Amore tossico
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Claudio Caligari  |
| Dissenyador de producció | Lia Morandini |
| Guió | Claudio Caligari |
| Música | Dario Di Palma |
| Fotografia | Dario Di Palma |
| Muntatge | Enzo Meniconi |
| Vestuari | Lia Morandini |
| Distribuïdor | Gaumont |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1983 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Roma |
     
| |
Amore tossico és una pel·lícula dramàtica italiana de 1983 dirigida per Claudio Caligari. La pel·lícula representa un retrat realista i gràfic de l'addicció a l'heroïna que va afectar molts joves vagabunds als anys vuitanta. El repartiment estava format íntegrament per actors amateurs, dels quals la majoria eren o havien estat drogodependents.[1][2][3]
La pel·lícula es va estrenar a la 40a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, on va guanyar el premi De Sica.[4] També es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1983, on Michela Mioni va ser guardonada com a millor actriu.[4]
Argument
[modifica]Cesare, Enzo i Ciopper són un grup d'heroïnòmans que tenen com a principal ocupació trobar diners per a la seva solució diària. En Cesare espera que la seva xicota, la Michela, els ajudi, però ella ja ha comprat la droga pel seu compte a Teresa, una prostituta a Ostia, i els dos tenen una discussió. Cesare, Ciopper i Enzo finalment aconsegueixen marcar un camell local, sobrenomenat Dartagnan. Quan Michela prova l'heroïna de Teresa i descobreix que l'han estafat, intenta convèncer a Cesare perquè li torni els diners. Cesare accepta de mala gana enfrontar-se a la Teresa, però el seu proxeneta intervé i la protegeix. L'endemà, Michela, Cesare, Ciopper i Enzo prenen el tren cap a Roma, per anar a una clínica de metadona. Aquí coneixen un grup d'amics, entre els quals la Donna, una travesti, el seu xicot Débora, i Massimo, un company heroïnòman que acaba de sortir de la presó. Massimo parla en Cesare de la idea de robar una botiga local, però els resultats són pobres, i Cesare deixa que Massimo s'emporti tots els diners perquè pugui comprar. Mentrestant, l'Enzo coneix un camell local, en Mario, que busca una noia jove addicta a l'heroïna amb la qual està enamorat, anomenada Loredana. Aprofitant la vulnerabilitat temporal d'en Mario, l'Enzo aconsegueix aconseguir quatre dosis d'heroïna amb la promesa de vendre-les i donar-li els beneficis a Mario, però finalment se les punxa totes. L'endemà el grup fa una visita a Patrizia, una artista local que està disposada a compartir el seu material, i tots es droguen al seu estudi. Durant la nit, Cesare i Michela se separen del grup i tornen a Ostia. Insatisfets amb la seva vida, parlen del seu futur i es posen d'acord en deixar la seva addicció. Per celebrar-ho, es punxa per última vegada, aquesta vegada cocaïna, però la Michela fa una sobredosi inesperada. Cesare la porta a l'hospital i, consumit per la culpa i l'ansietat, torna a la platja i es xuta la resta de les seves drogues abans de tornar corrents frenèticament a la sala d'urgències on un metge intenta salvar la Michela. Un cotxe de policia el veu i li demana que s'aturi, però com que es nega, li disparan. La pel·lícula acaba amb una sèrie de flashbacks de l'iniciació a les drogues d'Enzo, Michela i Cesare quan eren adolescents.[5]
Repartiment
[modifica]- Cesare Ferretti com Cesare
- Michela Mioni com a Michela
- Enzo Di Benedetto com a Enzo
- Roberto Stani com a Roberto, també conegut com a Ciopper
- Loredana Ferrara com a Loredana
- Fernando Arcangeli com a Débora
- Gianni Schettino com a Donna
- Mario Afeltra com a Mariuccio
- Clara Memoria com a Teresa
- Patrizia Vicinelli com a Patrizia
Referències
[modifica]- ↑ Giusti, Marco. Dizionario dei film italiani stracult. Sperling & Kupfer,1999, 1999. ISBN 8820029197.
- ↑ Mereghetti, Paolo. Il Mereghetti - Dizionario dei film. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269.
- ↑ s. r. «Si muore di droga a Ostia». La Stampa, 17-03-1984.
- ↑ 4,0 4,1 Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 2000, 1996. ISBN 8877424230.
- ↑ Un approfondito studio della lingua del film Amore tossico è stato condotto da Maurizio Trifone in Aspetti linguistici della marginalità nella periferia romana, Guerra, Perugia, 1993.
