Vés al contingut

Ana María Urchueguía Asensio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ana Urchueguía)
Plantilla:Infotaula personaAna María Urchueguía Asensio
Biografia
Naixement9 octubre 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Senadora al Senat espanyol
9 juny 1993 – 23 gener 1996
Circumscripció electoral: Guipúscoa
Juntes Generals de Guipúscoa
4 juliol 1987, 2 juliol 1999 – 16 juliol 1994, 23 gener 2001
Circumscripció electoral: Donostialdea
Alcaldessa de Lasarte-Oria
15 febrer 1986 – 1r març 2010 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ana María Urchueguía Asensio (Sant Sebastià, 1952) és una política socialista basca. Membre d'Amakunde, ha estat presidenta de la indústria Lasarte-Oria. i consellera general de Kutxa. Com a militant del PSE-PSOE i més tard de PSE-EE ha estat tinent d'alcalde d'Hernani el 1979-1985, juntera de la Diputació de Guipúscoa el 1987-1991 i alcaldessa de Lasarte-Oria des de 1987. També fou escollida senadora per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1993.[1]

Trajectòria política

[modifica]

Amb 27 anys, va ocupar el seu primer càrrec institucional com a regidor a l'Ajuntament de Hernani en les primeres eleccions municipals democràtiques. En aquella època, gran part de l'actual municipi de Lasarte-Oria pertanyia al terme municipal d'Hernani.

El 31 de gener de 1986 les Juntes Generals de Guipúscoa van aprovar constituir el municipi de Lasarte-Oria, segregant part dels termes municipals d'Hernani, Andoáin i Urnieta. La Diputació Foral de Guipúscoa va nomenar una comissió encapçalada per Ana Urchueguía perquè governés el nou municipi fins a les següents eleccions municipals. Finalment la política socialista va governar durant 24 anys després d'haver guanyat sis eleccions seguides.

Durant la seva trajectòria com a alcaldessa va sofrir de prop la violència de ETA. Especialment quan el seu company de partit i primer tinent alcalde Froilán Elespe va ser assassinat per la banda armada el 21 de març de 2001.

En 2010 va renunciar al seu càrrec d'alcaldessa en ser nomenada Delegada del País Basc a Xile i el Perú,[2] càrrec del qual va cessar en 2013 després de ser desallotjat el seu partit, el PSE, del Govern Basc.[3]

Rerències

[modifica]