5) El 1966 abandonà la seua comunitat a Nigèria a causa d'aldarulls antimusulmans.[5]
Carrera
[modifica]Mama es traslladà de Nigèria al Regne Unit per estudiar en la Universitat de St Andrews (Escòcia), i n'obtingué al 1980 una llicenciatura amb honors en Psicologia. Després, a l'Escola de Londres d'Economia i Ciències polítiques, en la Universitat de Londres, feu un màster en Psicologia social i en el Birkbeck College acabà el 1987 un doctorat en Psicologia organitzacional, amb la tesi Race and Subjectivity: A Study of Black Women.[6] Alguns dels seus primers treballs comparen els contextos de les dones del Regne Unit i de Nigèria.[7] Després es traslladà als Països Baixos i a Nigèria, on va trobar més entrebancs en el 2000.[1] És per això que es va mudar a Sud-àfrica, on treballà en la Universitat de Ciutat del Cap, històricament blanca. Allí fou la directora de l'Institut Africà de Gènere i va col·laborar en la fundació de la revista Feminist Africa, de la qual n'és editora.[1]
El 2008 Mama treballà en el Mills College d'Oakland (Califòrnia). Hi comentà: «Vaig aprendre que els Estats Units no és sols una font d'imperialisme gran i dolenta».[8] Com a professora, fou catedràtica de lideratge femení amb Barbara Lee en Mills; i fou la primera persona a ocupar aquest càrrec. Va donar al costat de Lee «Política real, polítiques reals» sobre temes relatius a les dones africanes i afroamericanes, com ara rols de gènere, pobresa, VIH i militarisme.[9] També és cap de la càtedra del departament d'Estudis de Gènere i Dones en la Universitat de Califòrnia.[10]
Mama és presidenta de la comissió de directors del Fons Global per a les Dones i assessora d'altres organitzacions internacionals. També codirigeix l'Institut de Recerca per al Desenvolupament Social de les Nacions Unides. Forma part del consell de les revistes acadèmiques feministes Meridians i Signs.[11] Una de les seues obres més conegudes és Beyond the Masks: Race, Gender and Subjectivity. Mama també s'ha implicat en el món del cinema: el 2010 va coproduir la pel·lícula The Witches of Gambaga amb Yaba Badoe.[12]
Ideologia
[modifica]Mama es considera feminista i argumenta que el feminisme s'origina a Àfrica, mentre que el feminisme blanc «mai no ha pogut ser prou fort per a ser "enemic", en el sentit que el capitalisme global el perceba així».[13] Ha criticat algun discurs dins el corrent de dones en desenvolupament per traure dels estudis de gènere el significat polític del feminisme.[14] Opina que les universitats africanes continuen sent patriarcals, en termes del sexisme interpersonal i bretxes de gènere institucionals.[15] Una àrea d'interés per a Mama és la identitat de gènere relacionada amb el militarisme global. Critica obertament el Comandament Àfrica dels Estats Units (AFRICOM), al qual considera una manera violenta i neoimperialista d'extraure recursos.[16][17]
Publicacions
[modifica]- The Hidden Struggle: Statutory and Voluntary Sector Responses to Violence Against Black Women in the Home. Runnymede, 1989. ISBN 9781861770059.
- «Black Women and the Police: A Place Where the Law is Not Upheld», en Inside Babylon: The Caribbean Diaspora in Britain, ed. Winston James and Clive Harris. Londres: Verso, 1993. ISBN 9780860914716.
- Beyond the Masks: Race, Gender, and Subjectivity. Nova York: Routledge, 1995. ISBN 9780415035446.
- National Machinery for Women in Africa: Towards an analysis. Third World Network, 2000. ISBN 9789988602017.
- "Is It Ethical to Study Africa? Preliminary Thoughts on Scholarship and Freedom". African Studies Review 50 (1), abril del 2007.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «One Way Ticket Just Isn't an Option» (en anglés). Times Higher Education, 13-01-2006. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Mama, Amina. Beyond the Masks: Race, Gender and Subjectivity (en anglés). Routledge, 1995, p. 79. ISBN 0415035449.
- ↑ 3,0 3,1 Mama, Amina. «GWS Africa – Amina Mama». GWS Africa. Arxivat de l'original el 24 d'agost de 2010. [Consulta: 27 octubre 2012].
- ↑ Dinitia Smith, "A Somali Author as Guide to a Dantean Inferno", New York Times, 19 de maig de 2004. Consultat el 9 d'octubre del 2019.
- ↑ «Amina Mama» (en anglés). The Women's Building. Arxivat de l'original el 9 de novembre de 2013. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Amina Mama» (en anglés). Mills College. Arxivat de l'original el 10 de juny de 2015. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Humm, Maggie. Modern Feminisms: Political, Literary, Cultural (en anglés). Columbia University Press, 1992. ISBN 978-0-231-08073-6.
- ↑ Andrea Wolf, "Scholar describes issues facing African women", Contra Costa Times, 22 de maig de 2008.
- ↑ «International Feminist Scholar Teams with U.S. Congresswoman Lee to Teach Real Politics at Mills College» (en anglés). Mills College, 05-02-2008. Arxivat de l'original el 9 de gener de 2011. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Amina Mama» (en anglés). SSRC (Social Science Research Council). Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2013. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Indiana University Press - Meridians - IU Press Journals». Indiana University Press. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2018. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «The Witches of Gambaga: About» (en anglés). [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Entrevista a Amina Mama per Elaine Salo, «Talking about Feminism in Africa», reproduïda en Women's World de Agenda, "African Feminisms I", no. 50 (2001).
- ↑ Thandika Mkandawire (ed.), "Introduction" to African Intellectuals: Rethinking Politics, Language, Gender and Development, London: Zed Books and CODESRIA, 2006.
- ↑ Candes Keating, "Universities riddled with gender bias, says UCT prof", Cape Argus, 9 d'agost de 2007.
- ↑ Amina Mama, "Where we must stand: African women in an age of war Arxivat 2018-03-31 a Wayback Machine.", opendemocracy, 15 de abril de 2012.
- ↑ Mama, Amina y Okazawa-Rey, Margo. «Editorial: Militarism, Conflict and Women’s Activism» (en inglés). Feminist Africa, 2008. Arxivat de l'original el 19 de agosto de 2014. [Consulta: 9 octubre 2019].