Vés al contingut

Amun-her-khepeixef (fill de Ramsès II)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmun-her-khepeixef
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIII aC Modifica el valor a Wikidata
Memfis (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKV5 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XIX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
ParesRamsès II Modifica el valor a Wikidata  i Nefertari Modifica el valor a Wikidata
GermansMeritamon
Henuttaui
Merenptah
Meriatum
Khaemwese
Ramessu
Ramsès-Meriamon-Nebueben
Pareherwenemef
Bintanath
Nebttaui Modifica el valor a Wikidata

Amonherkhepsef (Amon és qui té la mà forta) fou príncep d'Egipte, fill més gran de Ramsès II i de la seva dona principal Nefertari.

Vida

[modifica]

Va néixer abans que el seu pare fos rei i el seu nom abans de ser príncep era Amunherwenemef (Amon és qui té la mà destra).

Fou general en cap i és possible que participés en la batalla de Kadesh (havia de ser molt jove) i a les campanyes posteriors. Dos anys després de Kadesh, Ramsès II va tornar a Canaan amb un exèrcit dividit en dues parts: una dirigida suposadament per Amonherkhepsef, que va dominar les tribus shosu del Negev i la mar Morta i als edomites i es va dirigir a Moab; l'altra part, dirigida pel mateix faraó, va atacar Jerusalem i Jericó i després va entrar també a Moab i es va unir al fill i junts van marxar contra Heshbon i finalment van reconquerir Apa.

Mort

[modifica]

Va morir abans que el seu pare entre els 40 i el 52 anys (probablement sobre els 45, l'any 25è del regnat patern)[1][2] i probablement fou enterrat a la tomba del seu pare, KV5, a la Vall dels Reis.[1] El successor com a hereu fou el seu germà Ramessu.

Entre els artefactes trobats a la tomba hi havia vasos canopis etiquetats amb el nom d'Amonherkhepsef i que contenien òrgans. També s'hi van trobar ossos de quatre homes, inclòs un crani amb una fractura profunda, que es creu que va ser fet per una maça.[3]

Títols

[modifica]
Escena de batalla a Síria

Entre els seus títols, el de portador del vano de la dreta del rei, hereu i príncep hereu, escrivà reial, generalíssim del rei, fill gran i fill del rei, primer fill del rei, comandant de les tropes del rei, confident eficaç i estimat del rei, cap dels secrets de la casa reial, senyor al càrrec de tota la terra, sem-sacerdot del bon deu, delegat i jutge de les dues terres, controlador de terres llunyanes (molts d'aquest títols resulten l'estela trobada a Qantir o Pi-Ramsès, al delta).[1]

Els títols de confident eficaç i estimat del rei i de comandant de les tropes del rei només se sap que els va portar ell; els altres títols foren portats per altres fills.

Testimonis

[modifica]

Apareix a escenes a Abu Simbel, al temple de Seti I a Abidos, al temple de Der, al de Luxor, al Ramesseum i a Wadi al-Sebua. A algunes escenes d'Abu Simbel i a Beit al-Wadi apareix en actes militars.[4] A Karnak apareix portant presoners junt amb altres germans.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Dodson i Hilton, 2004, p. 173.
  2. «Ramesses II» (en anglès). Universitat de San Luis. Arxivat de l'original el 2008-07-24. [Consulta: 10 maig 2023].
  3. «A pharaoh's firstborn son is resurrected» (en anglès). NBC, 01-12-2004. [Consulta: 10 maig 2023].
  4. Kitchen, 1983.

Bibliografia

[modifica]
  • Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3. 
  • Kitchen, Kenneth A. Pharaoh Triumphant: The Life and Times of Ramesses II, King of Egypt (en anglès). Aris & Phillips, 1983. ISBN 978-0-85668-215-5.