El vencedor final fou l'italià Enrico Gasparotto (Wanty-Groupe Gobert), que s'imposà a l'esprint al seu company d'escapada, el danès Michael Valgren (Team Tinkoff). Ambdós s'havien escapolit del gran grup durant la darrera ascensió al Cauberg, però Gasparotto, que ja havia guanyat l'edició de 2012, demostrà tenir un major punt de velocitat. El triomf fou molt emotiu, ja que se'l dedicà al seu company d'equip Antoine Demoitié, mort pocs dies abans durant la disputa de la Gant-Wevelgem. Encapçalant el gran grup arribà Sonny Colbrelli (Bardiani CSF).[1]
En ser l'Amstel Gold Race una prova de l'UCI World Tour, els 18 World Tour són automàticament convidats i obligats a prendre-hi part. A banda, set equips són convidats a prendre-hi part per formar un pilot de 25 equips i 200 corredors.
Recorregut de l'edició de 2016El Cauberg, que es puja quatre vegades durant l'Amstel Gold Race
El recorregut compta amb 248,7 quilòmetres i 34 cotes. Després de la sortida a Maastricht i l'ascens a les primeres cotes de la cursa, el recorregut es dirigeix a la primera de les quatre ascensions al Cauberg (km 54). Quinze cotes s'hauran de pujar abans de tornar a ascendir el Cauberg (km 165), que enllaça amb el Geulhemmerberg i el Bemelerberg.
Un cop superat aquest trio de cotes quedaran uns 70 km i deu cotes, entre les quals la difícil ascensió al Keutenberg, situat a 31 km de meta, just abans de tornar a encadenar el Cauberg-Geulhemmerberg Bemelerberg. L'arribada no se situa al capdamunt del Cauber, sinó 1,8 km després, per tal d'ampliar el ventall de vencedors.[2]
Països Baixos
Enrico Gasparotto (Wanty-Groupe Gobert)
Michael Valgren Andersen (Tinkoff)
_pictogram.svg){kind=small}
Enrico Gasparotto (ITA)
Michael Valgren (DEN)
Bryan Coquard (FRA)
Michael Matthews (AUS)
Loïc Vliegen (BEL)
