Ana Arbizú y Flores
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1825  Yuscarán (Hondures) | ||
| Mort | 30 novembre 1903 (78 anys) Tegucigalpa (Hondures) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | José Santos Guardiola | ||
| Fills | Genoveva Guardiola de Estrada Palma | ||
Ana Mateo Arbizú y Flores (Yuscarán, 21 de setembre de 1825—Tegucigalpa, 30 de novembre de 1903), també anomenada Ana Arbizú de Guardiola, va ser una poetessa hondurenya, considerada la primera del país.
Va néixer a la ciutat de Yuscarán el 21 de setembre de 1825,[1] filla de Calixto Arbizú Viscaya i de Santos Flores.[2][3] Lectora de les novel·les d'Alexandre Dumas, pare i fill,[4] és considerada la primera poetessa d'Hondures.[5][3] La seva primera obra literària va aparèixer a Tegucigalpa el 1847, feta en honor de la mort del seu pare. Una altra composició va aparèixer al diari La Gaceta el 1865, com a recordatori de la seva filla Gumersinda.[1]
Va ser primera dama d'Hondures, perquè el seu espòs va ser José Santos Guardiola, president d'Hondures entre 1856 i 1862,[5] amb qui es va casar el 1847.[6] Segons la historiadora Anarella Véles, ella i el seu espòs «van fer d'Hondures un país millor i amb una identitat més clara al crear els símbols patris».[7] A causa de l'assassinat de Guardiola el 1862, la família va haver d'emigrar de Comayagua, d'on eren originaris, a la capital, Tegucigalpa. El seu fill Gonzalo va ser advocat i també conreà la poesia.[5] Arbizú va morir a Tegucigalpa el 30 de novembre 1903.[2][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cortés Cáceres, Héctor Ramón «Ana Mateo Arbizú Flores de Guardiola». Revista Yuscarán Ayer y Hoy, núm. 1, 12-2012.
- ↑ 2,0 2,1 González, José. Cronología de la literatura Hondureña del siglo XX (en castellà). Tegucigalpa: Instituto Hondureño de Antropología e Historia, 2008, p. 237.
- ↑ 3,0 3,1 Pagoaga, Raúl Arturo. La mujer hondureña bajo el cielo del arte, la ciencia y su influencia social (en castellà). Tegucigalpa: Imprenta Calderón, 1985, p. 24, 29.
- ↑ 4,0 4,1 Guardiola Cubas, Esteban. Vida y hechos del general Santos Guardiola: biografía (en castellà). Tegucigalpa: Editorial Universitaria, 1994, p. 17, 222.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 González, José. Diccionario de literatos hondureños (en castellà). Tegucigalpa: Editorial Guaymuras, 2004.
- ↑ Pérez Chávez, Porfirio. Santos Guardiola, política y guerra filibustera (en castellà). Tegucigalpa: Universidad Nacional Autónoma de Honduras, 2006, p. 18.
- ↑ Montoya, Bivian «Estas son las 10 mujeres que hicieron historia en Honduras». Tu nota, 25-01-2021. Arxivat de l'original el 6 de maig 2021 [Consulta: 10 març 2021].