Vés al contingut

Sit d'aiguamoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSit d'aiguamoll
Melospiza georgiana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries4,5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721070 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereMelospiza
EspècieMelospiza georgiana Modifica el valor a Wikidata
(Latham, 1790)
Nomenclatura
ProtònimFringilla georgiana Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El sit d'aiguamoll[1] o pardal palustre[2] (Melospiza georgiana) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita praderies humides, pantans i aiguamolls d'Amèrica del Nord, des de la Colúmbia Britànica i Alberta cap a l'est, a través del centre del Canadà fins Labrador i Terranova i cap al sud, al quadrant nord-oriental dels Estats Units.

Descripció

[modifica]

Mesura entre uns 12-15 cm de longitud, pesa entre 15 i 23 g i fa entre 18-19 cm d'envergadura.[3]

Els adults tenen les parts superiors i les ales de color rovell (marró vermellós) amb el pit gris sense ratlles, ventre clar i gola blanca. La majoria dels mascles i algunes femelles tenen casquets de color rovell. La cara és grisa amb una llista ocular fosca. Tenen el bec curt i les potes força llargues. Al cap, els ocells immadurs i els adults en època no reproductiva solen tenir dues llistes marrons i gran part del gris es substitueix per color beix.[4][5]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El sit d'aiguamoll es reprodueixen al nord dels Estats Units i al Canadà boreal. L'extrem sud de la zona de reproducció coincideix en gran manera amb la Línia de Màxima Glaciació. Un petit nombre d'ocells morfològicament diferents habiten els aiguamolls i maresmes des del nord de Virgínia fins a l'estuari del riu Hudson. Aquesta subespècie (M. g. nigrescens) hiverna als aiguamolls costaners de les Carolines i es diferencia de les dues subespècies de l'interior en tenir més llistes negres en un plomatge en general més gris, bec més gros, cants diferents i una mida mitjana de posta més petita.[6]

L'hàbitat de reproducció són els aiguamolls, inclosos els aiguamolls salobres, a l'est d'Amèrica del Nord i el centre del Canadà. Construeix un niu voluminós en la vegetació dels pantans, sovint just per sobre del sòl o de la superfície de l'aigua amb fulles o herba fent-les arquejar a la part superior. La femella construeix un nou niu cada any i pon una mitjana de quatre ous per posta.[6]

Alimentació

[modifica]

Generalment s'alimenten a terra prop de la vora de l'aigua, en aigües poc profundes o en vegetació de pantans. A l'hivern, la dieta és principalment fruites i llavors, mentre que durant l'època de reproducció és principalment artròpodes.[6]

Cant

[modifica]

El cant és un trinat lent i monòton, més lent que el del sit cellablanc. Un mascle pot tenir un repertori de diversos trins diferents. La crida comuna és un «xip» fort que recorda un mosquer fibi.

Taxonomia

[modifica]

Es reconeixen tres subespècies:[7]

Referències

[modifica]
  1. «Sit d'aiguamoll». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. Fitxa del pardal palustre a Birdguides Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine. Rev. 20/01/2013 (anglès)
  3. Robbins, C. S.; Bruun, B.; Zim, H. S. «Birds of North America - A Guide to Field Identification» (en anglès). Golden Press, Inc., 1966.
  4. «Swamp Sparrow Identification, All About Birds, Cornell Lab of Ornithology» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2023].
  5. «Swamp sparrow Melospiza georgiana» (en anglès). EESC Eastern Ecol. Sci. Center. [Consulta: 15 octubre 2023].
  6. 6,0 6,1 6,2 Herbert, John A.; Mowbray, Thomas B. «Swamp Sparrow (Melospiza georgiana), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.swaspa.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  7. Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.1g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 octubre 2023].