Vés al contingut

Sit pardalenc d'aiguamoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ammodramus caudacutus)
Infotaula d'ésser viuSit pardalenc d'aiguamoll
Ammospiza caudacuta

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN22721129 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereAmmospiza
EspècieAmmospiza caudacuta
Nomenclatura
ProtònimAmmodramus caudacutus
Distribució

     Nidificació     Tot l'any     No nidificació

El sit pardalenc d'aiguamoll[1] (Ammospiza caudacuta) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita en aiguamolls d'Amèrica del Nord.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Només es troba a els aiguamolls amb marees al llarg de la costa atlàntica dels Estats Units. Es reprodueix al llarg de la costa nord, des de Maine fins a la badia de Chesapeake i hiverna al llarg de la costa sud, des de Carolina del Nord fins a Florida.[2] El sit pardalenc d'aiguamoll prefereix l'hàbitat de pantans alts, dominat per l'herba de prat salat (Spartina patens) i el jonc del pantans (Juncus gerardii), que no s'inunda amb tanta freqüència com els aiguamolls baixos.[3]

Migra de nit, viatjant per la costa. Aparentment només fa distàncies curtes i la majoria dels individus hiverna al llarg de la costa atlàntica sud.[4]

Comportament

[modifica]

Vocalitzacions

[modifica]

Només els mascles canten.[3] El cant és una sèrie complexa de brunzits, trinats i clapoteig roncs i amb prou feines audibles. Es distingeix del sit pardalenc de Nelson perquè és un brunzit més fort i com si xiulés seguit d'un «xip» brunzit. Els reclams d'ambdues espècies són aguts i indistingibles.[5]

Dieta

[modifica]

El sit pardalenc d'aiguamoll s'alimenta a terra al llarg dels canals dels aiguamolls o a la vegetació dels pantans, de vegades sondejant el fang durant la marea baixa. Més del 80% de la dieta consisteix en mosques, amfípodes, llagostes i arnes, especialment les larves, les pupes i les mosques soldats adultes.[6] Durant l'hivern, també menja llavors.[2] És oportunista i no fa fàstics a qualsevol tipus d'aliment.[6]

Reproducció

[modifica]

El sit pardalenc d'aiguamol no és territorial i té grans àrees d'habitat superposades. Els territoris d'habitat masculins són dues vegades més grans que els de les femelles i poden abastar 50 hectàrees.[7]

Són promiscus i la majoria de cries són de descendència mixta.[8] Durant l'època de nidificació, els mascles recorren llargues distàncies perseguint i copulant amb femelles independentment de la receptivitat. Només les femelles tenen cura dels polls, construeixen el niu, coven els ous i proporcionen menjar a les cries.[9] El niu és una copa oberta construïda amb herba, generalment unida a l'herba d'algun tipus de poàcea com l'Spartina patens o de joncs (Juncus gerardii) a una alçada de 6 a 15 centímetres. La mida de la posta és de 3 a 5 ous. La incubació comença després de la posta de l'últim ou i triga entre 11 i 12 dies. Les cries emplomen entre 8 i 11 dies després de l'eclosió però romanen dependents de la mare durant 15 a 20 dies més.[2]

La causa principal de la mortalitat en els nius són les inundacions a causa de les tempestes i les marees de primavera periòdiques excepcionalment altes que es produeixen cada 28 dies durant la lluna nova. El sit pardalenc d'aiguamol presenta diverses adaptacions a les inundacions, com ara la reparació del niu, la recuperació d'ous, la re-nidificació ràpida i la sincronització de la reproducció amb el cicle lunar.[10][11] La nidificació comença immediatament després d'una marea de primavera, permetent que les cries s'enfilin abans de la següent marea de primavera.[11] Normalment es crien dos polls per temporada de reproducció.[2]

Estat de conservació

[modifica]

L'estat de conservació del sit pardalenc d'aiguamol és molt preocupant a causa de la pèrdua d'hàbitat que provoca la fragmentació en petites poblacions.[2][12] Les maresmes són un dels hàbitats més amenaçats del món per l'extensió natural limitada, la llarga història de modificació humana i l'augment anticipat del nivell del mar.[13] La propagació de les Phragmites (canya invasora) també ha contribuït a la pèrdua d'hàbitat. El sit pardalenc d'aiguamol és molt sensible a l'augment del nivell del mar per les inundacions que provoquen la destrucció dels nius.[14] A més, és especialment susceptible a la bioacumulació de mercuri, però els efectes d'aquest sobre la supervivència no estan clars.[15][16][17]

Les poblacions de sit pardalenc d'aiguamol van disminuir entre un 5% i un 9% anual entre la dècada de 1990 i la dècada de 2010, donant lloc a una disminució total de més del 75%.[2][18] Si no es fa cap intervenció, es preveu que s'extingeixi el 2050.[2] El sit pardalenc d'aiguamol va ser inclòs a la llista d'observació d'ocells de l'estat d'Amèrica del Nord del 2016 amb una puntuació de preocupació de 19 sobre 20,[19] i el Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units du a terme una revisió de l'estat per determinar si l'espècie s'ha d'incloure a la llista de la llei ambiental d'espècies en perill d'extinció.[20][21] La població total es va estimar en 53.000 el 2016.[22]

Taxonomia

[modifica]

El nom de l'espècie “caudacuta” és llatí i significa "cua afilada".[23] Els parents més propers són el sit pardalenc de Nelson (Ammospiza nelsonii) i el sit d'aiguamoll (Ammospiza maritima).[24][25]

En un principi es creia que tant el sit pardalenc d'aiguamol com el sit pardalenc de Nelson eren una sola espècie, anomenada pardal de cua afilada. Evidències en l'ADN mitocondrial[25] suggereixen que les dues espècies van divergir fa uns 600.000 anys.[26] Es creu que una glaciació del Plistocè va separar el sit primogèni en poblacions de l'interior i de la costa. El sit de l'interior es va convertir en un especialista en aiguamolls d'aigua dolça no mareal, mentre que el sit costaner es va convertir en un especialista en maresmes salades.[9] Recentment, el sit pardalenc de Nelson ha ampliat la seva àrea de distribució per incloure les maresmes costaneres i el mestissatge es produeix on les dues espècies es superposen.[27][28]

Es reconeixen dues subespècies:[29]

  • A. c. caudacuta (Gmelin, 1788), la subespècie nominal, localitzada al nord-est del USA, cria des de Maine fins a Nova Jersey,
  • A. c. diversa (Bishop, 1901), a l'est d'USA, cria a Maryland i Virgínia. Té ratlles més contrastades a l'esquena i una capçada més fosca que A. c. caudacuta.[30]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sit pardalenc d'aiguamoll». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Greenlaw, Jon S.; Rising, James D. «Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus)». The Birds of North America Online, 01-01-1994. DOI: 10.2173/bna.112.
  3. ↑ 3,0 3,1 Greenlaw, Jon S.; Woolfenden, Glen E. «WINTERING DISTRIBUTIONS AND MIGRATION OF SALTMARSH AND NELSON'S SHARP-TAILED SPARROWS» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 119, 3, 9-2007, pàg. 361–377. DOI: 10.1676/05-152.1. ISSN: 1559-4491.
  4. ↑ «Saltmarsh Sparrow» (en anglès). Audubon Field Guide. [Consulta: 28 octubre 2023].
  5. ↑ «The Sibley field guide to birds of eastern North America» (en anglès). Choice Reviews Online, 41, 04, 01-12-2003, pàg. 41–2180–41-2180. DOI: 10.5860/CHOICE.41-2180. ISSN: 0009-4978.
  6. ↑ 6,0 6,1 Post, William; Greenlaw, Jon S. «Nestling diets of coexisting salt marsh sparrows: Opportunism in a food-rich environment» (en anglès). Estuaries and Coasts, 29, 5, 10-2006, pàg. 765–775. DOI: 10.1007/BF02786527. ISSN: 1559-2723.
  7. ↑ Shriver, W. Gregory; Hodgman, Thomas P.; Gibbs, James P.; Vickery, Peter D. «Home Range Sizes and Habitat Use of Nelson's and Saltmarsh Sparrows» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 122, 2, 6-2010, pàg. 340–345. DOI: 10.1676/09-149.1. ISSN: 1559-4491.
  8. ↑ Hill, Christopher E.; Gjerdrum, Carina; Elphick, Chris S. «Extreme Levels of Multiple Mating Characterize the Mating System of the Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus )» (en anglès). The Auk, 127, 2, 4-2010, pàg. 300–307. DOI: 10.1525/auk.2009.09055. ISSN: 0004-8038.
  9. ↑ 9,0 9,1 Greenlaw, Jon S. «Behavioral and Morphological Diversification in Sharp-Tailed Sparrows (Ammodramus caudacutus) of the Atlantic Coast». The Auk, 110, 2, 1993, pàg. 286–303. ISSN: 0004-8038.
  10. ↑ Gjerdrum, Carina; Elphick, Chris S.; Rubega, Margaret «NEST SITE SELECTION AND NESTING SUCCESS IN SALTMARSH BREEDING SPARROWS: THE IMPORTANCE OF NEST HABITAT, TIMING, AND STUDY SITE DIFFERENCES» (en anglès). The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 849. DOI: 10.1650/7723.1. ISSN: 0010-5422.
  11. ↑ 11,0 11,1 Shriver, W. Gregory; Vickery, Peter D.; Hodgman, Thomas P.; Gibbs, James P. «FLOOD TIDES AFFECT BREEDING ECOLOGY OF TWO SYMPATRIC SHARP-TAILED SPARROWS» (en anglès). The Auk, 124, 2, 2007, pàg. 552. DOI: 10.1642/0004-8038(2007)124[552:FTABEO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  12. ↑ DiQuinzio, Deborah A.; Paton, Peter W. C.; Eddleman, William R. «SITE FIDELITY, PHILOPATRY, AND SURVIVAL OF PROMISCUOUS SALTMARSH SHARP-TAILED SPARROWS IN RHODE ISLAND» (en anglès). The Auk, 118, 4, 2001, pàg. 888. DOI: 10.1642/0004-8038(2001)118[0888:SFPASO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  13. ↑ Gedan, K. Bromberg; Silliman, B.R.; Bertness, M.D. «Centuries of Human-Driven Change in Salt Marsh Ecosystems» (en anglès). Annual Review of Marine Science, 1, 1, 01-01-2009, pàg. 117–141. DOI: 10.1146/annurev.marine.010908.163930. ISSN: 1941-1405.
  14. ↑ Bayard, Trina S.; Elphick, Chris S. «Planning for Sea-level Rise: Quantifying Patterns of Saltmarsh Sparrow (Ammodramus Caudacutus ) Nest Flooding Under Current Sea-level Conditions» (en anglès). The Auk, 128, 2, 4-2011, pàg. 393–403. DOI: 10.1525/auk.2011.10178.
  15. ↑ Lane, Oksana P.; O’Brien, Kathleen M.; Evers, David C.; Hodgman, Thomas P.; Major, Andrew «Mercury in breeding saltmarsh sparrows (Ammodramus caudacutus caudacutus)» (en anglès). Ecotoxicology, 20, 8, 11-2011, pàg. 1984–1991. DOI: 10.1007/s10646-011-0740-z. ISSN: 0963-9292.
  16. ↑ Cristol, Daniel A.; Smith, Fletcher M.; Varian-Ramos, Claire W.; Watts, Bryan D. «Mercury levels of Nelson’s and saltmarsh sparrows at wintering grounds in Virginia, USA» (en anglès). Ecotoxicology, 20, 8, 11-2011, pàg. 1773–1779. DOI: 10.1007/s10646-011-0710-5. ISSN: 0963-9292.
  17. ↑ Winder, Virginia L. «Characterization of Mercury and Its Risk in Nelson’s, Saltmarsh, and Seaside Sparrows» (en anglès). PLoS ONE, 7, 9, 04-09-2012, pàg. e44446. DOI: 10.1371/journal.pone.0044446. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3433451. PMID: 22962614.
  18. ↑ Shriver, W. Gregory; O’Brien, Kathleen M.; Ducey, Mark J.; Hodgman, Thomas P. «Population abundance and trends of Saltmarsh (Ammodramus caudacutus) and Nelson’s (A. nelsoni) Sparrows: influence of sea levels and precipitation» (en anglès). Journal of Ornithology, 157, 1, 1-2016, pàg. 189–200. DOI: 10.1007/s10336-015-1266-6. ISSN: 2193-7192.
  19. ↑ «Species Assessment Summary and Watch List» (en anglès americà). North American Bird Conservation Initiative - State of North America's Birds 2016. [Consulta: 29 octubre 2023].
  20. ↑ «Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus)» (en anglès). U.S. Fish & Wildlife Service. [Consulta: 29 octubre 2023].
  21. ↑ «Saltmarsh sparrow peer review plan for SSA» (en anglès). FWS.gov, 01-09-2019. [Consulta: 29 octubre 2023].
  22. ↑ Wiest, Whitney A.; Correll, Maureen D.; Olsen, Brian J.; Elphick, Chris S.; Hodgman, Thomas P. «Population estimates for tidal marsh birds of high conservation concern in the northeastern USA from a design-based survey» (en anglès). The Condor, 118, 2, 5-2016, pàg. 274–288. DOI: 10.1650/CONDOR-15-30.1. ISSN: 0010-5422.
  23. ↑ Beedy, Ted; Pandolfino, Ed. Birds of the Sierra Nevada: Their Natural History, Status, and Distribution. University of California Press, 2019-12-31. DOI 10.1525/9780520954472. ISBN 978-0-520-95447-2. 
  24. ↑ Robins, Jerome D.; Schnell, Gary D. «Skeletal Analysis of the Ammodramus-ammospiza Grassland Sparrow Complex: A Numerical Taxonomic Study». The Auk, 88, 3, 1971, pàg. 567–590. ISSN: 0004-8038.
  25. ↑ 25,0 25,1 Zink, Robert M.; Avise, John C. «Patterns of Mitochondrial DNA and Allozyme Evolution in the Avian Genus Ammodramus». Systematic Zoology, 39, 2, 6-1990, pàg. 148. DOI: 10.2307/2992452.
  26. ↑ Rising, James D.; Avise, John C. «Application of Genealogical-Concordance Principles to the Taxonomy and Evolutionary History of the Sharp-Tailed Sparrow (Ammodramus caudacutus)». The Auk, 110, 4, 10-1993, pàg. 844–856. DOI: 10.2307/4088638.
  27. ↑ Shriver, W. Gregory; Gibbs, James P.; Vickery, Peter D.; Gibbs, H. Lisle; Hodgman, Thomas P. «CONCORDANCE BETWEEN MORPHOLOGICAL AND MOLECULAR MARKERS IN ASSESSING HYBRIDIZATION BETWEEN SHARP-TAILED SPARROWS IN NEW ENGLAND» (en anglès). The Auk, 122, 1, 2005, pàg. 94. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0094:CBMAMM]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  28. ↑ Walsh, Jennifer; Kovach, Adrienne I.; Lane, Oksana P.; O'Brien, Kathleen M.; Babbitt, Kimberly J. «Genetic Barcode RFLP Analysis of the Nelson's and Saltmarsh Sparrow Hybrid Zone» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 123, 2, 6-2011, pàg. 316–322. DOI: 10.1676/10-134.1. ISSN: 1559-4491.
  29. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 octubre 2023].
  30. ↑ Smith, Fletcher M. «Photo Essay: Subspecies of Saltmarsh Sparrow and Nelson's Sparrow» (PDF) (en anglès). vol . 65 (2) p. 368–377. North American Birds, 2011.
En altres projectes de Wikimedia:
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sit_pardalenc_d%27aiguamoll&oldid=34063118»