Ana Girardot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r agost 1988  (36 anys)París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, actriu de teatre, directora de cinema | ||
| Activitat | 1992 - | ||
| Família | |||
| Pares | Hippolyte Girardot i Isabel Otero | ||
| Germans | Sven Girardot Isaac Girardot Lillah Girardot | ||
    
| |||
Ana Girardot (París, 1 d'agost de 1988) és una actriu francesa.
Biografia
[modifica]Ana Girardot és la filla de Hippolyte Girardot i d'Isabel Otero, i la neta dels pintors Antonio Otero i Clotilde Vautier (1939-1968).[1]No hi ha cap enllaç de parentiu amb l'artista Annie Girardot.
Va escollir de ser artista contra el parer inicial del seu pare i, durant dos anys, fa cursos de teatre a Nova York.[2][3] Després d'alguns papers secundaris a la televisió i al cinema, obté un paper principal particularment observat per la crítica al film Simon Werner ha desaparegut... de Fabrice Gobert presentat en el Festival de Canes 2010.[4]
El mateix any, fa una aparició a la televisió a la sèrie policíaca de TF1, Diane, dona policia, de la qual ha interpretat el paper del títol per la seva pròpia mare, Isabel Otero. L'any següent és a la pantalla petita interpretant aquesta vegada el paper principal de l'episodi Yvette, de la sèrie Chez Maupassant, sota la direcció d'Olivier Schatzky. Fabrice Gobert li proposa llavors incorporar-se al repartiment principal de la seva primera sèrie televisada, Les Revenants. La ficció es difosa l'any 2012 i coneix un èxit de critica i comercial internacional.
El mateix any, s'instal·la al cinema, sent al cartell de dos films igualment destacats: actua en el biopic Cloclo, de Florent Emilio Siri, i té un paper secundari a la comèdia dramàtica Radiostars, de Romain Levy.
L'any 2013, interpreta la filla d'un dels quinquagenaris de la comèdia dramàtica Amistats sinceres, de Stéphan Archinard i François Prévôt-Leygonie.
L'any següent serà més ric: és el cap de cartell del discret Le beau monde, de Julie Lopes-Curval, formant part de la Repartiment internacional de la coproducció Paradise Lost, escrita i dirigida per Andrea Di Stefano, permetent-li donar la rèplica a Benicio del Toro; finalment, evoluciona al thriller La prochaine fois je viserai le cœur, de Cédric Anger.
L'any 2015 és marcat per dos projectes: l'estrena de la segona temporada de Revenants, que aquesta vegada, deixa indiferent tothom, i el llargmetratge Un homme idéal, de Yann Gozlan, on l'actriu té el primer paper femení, enfront de Pierre Niney.
L'any 2016, interpreta unes bessones a Saint Amour, de Gustave Kervern i Benoît Delépine, i és membre del jurat del 42e Festival del cinema americà de Deauville.
L'any 2017, encarna la germana petita en la comèdia dramàtica La nostra vida a la Borgonya, de Cédric Klapisch. Treballarà a continuació enfront d'Omar Sy per a Knock, de Lorena Lévy.
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]- 2010: Simon Werner a disparu... de Fabrice Gobert: Alice Cartier
- 2012: Cloclo de Florent Emilio Siri: Isabelle Forêt
- 2012: Radiostars de Romain Levy: Sabrina
- 2013: Amitiés sincères de Stéphan Archinard et François Prévôt-Leygonie: Clémence
- 2014: Le beau monde de Julie Lopes-Curval: Alice
- 2014: Paradise Lost d'Andrea Di Stefano: Anne
- 2014: La prochaine fois je viserai le cœur de Cédric Anger: Sophie
- 2015: Un Homme Idéal de Yann Gozlan: Alice Fursac
- 2016: Saint Amour de Gustave Kervern et Benoît Delépine: les jumelles
- 2017: La nostra vida a la Borgonya Ce qui nous lie de Cédric Klapisch: Juliette
- 2017: Knock de Lorraine Lévy: Adèle, l'employée de La Cuq
- 2017: Soleil battant de Clara Laperrousaz et Laura Laperrousaz: Iris
Curts
[modifica]- 2009: Spiritual America de Marc Dujarric – Tara
- 2012: 216 Mois de Frédéric Potier et Valentin Potier – Lisa
- 2012: Les Chancelants de Nadine Lermite – Juliette
- 2013: L'Aurore boréale de Keren Ben Rafael – la noia
- 2014: Le Refuge d'Elliot Thomson – Fontanne
- 2014: Beau Papa de Victor Saint-Macary – Julie
- 2014: Some Words to Make a Change de Rosalie Miller Mann –
- 2015: The Proposal de Sean Ellis – Charlotte
- 2015: Par consentement mutuel de Guillaume Cotillard – la sœur d'Astrid
Televisió
[modifica]- 2010: Diane, femme flic (temporada 7, episodi 1 Étoiles filantes) de Jean-Michel Fages – Lola
- 2011: Col·lecció Chez Maupassant: Yvette d'Olivier Schatzky – Yvette
- 2012 - 2015: Les Revenants de Fabrice Gobert (sèrie de televisió) – Lucy Clairsene
- 2013: Collection Écrire pour... Le Jeu des 7 familles (episodi L'Aurore boréale) de Keren Ben Rafael – la noia
Teatre
[modifica]- 2014: Romeu i Julieta de William Shakespeare, posada en escena per Nicolas Briançon, Teatre de la Porte-Saint-Martin
Referències
[modifica]- ↑ «Ana Girardot, tout premier pas» (en francès). Libération.fr. Arxivat de l'original el 2010-05-25 [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ « Cinema
- ↑ « «Simon Werner» fet tota la llum sobre Ana Girardot »[Enllaç no actiu]
- ↑ L'Exprés